En la nostra realitat actual hi ha moltes maneres de superar una negociació quan un és el qui té el poder i l’altre només hi posa la mà d’obra. Ignorem per un moment la raó perquè és una cosa tan subtil que molts cops es trenca per la seva fragilitat i subjectivitat. Els nostres polítics per solucionar un problema poden apostar per una estratègia més que consolidada a casa nostra i que no dóna bons resultats, però garanteix que al cap de quatre anys et torni a demanar temps per acabar de posar la solució al tema.
Hi ha diverses fases. Primer de tot es comença en actuar sense cap tipus d’informació en ver la part afectada. Els de dalt fan i desfan al seu gust, sense consultar-ho a ningú i buscant les persones, els temes, els camins que els hi puguin resultar més favorables. En aquesta fase, la primera part domina absolutament a la segona que s’ha de quedar mirant a la barrera a veure que passa. Sinó hi ha cap contraordre la cosa segueix per aquest camí anys i panys i ningú hi diu res.
Davant aquesta ignorància manifesta és molt possible que l’altra part faci alguna cosa contundent. Per exemple anar a la justícia o a algun organisme que pugui redireccionar la força principal. Llavors si la resposta és favorable i li toquen les crestes al poder, la seva reacció és ràpida. El primer que fa és descarregar les culpes en algun altre organisme que no té res a veure en tota la trama central. Sempre hi ha algú que li toca pagar el pastís encara que no estigui ni convidat a la festa.
A partir d’aquí, el següent pas es començar a fer reunions a totes les bandes a totes les hores per no arribar mai a cap acord. Encara que en algun moment de crispació del poder tinguin un moment baix i acceptin algun cosa que surt del que hi havia per petita que sigui, a la propera reunió es tiren enrera. És una mena de rotonda de reunió a reunió amb els mateixos temes, sense moure cap coma de tot plegat. En el cas que hi hagi alguna petita variació, llavors el problema és la seva aplicació. Aquest tema és ideal torna a la cistella de sempre i gira que giraràs. El més important és tenir un bon calendari de reunions i portar un munt de temes que es passen per alt per a la propera cita. Així entre en un bucle que és un no parar fins deixar a la part feble confosa que ja no sap on tocar perquè és una presa de pèl sense pal·liatius, tot és sempre igual. Moltes reunions per no arribar enlloc. Evidentment aquesta postura estadísticament dóna molt de sí perquè són moltes les hores invertides per donar tombs i tombs a la mateixa rotonda.
El tercer pas és buscar una empresa de fora que s’encarregui de fer la feina bruta. Tot allò que els poderosos no volen tocar per no quedar malament amb ningú ho encarreguen a aquestes empreses de portes giratòries on molts polítics segueixen cobrant quan hagin deixat de figurar a les llistes dels càrrecs electes.
Llavors aquí ve la màgia. Quan veus el l’esperat resultat d’aquest estudi, aquesta nova proposta d’una empresa presumptament independent, professional, segura, fiable, intueixes que tens el mateix que tenies al principi de tot, però tot amb importants canvis teòrics. Al primer cop d’ull sembla que de tenir un tractor hagis passat a tenir un vaixell, però quan aixequés el drap de la literatura barata veus que ara només tens un carro vell amb moltes pretensions que no deixen de ser bones intencions.
Aquesta és la història real de molts processos en llocs on els responsables reals de tot plegat no donen la cara i sempre s’amaguen darrera d’altres que no tenen cap culpa en tot el procés. Fan de simples espectadors. Quan fallen els més propers és busca una empresa que ja està preparada per fer aquest paper de dolent de la pel·lícula que és la seva tasca real com tantes vegades ha fet amb altres episodis semblants per no deixar malament els clients que són els qui paguen i els que sempre tenen la raó encara que ells saben que no la tenen, però amb un somriure diplomàtic tot s’arregla fàcilment i així anar fent un darrera l’altre. Aquesta és la rotonda que es podria solucionar per una línia recta entre dos punts, però en un país on els compromisos i els vots són massa importants per fer el que toca sempre un s’ha de deixar portar per aquests dos elements claus que són els que els mantindran en el poder un temps més al preu que sigui, tot per fer, però moltes hores asseguts a taula per no res.
Miquel Casellas
