La Justícia (del llatí, Iustitia) no és res més que la concepció que cada època i civilització té sobre el sentit de les seves normes jurídiques. És un valor determinat per la pròpia societat que va néixer de la necessitat de mantenir l’armonia entre els seus integrants, un conjunt de regles i normes que estableixen un marc adient per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent accions específiques en aquesta interacció.
Per una banda, té un fonament cultural, basat en un ampli consens entre els individus d’una societat sobre el que és bo i dolent, i per una altra un fonament formal, que es reflecteix en la codificació mitjançant diferents tipus de disposicions escrites, que són interpretades i aplicades pels jutges.
Ara bé, de la mateixa manera que molts sectors econòmics es troben a dia d’avui en crisi, també ho està el concepte de Justícia.
Malauradament, molts són els exemples que a diari provoquen estupefacció en el ciutadà que es veu sobrepassat per la ingent quantitat de casos judicials que afecten polítics, empresaris, personalitats o esportistes, tots ells persones que no massa temps enrere havien estat objecte d’admiració en una mesura o altra pels seus mèrits o reconeixements en els seus respectius àmbits.
Ara bé, el més greu de tot plegat és que s’ha arribat a un punt en el que aquesta sobredosi d’informació judicial, la seva mediatització en uns casos i manipulació en d’altres ha comportat que la gent s’allunyi del cas concret i prescindeixi, fins i tot, de conéixer els detalls fàctics o fonaments jurídics i altres aspectes judicials que hi ha darrere, doncs el tsunami d’informació és tal que no els permet analitzar-ho amb deteniment i poder fer un judici de valor més o menys objectiu. Aquesta circumstància, de retruc, favoreix la manipulació de les masses a l’hora de maximitzar i condemnar certs casos i d’amagar o minusvalorar-ne d’altres i, tristament, porta a que molts ciutadans acabin per limitar-se a plantejar si algú ha d’anar o no a la presó, erigint-se ells mateixos en jutges sense accés a la causa penal i en el 99% dels casos sense formació jurídica.
Tanmateix, i malgrat aquesta deriva sociològica tan simplista i mancada de rigor hi ha casos que resulten més que evidents i no precisen de gaires anàlisis ni coneixements i, precisament, aquests dies en som tots testimonis, doncs s’ha fet palès com un cas de corrupció que ha estat dilatat durant anys i anys amb tot tipus d’estratègies processals i polítiques i que ha posat, definitivament, i després d’anys de greus sospites en el punt de mira al propi Presidente del Gobierno, ha passat absolutament desapercebut i ocultat des de certs mitjans mentre que, alhora, un grup de persones han estat injustament i sumaríssima ingressats a presó per fer simplement allò que havien promès als seus electors en base a una majoria democràtica. Probablement ens trobem davant del major contrast que en democràcia s’hagi pogut veure del concepte de Justícia de l’Estat espanyol. Davant d’aquesta paradoxa, el meu dubte ara mateix és cap a on volem portar els ciutadans aquest concepte essencial de tota societat. Que cadascú trïi en base els seus valors, anhels i principis la seva opció i se l’apliqui.
NIL HIERRO
