Més enllà de considerar que els últims governs de la Generalitat tenien ja un “projecte per privatitzar la via pública”, Navarro considera que en el cas de l’AP-7, una part molt important de la qual transcorre per territori valencià, els dos executius s’han de posar d’acord per poder trobar una solució a partir del moment que finalitzi la concessió. Els veïns, a més, aplaudeixen també la desconfiança amb la qual el Govern valencià hauria rebut la promesa de l’executiu espanyol del PP de reprendre la construcció de l’autovia A-7 des de les Coves de Vinromà cap al nord. Una infraestructura que, reiteren, no és prioritària davant el reivindicat alliberament de l’autopista i que, per contra, tindria un cost elevat que acabaria justificant la implantació de la vinyeta per poder finançar el seu manteniment.
“Ja hi ha sentències que per tota via paral·lela ens obligarà a indemnitzar la concessionària. La construcció no interessa encara que ens ho vulguin fer creure: la prova està amb la N-II de Girona, que fan dos quilòmetres ara i tres després. Volem una solució immediata. Si ens volen fer creure que no podem mantenir l’autopista i ha de ser pagament, què volen que creguem: que l’autovia no serà de pagament? La vinyeta serà per circular per autopistes i autovies. Qui cregui que circular per autovia serà gratuït ho porta clar”, ha insistit.
El moviment veïnal, que aquest pròxim dissabte organitzarà el cent-vuitantè tall de la carretera N-340 per exigir la gratuïtat de l’autopista, ha destacat el suport que la seva lluita ha trobat en moltes entitats del País Valencià, amb les quals treballen conjuntament de forma activa des de fa mesos. “No som quatre, som molta la gent que paguem”, ha recordat el mateix portaveu. Tot i que encara no hi ha data fixada, la presència dels veïns a les Corts Valencianes podria acabant-se programant dins d’un parell de mesos. Posteriorment, tant el senador Jordi Navarrete com la diputada, Marta Sorli, de Compromís, van convidar també els representants del moviment al Congrés i al Senat, amb l’objectiu de traslladar la lluita a les més altes instàncies de decisió política.