L’escrit també assegura que els ‘escraches’ davant d’hotels de la policia espanyola o la Guàrdia Civil no es poden qualificar de violents, ja que ningú va ser agredit. I si fos així, tampoc se’n podria responsabilitzar a Vila o la resta del Govern perquè no van impulsar aquestes concentracions. Per això, contradiu la versió de la fiscalia i la magistrada instructora que assegura que totes les mobilitzacions formaven part d’un pla orquestrat per aconseguir la independència de Catalunya.
També recorda que Vila, com a conseller de Cultura primer i d’Empresa des del juliol, estava molt allunyat de les àrees vinculades a l’organització del referèndum o les anomenades estructures d’estat.
De fet, en la querella de la fiscalia només apareix el nom de Vila per explicar que va dimitir. L’advocat recorda que no era diputat i que la seva intervenció “es va limitar a una única actuació rellevant: l’aprovació de la convocatòria del referèndum al Consell Executiu del 6 de setembre”. Però tot i així, recorda que la convocatòria d’un referèndum il·legal no és delicte des del 2005, i encara menys participar-hi.
De fet, diu que totes les actuacions de Vila després de l’1-O, “com és de coneixement general”, van intentar “just el contrari” de la declaració d’independència. “És públic i notori que, per tots els mitjans possibles al seu abast, va intentar mediar entre els dos governs i va intentar convèncer el president de la Generalitat perquè no es votés el 27 d’octubre al Parlament”, assegura l’escrit de defensa. Per això, i com que va dimitir el dia abans de la votació, demana l’arxivament per aquest delicte.
Respecte la sedició, utilitza els mateixos arguments que en el de rebel·lió. Sobre l’últim delicte, el de malversació de fons públics, diu Vila que no tenia cap competència sobre la promoció exterior, segons la querella, ni sobre el patrimoni suposadament malversat, que continua sota control del govern espanyol.
D’altra banda, sobre la fiança de 6,2 milions reclamada per la fiscalia i imposada per la magistrada a tot el Govern, l’advocat diu que no està justificada en la interlocutòria de la magistrada Lamela. De fet, en la querella de la fiscalia, la xifra surt d’una partida pressupostària anul·lada pel Tribunal Constitucional, que es dóna per fet que es va acabar gastant. El lletrat de Vila diu que el pressupost no assegura que s’hagi gastat, i menys per part de Vila que no en tenia el control.
En un altre recurs de la defensa, es demana anul·lar l’ordre de presó sota fiança de 50.000 euros, que Vila va pagar l’endemà, i les mesures cautelars imposades després de ser excarcerat, com la prohibició de sortir de l’estat, entrega de passaport i compareixença quinzenal al jutjat. Sobre el possible risc de fuga, l’advocat recorda que un bitllet d’avió costa molt pocs diners, i que això faria que qualsevol persona pogués sortir del país fàcilment, i també recrimina a la magistrada que no aporti cap prova del fet que Vila tingui suficients recursos per sobreviure a l’estranger. Respecte el risc de destrucció de proves, el lletrat recorda que Vila ja no és conseller, perquè va dimitir i perquè el govern espanyol ha intervingut la Generalitat.
Vila també protesta pel fet que la magistrada no va fer cas a la fiscalia sobre la possibilitat de deixar en llibertat l’exconseller mentre aconseguia els 50.000 euros. L’advocat recorda que la magistrada instructora no podia empitjorar les condicions demanades pel fiscal, cosa que sí va fer. Recorda també que la querella i la citació judicial li van ser notificades un dia festiu, amb menys de 24 hores d’antelació, i que la fiança li van reclamar quan els bancs ja estaven tancats. També reclama que es justifiqui la xifra de 50.000 euros
