Una de les iniciatives impulsades des de la seva regidoria han estat els pressupostos participatius. Què aportaran?
Els pressupostos participatius aportaran dues coses. Es participa per un objectiu concret, en aquest cas per decidir unes inversions concretes que s’han de fer amb 750.000 euros al llarg del 2018. Però, com qualsevol eina de participació que es posa en funcionament, persegueix també aprofundir en la qualitat democràtica de la ciutat. És una experiència que motiva a les persones a pensar en col·lectiu. El que volem és aprendre com a ciutat a ser més participatius i a gestionar conjuntament les propostes, els interessos i les necessitats de tothom.
Serà la primera vegada que es facin a Reus. Com ha estat la resposta per part de la ciutadania?
A nivell de participació hi ha dos nivells: la col·lectiva i la individual. La participació individual és la que no s’havia posat en funcionament. Els pressupostos participatius juguen amb les dues dimensions. La individual perquè és una sola persona la que presenta la seva proposta i les votacions també són personals. Però també hi ha la dimensió col·lectiva perquè hi ha propostes que s’han treballat en un àmbit, com AMPES, associacions de veïns… Els pressupostos participatius són una fórmula de democràcia directa que serveix per complementar la democràcia representativa.
Quines garanties donen aquesta tipologia de pressupostos als reusencs?
La garantia és que existeix un decret d’alcaldia que diu que els projectes s’executaran per ordre de votació fins que s’exhaureixi la partida. És a dir, l’ajuntament no decidirà quines l’interessen més i quines no. Només s’ometrà una proposta quan faci saltar la partida, llavors es passarà a una altra que s’ajusti per no sobrepassar-la.
S’han presentat un total de 93 propostes. Les propostes les presenten una sola persona, amb el seu nom i cognom, però poden haver participat més.
Les propostes nominalment les presenta una sola persona perquè vam pensar que això empoderava més a la ciutadania. Volíem donar molt de pes a les persones perquè les entitats a Reus ja tenen reconegut aquest paper. Però, tot i que les propostes són nominals, sabem que moltes d’aquestes provenen d’un col·lectiu: AMPES -que són centenars de persones-, AAVV; i en algun cas hi ha col·lectius o veïns que s’han organitzat i ho han parlat. És a dir, no són 93 persones participant, són 93 persones ‘donant la cara’ i assumint personalment aquesta proposta. Però, darrere hi ha molta més gent. Estem parlant de centenars de persones que han participat en la fase de propostes. Això té molt de mèrit perquè el que demanem a la gent és que parin i pensin en global. No és fàcil fer això en una ciutat de 100.000 habitants. De fet, que hi hagi hagut 93 propostes en una iniciativa que no s’havia fet mai abans a Reus és un molt bon resultat respecte al nivell de gent disposada a pensar en col·lectiu.
Ja s’ha superat la fase de presentació de propostes. Com es valora des de la regidoria la participació de la ciutadania i el tipus de propostes que s’han fet?
La ciutadania ha participat rumiant i amb diversitat, és a dir, han participat persones que habitualment ja participen i tenen contacte amb l’administració però també s’han sumat altres persones que no coneixem de res. I això és el que busquem, que també aquestes persones s’incorporin. La funció de la regidoria és acompanyar; fomentar i animar la participació; buscar el màxim de persones no només de quantitat sinó en tipus de persones. A més, també hi ha una comissió de seguiment formada per persones sortejades entre les que formen el Registre Ciutadà, representants d’entitats i quatre persones del carrer. Són els testimonis de com està evolucionant el procés.
Quina tipologia de propostes han estat les més demandades?
Hi ha moltes propostes de via pública, també d’il·luminació. N’hi ha algunes relacionades amb parcs i jardins –més zones infantils, crear zones de pícnic… – i altres relacionades amb l’esport –com la de l’Skatepark–.
Hi ha alguna proposta concreta en què hagin coincidit dos autors o més?
