Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Olga Arnau: “Volem projectar una ciutat més amable i sostenible”

Avatar photo
Imatge cedida per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

La pandèmia i els temporals han afectat la majoria de municipis de la costa catalana, i Vilanova i la Geltrú no ha estat una excepció. L’Ajuntament ha hagut de fer front a aquests factors externs, alhora que tractava de tirar endavant un gir de la ciutat cap a la sostenibilitat. La recollida de brossa porta a porta, la transformació de l’espai públic, la Zona de Baixes Emissions o l’energia neta són alguns dels temes que han vertebral el mandat. Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, en parla en aquesta entrevista a La Ciutat.

El mandat va començar de la pitjor manera, amb l’esclafit a l’estiu del 2019.

15 dies després de compondre el govern ens va venir l’esclafit, el qual va fer una arrabassada a tota la zona marítima i esportiva. Va quedar rodejat un cercle a la ciutat. L’inici ja apuntava maneres perquè després de l’esclafit ens va venir el glòria, després la Filomena, que no va tenir afectació terrestre, però sí al port pesquer. I finalment, una pandèmia. És cert que gestionar inicialment com recuperar i restituir el que va malmetre l’esclafit va comportar econòmicament més de mig milió d’euros. També va ser la reparació de totes les instal·lacions esportives. Encara avui en dia estem reposant algun arbre dels quals es van perdre. A posterior va tenir un impacte molt gran per les persones que havien tingut afectacions en l’àmbit particular, que se’ls va haver d’ajudar amb el tràmit de les assegurances.

La pandèmia és probablement el gran esdeveniment que ha marcat el mandat. Com va actuar l’Ajuntament?

Com que un dels treballadors de l’Ajuntament va ser dels primers que va positivar vora el 9 de març, vam haver de fer un pla de contingències. No només l’Ajuntament va haver de reaccionar ràpidament, els veïns i les veïnes també es van adaptar molt de pressa a aquella incertesa. Primer es va prioritzar atendre les persones vulnerables des de l’administració. També vam fer la convocatòria de voluntaris, que vam haver d’aturar perquè superàvem amb escreix les 400 persones. Tenim un economat social, que està atès per persones d’una edat avançada, i els hi vam haver de dir que es confinessin perquè eren persones de risc. Els vam suplir amb molts voluntaris que encara hi són.

Sempre es diu que ens deixaria millors persones. Crec que bones persones ja ho som i, quan hi ha aquesta necessitat, t’adones que la gent té aquesta capacitat d’ajudar al veí o la veïna.  Les residències van ser un gran patir. Nosaltres tenim una residència municipal i la gestió del dia a dia no va anar exempt de dificultats.

Com va viure el govern municipal la gestió de la residència?

En l’àmbit personal es viu amb molta preocupació. Qualsevol persona que s’hagués trobat en sent alcaldessa s’adona que prens decisions que afecten la vida. Costa molt perquè et pots haver preparat per a moltes situacions amb aquesta responsabilitat, però, fora dels metges, la resta no hi estem gaire preparats i ens va pressionar molt. Després les administracions superiors van establir protocols. Inicialment, així i tot, anàvem en blanc. Hi ha un risc i prens decisions molt complexes i difícils.

L’Ajuntament no tenia molts recursos perquè no comptava amb el romanent d’altres anys. Com mobilitzes ajudes socials sense diners?

Vam haver de reorganitzar tot el pressupost per veure quines partides ens podien donar les dotacions econòmiques necessàries per atendre l’emergència. Vam fer un compte de fons covid on ficaven tot el que es podia derivar del fons de contingències. No vam anul·lar absolutament res, però vam endarrerir projectes. Vam preservar les ajudes socials, les vam augmentar i vam triplicar la dotació de l’economat. Obria el calaix i estava buit.

Legalment, van flexibilitzar la utilització dels romanents. Aquest Ajuntament no en tenia perquè estava en un pla d’estabilització financera que significava que, cada vegada que tenies un romanent, havies de reduir el deute. És cert que l’any 2019 havíem tingut un superàvit i des del govern de l’estat es va deixar utilitzar-lo. També va formar part del fons covid per atendre a les necessitats i l’adquisició de materials. Gràcies a aquest superàvit vam poder atendre les necessitats, però sense haver rebut res de les entitats superiors. Després a través de la diputació i de Salut es van fer injeccions econòmiques extraordinàries com el fons local de cooperació. Inicialment, hi havia un anunci de 5.000 milions de rescat de l’estat espanyol que es va reduir a 3.000 milions, però avui en dia això no s’ha materialitzat enlloc.

Ara per fi tornem a celebrar el Carnaval i totes les activitats culturals com abans de la pandèmia. En quin estat es troba la reactivació cultural?

