Un dels grans problemes de la nostra societat és la precarietat laboral que afecta moltes feines. Cada dia veiem al nostre voltant com moltes de les ofertes de feina que tenim a l’abasta estan molt mal pagades i que segurament quan acabis el contracte entrarà un nou treballador amb un salari inferior al teu. Evidentment aquesta situació provoca que moltes famílies tinguin una seguretat mínima per endegar projectes a mig o a llarg termini. Inclús aquells treballadors que tenen un contracte indefinit la seguretat que el hi dóna el seu lligam laboral és ben minso perquè segons la normativa vigent en un tres i no res estàs al carrer amb una subvenció ben minsa.
Molts esperàvem que algun dia els xinesos tindrien les mateixes condicions laborals que nosaltres en un món més just i equilibrat i al pas que anem nosaltres assolirem les fites del treball de molts xinesos que són famosos per fer més hores que un rellotge.
Evidentment tot això ha provocat importants canvis en el comportament de molts sectors de la nostra societat que són més febles econòmicament. No fa gaires anys fer “botellon” no era pas una gran costum per la majoria. Algun cop a l’any es feia quan era la festa major o en moments oportuns, però avui en dia si algú va a una discoteca i et cobren 13 euros per un combinat doncs això li obre noves maneres d’aconseguir una mica d’alcohol durant la nit encara que no sigui pels camins oficials.
Molts basars xinesos i lloc de menjar econòmic estan proliferant a casa nostra no pas per la necessitat de la gent de provar coses noves sinó simplement perquè el pressupost de moltes persones i famílies s’ha reduït en els darrers anys, llavors si un dia necessiten menjar fora de casa o comprar algun producte més bé de preu no tenen més remei que caure en aquesta oferta asiàtica amb uns horaris molt amplis.
Per altra banda, et trobes que un diumenge al matí quan fa 10 anys que ningú anava a cap botiga senzillament perquè la majoria estava tancades per festa setmanal ara et trobes cues a molts establiments que seguint l’efecte dominó s’han vist obligats a obrir els festius per la competència d’alguna cadena que va temptejar el mercat i li va sortir bé l’aposta i els altres darrera. Aquí també trobem les persones que necessiten fer un parell de feines per tenir un salari mínim al mes, llavors no els toca més remei que aprofita el seu dia de festa per anar de compres. Són moltes les persones que realitzen aquest esport. La gent els diumenges al matí ja no va a missa. Ha perdut la fe sinó que va a comprar per tenir la nevera plena durant tota la setmana.
Tot això ve afegit amb les ofertes que alguns cinemes realitzen algun dia entre setmana amb preus més econòmics i llavors la distribució de l’agenda entre festius i feiners acaba al revés de com estava abans marcat per un estalvi important en la despesa.
Els caps de setmana ja no són el que eren i la resta de dies també s’han adaptat als nous temps i encara ens falta arribar a la plenitud de la venda per internet. Algunes botigues ja cobren quan algú es va emprovar algun vestit perquè cada dia són més el que fan servir els comerços reals per saber que és el que queda bé i després ho compren per internet i els resulta més econòmic i amb un gran número de facilitats.
Aquest és el futur que tenim ja als nostres peus. No ens falta que de mica en mica ens hi anem endinsant per entrar en una nova dimensió de tot plegat.
La precaritat laboral afina l’enginy a les persones que ja de per si sempre s’han caracteritzat per una sobredosis d’aquesta qualitat humana. Evidentment ja ningú vol la perfecció i potser ni trobar el millor pantaló del mercat, però el que té clar molta gent que segur que vol el més econòmic. Aquí si que hi coincideixen moltes persones i aquest fet és el que va marcant les tendències del mercat perquè en el fons és la gran massa que marca els trets principals del mercat de consum. Hi ha botigues al Passeig de Gràcia de Barcelona que potser fan 10 vendes al dia, però segurament moltes altres han de fer una parell de mesos per igualar els beneficis d’una jornada d’aquests establiments d’alt nivell. Aquesta és la realitat de la gran majoria i ve guiada a nivell mundial.
Miquel Casellas
