El candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat aquest dissabte durant la presentació de la llista d’Esquerra Republicana, MES-Moviment d’Esquerres, Avancem i Jovent Republicà que “l’educació, la innovació i els serveis socials són els tres eixos principals de la candidatura pel canvi honest a Lleida” i que es desenvoluparan en el programa per a les eleccions municipals.
Per a Pueyo, “l’Ajuntament té responsabilitats en l’àmbit de l’educació que ha d’exercir amb molta responsabilitat per garantir la igualtat d’oportunitats i per això una prioritat serà la lluita contra la segregació escolar i el treball en xarxa.” Pel que fa a la innovació, ha destacat que “Lleida perd població des de l’any 2008 i, per tant, perd impuls i recerca de noves oportunitats. Cal comptar amb la Universitat de Lleida i clarificar la situació econòmica del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari.” El tercer eix vertebrador de la campanya són els drets socials: “a la ciutat encara hi ha moltes famílies en la pobresa o en el límit de la pobresa, amb problemes per pagar el lloguer de l’habitatge, i molts damnificats de les retallades del que se’n va dir el ‘Govern dels millors’ “, ha apuntat el cap de llista republicà.
Pueyo s’ha mostrat satisfet per haver bastit “una candidatura oberta i feminista, formada per 15 dones i 12 homes que representen la diversitat de sensibilitats, amb competència professional i política, i compromesos amb els valors republicans i de l’esquerra, amb els quals sabrem arribar a consensos i aconseguir que els veïns i veïnes se sentin dignes i escoltats.”
“La ciutadania haurà de decidir, el proper 26 de maig, si vol continuar igual o ser protagonista d’una oportunitat històrica de canvi i treballar per una Lleida justa, saludable, connectada, compromesa i propera, que posi les persones al centre”, ha reblat l’alcaldable.
L’acte ha tingut lloc a la plaça Blas Infante de Cappont, davant el riu Segre, un escenari que va esdevenir durant nou mesos un front de la Guerra Civil, “un fet que no es recorda ni amb una senzilla placa, perquè la memòria històrica encara fa por a Lleida.”