El carnaval de 2020 el vam fer amb normalitat i la primera Festa Major no la vam cancel·lar, però la vam fer confinada molt adaptada i pedagògica. El 2021 vam tenir una adaptació, tant en la FM com amb el Carnaval. La reactivació de la cultura sempre s’ha fet amb previsió A, B i C. La normal, la mig adaptada i la confinada. El 2020 i bona part del 21 vam caure en la C, però el 2022 ha sigut entre l’A i la B. Alguns dels actes que tenen contacte amb menjar no els hem pogut fer com és habitual, però sí que ens hem pogut tirar els caramels pel cap. Vam recuperar la plaça i reactivar tot el que comporta. Hem tingut la sort de tenir un gran equip tècnic de cultura per poder fer-ho. El fet de sortir també ha ajudat a reactivar econòmicament la part de restauració.

El projecte de la Mesa de Mobilitat ja ha convocat tres sessions, l’última el 27 de gener de 2021. Com han avançat i quan serà la pròxima reunió?

Les meses de mobilitat han servit per explicar tots els projectes de mobilitat sostenible i debatre’ls amb la ciutadania. S’ha de celebrar una altra aviat perquè s’està redactant el nou pla de mobilitat, però no hi ha data. Tots els municipis tenim l’obligació d’avançar a una mobilitat més neta. Per les zones de baixes emissions, inicialment teníem el termini a 31 de desembre de 2022 i hi ha hagut una pròrroga el juny del 2023. Podem establir aquestes ZBE, però hem de dotar de més serveis que donin una alternativa. Aparcaments dissuasius on poder aparcar o tenir poder adquisitiu suficient per fer el canvi de vehicle.  El transport públic no està preparat per tenir comunicació entre municipis, llavors ens obliga a tenir una mobilitat privada.

Tornaran a haver-hi problemes per aparcar com l’any passat a la zona de la platja?

L’any passat era un projecte i aquest any ja tenim fet l’aparcament a 4 minuts del passeig marítim. A l’estiu també posarem el bus llançadora per deixar el cotxe estacionat més amunt. Per la zona nord encara incrementarem amb un altre aparcament i en posarem un altre a l’oest perquè, entris per on entris, tinguis la possibilitat de tenir un accés ràpid i deixar el vehicle. Els aparcaments dissuasius són gratuïts pels vilanovins i, pels de fora, costa poc més de 2 € per 9 hores d’aparcament.

L’Ajuntament utilitza el 100% d’energia verda, però com avança Vilanova i la Geltrú perquè això es tradueixi a les cases particulars?

A escala d’edificis municipals hem fet un pas important que ens permet crear l’energia 100% verda i estalviar. Alhora, com que s’ha de fer un gran pas a nivell particular, hem ampliat les bonificacions per plaques solars perquè els particulars ho tinguin més a l’abast. També hem obert un servei d’assessorament energètic que treballa amb les famílies vulnerables perquè tinguin un bo energètic el més econòmic i sostenible possible.

L’Ajuntament plantejava una autèntica revolució en la recollida de residus, però les vagues han truncat el projecte.

No l’hem pogut implementar pels recursos al tribunal de contractació, ja que hem hagut d’incorporar uns acords presos a l’hora de desconvocar una vaga.  Els comptes els havíem fet d’acord amb aquest conveni i això no ens repercutia en la part econòmica i, per tant, vam poder acompanyar aquest nou conveni. No podíem iniciar, però, un servei sense pau social perquè l’empresa a qui l’havies adjudicat no tenia l’obligació de complir els acords. El més lògic era aturar-lo perquè el podies condemnar a mort abans de començar. .

La intenció és arribar a pagar pel que generem. Si fas una bona feina de separar els residus, es pot reduir la taxa. El servei comporta més personal i és més car, però s’autosubvenciona  amb la bona tasca amb els residus. A més, els gasos que emeten i la petjada de carboni de totes aquestes tones de residus és un treball a nivell mundial.

Sembla que no es podrà aplicar aquest mandat. Com queda el mentrestant?

No com estava. Si podem fer la recollida porta a porta a totes les activitats econòmiques de la ciutat, alleugerarem els contenidors de l’espai públic. Per exemple, en zones on s’acumulen més restaurants el vidre sempre està ple.

Quin podries dir que és el principal projecte del mandat. En definitiva, per què vols que et recordin?

El principal projecte era transformar la ciutat. La pandèmia ha marcat el gran objectiu, però alhora ens ha ajudat a reforçar aquesta part més social. Volíem fer una reactivació de l’activitat i hem hagut d’acabar fent una reactivació per superar la pandèmia. Es tractava també de projectar aquesta ciutat més amable i sostenible i els projectes de gestió de residus. És molt important que això és una cosa general, l’aire no té fronteres. Les polèmiques no ens han de fer renunciar l’objectiu de deixar una ciutat millor.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Obren portes les Fires de Maig de Vilafranca amb el format de sempre 3 anys després

Notícia següent

Simulacre dilluns 16 per testar el Pla d’actuació per emergència sísmica a Andorra

Notícies relacionades