Què és l’AFTTE?
La plataforma Alternativa a la Festa Taurina Terres de l’Ebre som un col·lectiu de persones de diferents edats, ideologies i poblacions de les comarques ebrenques. Vam constituir-nos en plataformaper adquirir visibilitat pública i perquè deixi de ser un tabú discrepar sobre l’ús d’animals per divertir-se.
Quan neix l’AFTTE i quins són els seus objectius concrets?
Es va presentar oficialment el dia 22 d’abril al Casal d’Amposta, després d’aproximadament un any de gestació.
Primerament, volem que el maltractament animal deixi de considerar-se unadiversió. És molt trist que els xiquets i joves de les nostres terres, la societat del futur, creixin veient això com normal.
En segon lloc, creiem que els ajuntaments no han de finançar unes activitats que vulneren la seguretat del animals i fins i tot la de les persones.
També reivindiquem llibertat d’expressiósobre aquest tema, que se’n pugui parlar obertament i sense generar violència.
L’AFTTE es defineix com assembleària, oberta i apartidista. Qui pot formar-ne part?
Qualsevol persona que se senti identificada amb la causa o simplement vulgui un canvi del model de festes amb bous. Hi ha molta gent a les Terres de l’Ebre que no participa a les festes o bé no té més remei que participar-hi, perquè, com se sent sovint, “només hi fan bous”; és a dir, la majoria del actes festius de certes poblacions són taurins.
Quants membres té actualment la Plataforma?
Actualment som 18. La xifra ha anat creixent des de la presentació oficial. L’interès de nous ciutadans i ciutadanes per la causa és una gran notícia: dona sentit al moviment i permet sumar-hi esforços.
Així doncs, heu tingut una bona acollida a les Terres de l’Ebre?
Sí, tot i que encara ens estem donant a conèixer. També som conscients que hi ha qui, malgrat simpatitzaramb la causa, no s’atreveix encara a dir-ho públicament.
El març de 2016 dues animalistes van ser víctimes d’agressions quan enregistraven els correbous a Mas de Barberans. El maig d’aquest any van condemnar els agressors a multes d’un total de 8.000 euros. Com valoreu aquesta condemna?
La considerem justa. Tot i així, el que van patir aquestes animalistes no es pot pagar amb diners.
Aquesta condemna demostra que encara hi ha qui defensaels correbous amb violència i intimidació. Cal tenir clar que aquesta mena de comportaments no tenen cabuda a la societat.
El passat mes d’abril la CAC (Coordinadora per l’Abolició dels Correbous a Catalunya) presentava una Iniciativa Legislativa Popular que reclama l’eliminació de la normativa que regula les festes tradicionals amb bous. L’AFTTE s’ha sumat a aquesta ILP?
De moment desconeixem els detalls de la ILP, però ens agradaria parlar amb els la CAC per obrir un diàleg i trobar punts en comú.
Recentment,entitats taurines i alcaldes ebrencs van signar un acord sobre la festa dels bous. Què n’opineu?
Vam rebre la noticia amb sorpresa i amb decepció.
Els alcaldes signants d’aquest acord defensen una festa poc inclusiva, amb la qual una part dels ebrencs no ens sentim identificats. Les autoritats haurien de potenciar activitats de lleure que fomentessin la cohesió social, en comptes de posicionar-se a favor d’unes festes basades en el sofriment animal i que exclouen part de la ciutadania.No es pot parlar de “festa identitària” quan la meitat de les poblacions de les Terres de l’Ebre no celebren aquests espectacles.
L’AFTTE reclama transparència als ajuntaments ebrencs. Què significa aquesta demanda i quines accions heu previst al respecte?
Hem volgut saber quants dinerspúblics es destinen a les festes taurines, però les dades accessibles són molt escasses. Les úniques xifres que hem trobat amb facilitat són les del Portal de la Transparència del web de l’Ajuntament d’Amposta. Concretament, l’any 2016 el consistori de la capital del Montsià va dedicar75.000€ als actes taurins d’una setmana de festes.
La primera acció prevista per l’AFTTE és parlar directament amb els alcaldes de les poblacions taurines, per demanar-losxifres concretes quant als actes taurins.
Un dels eixos de la Plataforma és el diàleg entre les parts implicades. Com i amb qui voleu establir aquest diàleg?
Amb la població (assistents als correbous), la classe política (els que autoritzen els correbous) i les comissions de festes (els que organitzen les festes). Preveiem organitzar xerrades i debats conjunts, entre d’altres.
També subratlleu la necessitat de pedagogia sobre l’ús dels animals a les Terres de l’Ebre. A què us referiu i quin paper hi tindrà l’AFTTE?
La ciutadania ha de conèixer la naturalesa de les activitats organitzades amb animals (no només els bous), i també les conseqüències físiques i psíquiques que se’n deriven, en especial el patiment d’aquests éssers vius. L’AFTTE s’encarregaria de buscar els ponents adequats i d’organitzar xerrades informatives.
Com us imagineu el futur de les festes a les Terres de l’Ebre?
Unes festes més inclusives. A les localitats taurines,concretament, amb una presència molt inferior de les modalitats del bou embolat i capllaçat. En un futur més llunyà, ens agradaria que aquests dues modalitats desapareguessin per complet.
MARTA MILIAN ARIÑO
