El ministre de Justícia belga ha emès un comunicat en què explica el procediment que s’ha de seguir després de l’ordre de detenció europea que l’Audiència Nacional ha fet contra el president Carles Puigdemont i quatre consellers del seu Govern, cessat per l’executiu espanyol en virtut de l’article 155. El procediment és “totalment judicial” i el poder executiu no hi participa. Substitueix l’extradició, que no existeix entre els estats membres de la Unió Europea. Una ordre de detenció europea es pot cursar si els fets jutjats són punibles amb almenys un any de presó a l’Estat emissor.
Durant el procediment la persona és privada de llibertat després de rebre l’ordre i ha de comparèixer davant del jutge d’instrucció en 24 hores. Serà aquest jutge el qui decidirà si manté l’individu detingut o no. En determinades situacions es pot arribar a rebutjar l’ordre.
En principi, la decisió sobre si s’executa o no l’ordre de detenció la pren l’Assemblea del Consell en un termini de 15 dies. Tant l’acusació com la persona interessada poden apel·lar la decisió a la Divisió d’acusacions, que té 15 dies més per prendre la decisió.
Per tant, una decisió es pren en principi en segona instància en un termini de 30 dies. Tanmateix, encara és possible un recurs de cassació. La decisió final s’ha de prendre en un termini de 60 dies, prorrogat a 90 en circumstàncies excepcionals.
Si finalment es decideix executar l’ordre, la persona es lliurarà en principi a les autoritats de l’Estat emissor dins dels deu dies següents a la decisió d’execució.
