Pere Regull: “No estic cremat, m’ho passo bé fent d’alcalde”

temps lectura-Temps de lectura: 4 minuts

El pròxim maig, Pere Regull donarà pas a un nou alcalde o alcaldessa a Vilafranca del Penedès. En els seus 14 anys al càrrec, les ha passat de tots colors, amb una pandèmia i una crisi inflacionària com a colofó final. L’alcalde de la capital de l’Alt Penedès repassa en aquesta entrevista com deixa el municipi i assenyala alguns encerts i errors del seus mandats.

 

Ha sigut un mandat ple d’imprevistos. Com els han gestionat?
El mandat ha estat complicat. Vaig entrar d’alcalde el 2009 en plena espetegada de la crisi. Després va venir el procés, la covid i la guerra. No hem viscut tranquils. El 2020 l’afectació en les inversions i el pla de govern va ser brutal. Tot i això, s’ha avançat, hem après d’una situació límit i Vilafranca està millor que fa 4 anys en obra pública. Malgrat tot, hem recuperat la capacitat d’inversió fins a estar gairebé al nivell de 2008.

Actualment, tenim tot Vilafranca cap per avall. No perquè hi hagi eleccions -jo no m’hi presento-, sinó perquè després de la pandèmia necessitàvem una reactivació econòmica i una política keynesiana. Des que soc alcalde, mai havíem fet una inversió pública com aquesta.

 

Quins són els principals canvis urbanístics en els pròxims anys?
Hem fet un pla integral d’inversió a tot Vilafranca. Al centre i a totes les connexions. Toquem punts neuràlgics com el carrer Comerç, que pot suposar una expansió econòmica d’un barri que en aquest moment té un 30% de locals buits. A més, hem fet les xarxes de carrils bici al voltant de Vilafranca amb què pots anar fins als Monjos. També ampliarem la vorera del carrer Tossa de Mar perquè es pugui passejar, però en podríem dir moltes més. En aquest aspecte estic content perquè deixarem una Vilafranca més maca i més funcional.

D’altra banda, també ens preocupen coses com l’ordre públic o la delinqüència. Coincidim amb tots els alcaldes que ens trobem que hi ha una alarma social. Hem anat a tot arreu a pressionar per aquest tema.

 

La seguretat és competència autonòmica. Què poden fer els ajuntaments perquè la gent se senti més tranquil·la en aquest sentit?
N’hi ha moltes coses. Per exemple, hem posat 33 càmeres. No som de les ciutats més conflictives, però tenim aquests problemes. Hi ha qui diu que s’ha d’abordar el tema social. Tot i això, ens hem de desenganyar i deixar d’equiparar pobresa amb delinqüència. El 99% de la gent que té problemes econòmics no són delinqüents. S’ha d’arreglar la qüestió social i d’habitatge, però un no és delinqüent perquè té un problema d’habitatge i se l’ha de castigar.  En aquest país hem ficat a la presó a gent que ha posat unes urnes i hem deixat al carrer a gent que crea alarma social. És important que tots els governs es posin les piles. L’ordre no està renyit amb la llibertat.

 

Han anunciat que només pujaran un 3,5% l’IBI i la taxa d’escombraries. Són poques pujades per les despeses que vindran. Com es pagaran?
Hi ha qui encara es queixa. La inflació mitjana està al 8% i això vol dir que tot ens pujarà aquesta xifra. Com ho farem? Administrant millor. La generació que estem al davant dels ajuntaments hem après a administrar diferent que abans del 2008. Quan vaig entrar teníem una revista cada mes i mig i dinars d’empresa, però es va suprimir tot. Si no volem apujar els impostos, haurem de buscar alguna altra despesa supèrflua per suprimir. No sé on rascarem.

Una de les coses que crec que no he fet bé com a alcalde ha sigut la gestió dels impostos. Els hauria d’haver apujat una mica més de manera gradual. Tenim una pressió fiscal molt més baixa que les ciutats de l’entorn. Per exemple, si tinguéssim els impostos de Vilanova, cada any tindríem 5 milions més. Podríem fer moltes coses que demanen els ciutadans, però sempre hi ha hagut alguna cosa que no ens ha permès apujar-los. Encara que s’incrementin poc, en números generals acaben sent molts diners per l’Ajuntament.

 

Una de les fonts d’ingressos pot ser el nou model de zona blava. En quin punt ens trobem?
Quan es va acabar la zona blava concedida, es va optar per un sistema de disquets al cotxe per estar dues hores i mitja de franc. El problema és que no teníem el personal suficient per controlar tots aquests discs i que la gent complís les hores. Aleshores, no hi havia torn rotatori d’aparcaments i la gent que venia a comprar no podia estacionar el cotxe. No hauríem hagut de deixar de cobrar zones blaves. Per això, ara s’està fent el concurs per gestionar l’aparcament. Veurem com queda, però l’important és que la gent de casa tingui on estacionar el cotxe i que alhora la gent que ve a comprar també en trobi. Com més a prop estigui del centre el preu ha de ser més alt.

 

Estan preparant un nou pla per enfortir el comerç del municipi. En quin estat es troba la salut del comerç a Vilafranca?
És un tema que compartim amb les ciutats de l’entorn. Hi ha dues realitats que no podem defugir. Primer, internet. El comerç online ha fet molt mal. Per això, en el seu moment vam crear una xarxa de comerç de proximitat online, que costa molt de créixer. I la segona realitat són els outlets. En aquest moment, a prop de Vilanova s’inaugurarà un al desembre i ha creat cert malestar a les ciutats de la zona. Per a nosaltres el comerç és important que hi sigui perquè crea molts llocs de treball i es tracta del nostre estil de vida. A Vilafranca agrada sortir a passejar i les botigues són rellevants per aquesta manera de fer. Per aquest motiu, hi apostem i hi posem diners.

 

Li queda menys d’un any a l’alcaldia. Com pren la decisió de tancar aquesta etapa al capdavant de Vilafranca?
Crec que els canvis són bons. Hi ha gent que diu que dec estar cremat, però la veritat és que no. M’ho passo bé com a alcalde. Tot i que considero que són necessaris els relleus i noves maneres d’entendre, també he de dir que no penso el mateix ara que fa 14 anys. Quan vaig entrar vaig dir que estaria màxim 8 anys, i al final n’he fet uns més.

 

Si fa una mirada enrere, de què se sent més orgullós?
Han passat moltes coses. Tenim vegueria del Penedès reconeguda, s’ha fet molta obra pública malgrat les crisis, hem potenciat el sector vitivinícola o vam aconseguir l’arribada d’estudis universitaris. Tot i això, m’emporto una cosa en concret. Encara que hem viscut moments dificilíssims, si ara surto al balcó de l’Ajuntament, no veig problemes. Això és sinònim de cohesió social, que per mi és indispensable. Que pugui anar a tots els barris i vingui gent a comentar coses amb total tranquil·litat és el millor premi després de 14 anys.