Mètode propi i formació artística, psicològica i mèdica
Pallapupas té un mètode propi que es basa en l’escolta activa per conèixer el context -els pacients, l’espai, el personal mèdic- i en la improvisació personalitzada. “Cada vegada creem un món diferent. No venim a fer una actuació preparada o a partir d’un número, sinó que transformem l’espai”, puntualitza Estebanell. També hi tenen un paper molt important els recursos tècnics de cada artista, com la veu, la música o l’ús d’objectes. La metodologia inclou fer una anàlisi després de cada intervenció per saber com poden millorar.
Per adquirir totes aquestes competències, els ‘pallapupas’ reben formació artística, psicològica i mèdica. A nivell artístic, es dota aquests pallassos dels recursos tècnics per transformar el context hospitalari, que és el que els diferencia d’un artista que actua al circ, al teatre o al carrer.
Els pallassos també reben supervisió psicològica. Treballen en grups a partir de casos pràctics per saber com afrontar-los. “El clown vol d’una entrega màxima, ha de ser vulnerable i present tota l’estona. Això és difícil i cansat. La màscara dels pallassos és el nas, que filtra les emocions que rebem. Tot i aquest filtre, quan treballen amb tantes emocions, aquestes acaben traspassant el personatge i arribant a la persona”, diu el director artístic.
Els clowns reben una formació estàndard per part d’un metge o infermer per comprendre l’afectació de les malalties que es trobaran. “Hem d’entendre molt bé què està passant en aquell moment concret, quina és la malaltia i el tractament i com poden afectar”, subratlla Estebanell, que posa d’exemple: “Hem de saber que un nen que han operat d’apendicitis no pot riure perquè li acaben de posar els punts”.
Per als pallassos d’hospital, són sagrades les mesures d’higiene i d’aïllament i, de fet, la planificació de les intervencions segueix aquest criteri. També és primordial el codi deontològic, amb normes com vetllar per la intimitat i la dignitat dels pacients i dels familiars o no prendre posició davant de judicis de valor o de queixes.
Artistes experimentats i amb poc ego
Els ‘pallapupas’ són artistes professionals experimentats i amb sensibilitat per treballar en l’àmbit social, amb infants i adults, explica Estebanell, que destaca una altra característica dels pallassos d’hospital: “Jo sempre dic que busquem artistes sense ego”. Segons Estebanell, els artistes que s’apropen a Pallapupas ho fan perquè “necessiten alguna cosa més, com trobar en l’art un motor de canvi”.
La vinculació dels artistes amb l’entitat sol ser llarga i el director artístic ho raona: “Cada dia pots trobar un cas que no saps com afrontar i que implica superar-te i, per a un artista, aquest repte constant és el màxim”. Això sí, els artistes no acostumen a intervenir als hospitals més de dos o tres dies la setmana i aquesta feina, la combinen amb d’altres. “És molt sa i necessari”, indica amb referència a l’entrega del clown.
Navegants d’emocions
Estebanell assegura que, en qualsevol situació, per molt adversa que sigui, l’humor hi pot néixer i hi té lloc, però matisa: “Els ‘pallapupas’ no només hi són per fer riure, sinó per acompanyar en les emocions. Poden contactar amb l’infant amb la mirada o amb un acte poètic”.
“Hi ha infants que necessiten treure la ràbia perquè no estan conformes amb la situació. D’altres tenen por o tristesa”, assenyala Estebanell, que conclou: “Els ajudem a treure les emocions perquè s’alliberin. Podem jugar junts, navegar per les emocions i, al final, sol arribar el riure”.