Si, fins i tot tres. El que hem fet és agrupar-les però cadascuna amb el seu número identificatiu perquè no perdin vots, ja que és una proposta que s’ha demanat per diversos autors. Un exemple és la remodelació del Parc Àngel Guimerà, que han presentat tres autors diferents, com també la proposta per millorar la il·luminació del camí de la Pedra Estela, presentada per dues persones.
El següent pas, ara, és votar les propostes. Els autors de cadascuna d’aquestes, a més, les podrà presentar. Com serà aquest acte?
Són dos actes, un s’ha realitzat aquest cap de setmana i l’altre tindrà lloc el pròxim dissabte, 10 de març, a la sala d’actes de l’Antic Hospital. Farem una introducció molt curta per situar als assistents. Després donarem la paraula a cadascun dels autors per explicar breument la seva proposta. En el cas de les persones que no puguin venir, ho farem nosaltres mateixos des de la regidoria, però tots els projectes es presentaran. Al final, s’obrirà un torn de preguntes perquè el públic assistent pugui preguntar.
A més, per facilitar la campanya hem elaborat unes petites postals virtuals. Cada proposta té la seva i les fem arribar als proposants perquè puguin dur a terme la campanya en el seu entorn.
Com funciona el sistema de votació?
La votació es fa a través de la plataforma participa.reus.cat i t’has de registrar perquè només es pot votar una vegada i perquè s’ha de tenir un mínim de 16 anys. Un cop s’ha fet el registre, es pot accedir a dues pàgines, la de projectes petits –propostes valorades en 50.000 euros o menys– i la de projectes grans –valorats en 50.000 euros o més–. Es poden votar 4 projectes petits i 2 projectes grans com a màxim; si es marquen menys, no passa res. Una vegada es marquen els projectes, es vota i el vot s’incorpora en aquell mateix moment. Els projectes, a més, apareixen ordenats de forma aleatòria, però l’usuari també pot triar com ordenar-los –per ordre alfabètic o bé de la que té més suport a la que té menys-.
Es podrà votar a través de participa.reus.cat i també presencialment a alguns espais de la ciutat. Quins són aquests espais?
Es vota a través de la plataforma participa.reus.cat perquè així es facilita la participació d’una part de la població, ja que no hi ha horaris per votar. Però podria excloure a una altra part de la població que no té accés a un mòbil o a un altre dispositiu, o bé que no tenen capacitat tecnològica. No volem que aquests quedin exclosos, la participació ha de ser el més universal possible. Per això hem facilitat uns punts de votació i d’informació escampats per la ciutat, a les biblioteques, mercats, espais per on passa molta gent, al pavelló… Però també en espais acompanyats per votar, com centres cívics, amb persones en un horari concret.
Quines seran les propostes que acabaran efectuant-se en funció de les votacions?
S’executaran totes en l’ordre de més votades a menys fins que s’exhaureixi la partida. No hi haurà un debat polític. Malgrat tot, les propostes que es van descartar perquè no complien els requisits com les que no es fan, no queden ‘en sac buit¡. Aquestes es traslladen a les regidories pertinents perquè quedin com un suggeriment. Que una persona hagi presentat una proposta significa que hi ha una necessitat.
Com es periten cadascun dels projectes?
Entre la fase de presentació de propostes i la fase de votacions, els tècnics de l’Ajuntament han fet una feinada. Els projectes no estan escrits, però, sí que està feta la primera valoració tècnica per comprovar si eren viables o no, i les que no ho eren les hem descartat. El que cal ara és escriure el projecte net. Les votacions acaben el 18 de març, després s’escriuran els projectes partint de la base que tècnicament ja han estat acceptats. El següent pas ja seria l’execució.
Després d’haver escollit les propostes, la redacció dels projectes i l’execució de les obres. Quin serà el pas següent?
L’últim pas és fer avaluació de com ha anat el procés. Aquest és el primer any -la prova pilot- no n’hi ha gaires municipis de la nostra mida que ho hagin fet, per tant s’han de prendre dedicions. Farem la valoració quan s’acabi el procés de votació per posar-nos a pensar en el proper procés participatiu.
