En les darreres setmanes la notícia que ocupa els principals titulars dels diaris és la proclamació d’Independència de Catalunya. Com s’està vivint des de la CUP de Reus la situació actual?
Malauradament, el que veig és que encara estem immerses en un “processisme”. Des del que va passar el divendres 27 d’octubre, tornem a estar en el “Dia de la Marmota”. En aquest sentit, l’independentisme, tal com l’entenem des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), s’ha d’enfrontar a un Estat Espanyol que es manté en el règim de 1978 i també als entrellats que tenen els partits que fa poc s’han vingut a l’independentisme com és el PDeCAT. Amb tot això, s’ha d’afrontar el procés tenint em compte aquests dos factors.
Quin és el següent pas a fer?
Ara mateix el proper pas el té la ciutadania. Nosaltres tenim com un indicador que diu que es comença a fer la República des de sota. Per tant, qui ha de fer la independència i qui ha de declarar la República són les persones que s’han estat mobilitzant dia rere dia. Per aquest motiu, els comitès de defensa de la República tenen un paper clau, ja que amb tota la mobilització que hi ha hagut en els darrers dies han d’evitar que el moviment es desinfli. Aquest s’ha de fidelitzar. Per altra banda, i a nivell personal, ja que a nivell de CUP no puc parlar perquè encara hem de consensuar una sèrie de processos, el que canviaria i el que hem de forçar és que no se li doni una legitimitat d’autonòmiques a les eleccions convocades el proper 21 de desembre.
En cas que la CUP decideixi presentar-se a les eleccions. Què creu que passarà el 22 de desembre?
És això el que hem de començar a valorar. Pot ser que hi hagi unes mesures repressives molt grans.
Si tinguessis l’oportunitat, què li diries a Mariano Rajoy?
Sincerament, no seuria mai amb ell. Crec que a aquest senyor no se li pot fer entendre res, ni a ell ni a la seva cúpula. No se li pot fer entendre una sèrie de fets quan el seu propi partit i els seus aliats no veuen la realitat de Catalunya. Quan tenim diputats i diputades al Congrés dels diputats i ministres que estan negant evidències del que va passar, per exemple l’1 d’octubre. Tampoc quan tenim diputats i diputades que estan dient que aquí, amb el sistema educatiu català, adoctrinem a la canalla per tal que tinguin aversió cap a tot el que té a veure amb Espanya. Hi ha una incapacitat per part de l’Estat Espanyol d’entendre el que passa a Catalunya.
Parlem de ciutat. En el darrer plenari vau portar la voluntat de defensar un model d’escola catalana. En què consisteix exactament aquesta proposta de defensa?
Es van presentar dues mocions. La nostra i una, més genèrica, del PSC. Les dues anaven en defensa del sistema educatiu català. Però concretament la de la CUP defensava una cosa molt concreta: les acusacions d’adoctrinament a les escoles, sobretot després del que es va generar després de l’1 d’Octubre en que es diu que el professorat va actuar sense imparcialitat, que les famílies porten els seus fills i filles a les manifestacions…
Per altra banda, des de la CUP podem criticar moltes coses del sistema educatiu català, però el que creiem que ha de ser l’arrel de la discussió és la defensa d’una educació pública, igual que la sanitat. Ens hem de centrar en aquest debat, no pas en el que passa dintre de les aules, de si s’ensenya més català o més castellà.
També vau portar la voluntat de crear un districte per articular el teixit dels barris…
Exacte, és una manera d’aconseguir una participació plena dels agents socials de la ciutat. Per exemple, nosaltres fa molt de temps que estem treballant en la reformulació del Reglament Orgànic Municipal (ROM), que recull totes aquelles normes i lleis que regulen internament el que és el consistori, i la del Reglament de Participació Ciutadana. Aquest últim és un reglament de l’any 1986. Tot i que no és l’únic consistori, ja que són dos reglaments que malauradament no se’ls té massa en compte. Nosaltres creiem que si volem la participació d’un empoderament real de les persones, ha d’haver-hi un accés a la presa de decisions des de la ciutadania envers allò que es decideix dintre de l’Ajuntament. Per exemple, el 2016 ens vam abstenir a l’aprovació dels pressupostos del Govern. Un dels punts claus de la nostra abstenció era el fet que 750 mil euros en concepte d’inversions per a l’exercici del 2017 fos a través de pressupostos participatius. Volem que les persones puguin decidir en què s’ha de gastar els diners l’Ajuntament. Això va en relació amb aquesta proposta que vam portar al darrer plenari. Aquest reglament de participació ciutadana de 1986 ja valorava uns consells de districtes que el que fan és acabar amb el clientelisme, sobretot quan es ve donat des de les associacions de veïns. Amb un consell de districtes ens assegurem que tots els agents socials culturals que tenen com a punt de trobada un barri poden parlar de quines són les necessitats reals de la zona.
En aquest sentit, no és només una cosa nostra. La Federació de Veïns, que agrupa totes aquelles associacions de veïns federades, també veuen que això és una opció d’organització i d’entesa.
L’Ajuntament ha anunciat que abans de desembre s’obrirà la residència de Gent Gran Horts de Miró. Des de la CUP heu manifestat que això ha estat possible gràcies a la implicació de la ciutadania…
Sí. He de dir que això no només ha estat una iniciativa del Govern, al contrari. Això ve perquè, per una vegada, s’ha escoltat a la ciutadania i a la gent organitzada (Associació de Gent Gran del Baix Camp i també al sindicat USICAT). Ells han estat els que han fet una demanda als representants dels grups municipals de l’Ajuntament, i els que han “forçat” a tots els grups municipals per posar-nos d’acord per tal que es pugui obrir aquesta residència.
Quina és la ciutat ideal que Marta Llorens s’imagina?
El que crec que ha de prevaldre, en aquesta i a totes les ciutats, és la participació real de les persones, que no hi és. Això no hi serà si no fem que les institucions estiguin a la demanda de la gent. Per mi, tal com estan estructurades avui en dia les institucions tenen una part obsoleta, ja que estan tancades a la participació ciutadana.
També m’agradaria que Reus fos una ciutat més sostenible, una ciutat amiga de la bicicleta. Però aquí no hi ha una creença real en això. Tenim el Pla Director de la Bicicleta que es porta fent fa molt de temps, però hi ha unes accions que creiem que no responen a una visió global del que hauria de ser una ciutat amiga de la mobilitat sostenible.
