El president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero, ha remarcat que aquestes figures de protecció de la naturalesa que afecten la zona on es vol construir l’hotel rural de luxe pretenen garantir la preservació de la fauna que hi habita, entre la qual s’inclouen diverses espècies protegides com ara l’os, el gall fer, la llúdriga o el trencalòs.
La presidenta de l’EMD d’Isil i Alòs, Sofia Isús, ha explicat que els terrenys on s’ha projectat l’hotel no són urbanitzables i, per tant, requeririen una tramitació diferent a la que està duent a terme l’Ajuntament d’Alt Àneu. Segons Isús, el consistori està tramitant el projecte com una rehabilitació de la borda, amb una llicència simple d’obres, però per les seves característiques s’hauria de fer com un Pla especial, requerint per això una avaluació ambiental. A la vegada, també denuncien que l’hotel s’ubicaria en una zona inundable, molt propera a la capçalera del riu.
Des de l’EMD i les entitats ecologistes consideren que es tracta d’un projecte “especulatiu” en mig d’un espai natural dels Pirineus. Així mateix, veuen que podria suposar un precedent per tal que s’obri la porta perquè altres bordes i cabanes de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu puguin acabar esdevenint complexos hotelers, segons ha assenyalat el president d’Ipcena, Jordi Pedrós. En aquest sentit, Isús ha explicat que la mateixa firma promotora, Life Explorer SL, ha adquirit moltes de les cases del nucli de Llaborre, que es troba gairebé deshabitat.
D’altra banda, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu va realitzar el 2006 un inventari d’elements prioritaris del patrimoni arquitectònic i etnogràfic del Parc Natural de l’Alt Pirineu que va incloure la borda de Socampo. D’aquesta manera, la construcció de l’hotel també suposaria “una vulneració patrimonial”.
El projecte de construcció promogut per Life Explorer SL a la borda de Socampo, amb un pressupost d’inversió de 2,5 milions deuros, preveu la construcció d’un hotel de 10 habitacions, i ampliar la planta baixa i la primera planta de la borda en cinc plantes. D’aquesta manera s’incrementaria la superfície construïda en un 40%, passant dels 680 metres quadrats actuals a 1.279. A més de l’hotel, el projecte també inclou un restaurant amb una capacitat de 50 persones i un spa, amb unes necessitats d’aigua de 7.800 litres/dia, així una depuradora biològica soterrada, un estable en una zona propera i un pont, entre altres actuacions que afectarien terrenys comunals, més enllà de la propietat privada que acull la borda.
La Val d’Aran limita l’ús d’antigues bordes com a hotels
La Val d’Aran només permetrà que antigues bordes puguin esdevenir hotels en nuclis que van estar habitats a la zona de la Ribera de Toran, bàsicament al municipi de Canejan. Segons publica el diari Segre, així es desprèn de la normativa que ha elaborat el Conselh Generau d’Aran per regular l’ús de bordes i antigues cabanes tot i que abans haurà de ser aprovada, primer pel mateix Conselh i posteriorment per la Comissió territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran. Segons aquesta normativa, la resta de bordes de l’Aran únicament podran ser destinades a usos lúdics i familiars, exceptuant algun cas en què podrien acollir negocis de restauració, sempre i quan es doti d’un pla especial per a la zona i el projecte compti amb l’autorització de l’ajuntament en qüestió.