M. Pilar Cases: “Al Pirineu amb poc pressupost fem moltes coses”

Els Jocs Olímpics d’hivern han posat al focus en el debat sobre l’infrafinançament de l’Alt Pirineu i l’Aran. Tremp és un d’aquests municipis que reclama que se’ls tingui en compte, més enllà dels jocs, per ser competitius amb la resta de territoris i rebre les inversions que els pertoca. A més, el municipi també té sobre la taula interessants projectes com una cooperativa energètica, la nova escola de música o la revitalització del comerç. L’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, tracta tots aquests temes en aquesta entrevista a La Ciutat.

Com heu gestionat la pandèmia a Tremp?

Al principi va ser molt caòtic. Ningú sabia res i havíem d’improvisar. Era imprescindible que la gent estigués assabentada de tot el que passava al municipi. Quan vam tenir el primer ingressat per covid, ho vam comunicar. En el moment de fer els trasllats dels pacients, també ho vam explicar perquè la gent estés tranquil·la. Cada dia al matí ens trobàvem amb la secretaria de l’Ajuntament i la policia local per valorar què s’havia de comunicar o si havíem de comprar alguna cosa. Quan ja es podia sortir unes hores, vam sectoritzar i fer rutes per no trobar-nos tots junts.

L’episodi de la Fundació Fiella va ser molt dramàtic. Se’ns van morir 64 padrins i padrines i va ser molt dur per a tothom. Havies d’anar trampejant. No podia trucar a l’anterior alcalde per preguntar què fer, perquè el Joan sabia menys que jo. Amb l’alcaldessa de Tàrrega vam parlar moltes vegades.

Com ha afectat econòmicament aquesta crisi?

Va afectar tot el que era el comerç, els hotels i els restaurants. A l’estiu del 2020 va haver-hi molt turisme local i, per tant, es va reactivar. A nivell d’Ajuntament els ingressos van baixar perquè vam suspendre llicencies com les parades del mercat, les terrasses o les quotes de l’escola de música. La sort que hem tingut és que l’Estat espanyol ens ha deixat agafar els romanents, que era una reivindicació antiga.

La cultura és l’altre sector que també ha estat molt colpejat. En quin estat es troba?

La Fira de primavera -la festa del Corder- la vam haver de suspendre i la Fira del Codony de 2020 la vam fer online. El que sí que vam fer va ser la Festa Major, crec que vam ser dels pocs pobles que ho vam aconseguir. La vam realitzar el 2020 en unes carpes, asseguts, amb distàncies, inscripcions prèvies i vam portar al grup estrella que havíem planejat, la Fúmiga. Això no deixa de ser promoció econòmica i a la gent li va anar molt bé després d’estar tancats. Va ser com un respir. L’any passat sí que vam poder fer la Fira del Codony i el 2022 hem recuperat la del Corder. Feia falta perquè fa que vingui molta gent. Si tot va bé, la Festa Major d’aquest any serà com toca.

Molts ajuntaments intentem abastir-se per energia verda i bonifiquen les cases particulars per avançar en la transició verda. Què fa Tremp en aquest sentit?

Fa anys que tenim bonificada la llicència d’obres i l’IBI. Amb relació a l’edifici de l’Ajuntament, ens presentem a uns Next Generation per eficiència energètica i sostenibilitat. Ficaríem plaques a la teulada i canviaríem tots els tancaments perquè ara hi ha molta despesa en calefacció. D’altra banda, treballem en un projecte d’una comunitat energètica. Per exemple, utilitzar una petita part de l’energia de les teulades de l’escola Valldeflors perquè els veïns dels voltants puguin jugar. Si tot va bé, serà una cooperativa.

A més, tenim grans empreses que volen ficar grans plantacions de plaques solars als municipis del voltant i ens hem mostrat contraris. No té sentit ficar 70 hectàrees de plaques perquè se’n vagin a Barcelona. Tota l’energia que fabrica el Pallars és verda, però no es queda aquí. Som geoparc de la UNESCO i el paisatge és un dels nostres actius. A més, on volen ficar les plaques és on hi ha els jaciments de petjades i ossos dels dinosaures.

En la recollida de residus també hi ha un canvi de paradigma. Quin camí vol emprendre Tremp?

Volem estudiar el porta a porta perquè creiem que és la solució. No estem prou conscienciats que s’ha de reciclar i aleshores no reciclem suficient. Els nostres veïns del Pallars Sobirà fan el porta a porta i reciclen un 80%. Ara falta fer un estudi per veure com ho fem i presentar-ho al Consell Comarcal.

Es podrà iniciar aquest mandat?

Impossible. El tema de la covid ha frenat molts plans que teníem. Això fa que es pari tot. Per exemple, l’escola de música era un projecte de legislatura que l’haguéssim començat molt abans.

Els possibles Jocs Olímpics d’hivern han aixecat polseguera als Pirineus. Quina postura té vostè?

La postura és un sí, però no incondicional. Creiem que és una oportunitat per ficar la marca Pirineu al món, així ho hem fet saber al Govern. El model sostenible ens sembla encertat, sense grans infraestructures que queden al territori i l’únic que fan és nosa. Ara bé, no podem permetre que es condicioni les millores de l’Alt Pirineu i Aran a uns hipotètics jocs olímpics. El territori està desequilibrat envers la resta de Catalunya. Per la geografia, perquè és molt car… ho sabem, però hi ha un dèficit d’inversió per part d’Espanya i Catalunya.

Les millores hi han de ser tant sí com no. Que a més venen uns jocs olímpics que acceleren algunes actuacions, perfecte. Volem que als pressupostos de la Generalitat hi consti una bona partida pel territori, a banda dels jocs, i que l’Estat espanyol faci les carreteres. Que apostin per un eix transpirinenc. Ara mateix nosaltres ens connectem amb Lleida, no amb la Seu. Això s’ha de resoldre a banda dels jocs.

Què espereu d’aquest últim any de mandat?

Acabar les adoberies, el sender al costat del barranc, l’escola de música i intentar concretar els Next Generation de l’eficiència energètica i un del comerç per revitalitzar-lo. Tirar endavant la cooperativa energètica perquè estigui engegat pel proper mandat.

A més, tenim 100 km de carretera municipal. M’agradaria que la Generalitat ens donés 6 milions d’euros per fer-les totes. Que potser no inverteixin 9 milions en un metro de Barcelona i ho facin en les carreteres dels Pirineus. Nosaltres amb poc fem molt.

Noto molta frustració per la sensació d’abandonament.

L’Alt Pirineu i Aran té una complexitat que fa que no es pugui ficar al mateix sac que la resta de Catalunya. Ara la diputació de Lleida ho està fent molt bé perquè té una mirada àmplia, la Generalitat també. No hi ha cap municipi que tingui 302 km² i 28 nuclis de població. També a altres pobles han d’arribar tots els serveis perquè sigui competitiu. Quan ens fiquen tots al mateix sac, hi ha desigualtats. S’han de fer polítiques diferents per llocs diferents, però falta un canvi de xip.

Per què vols que recordin el teu mandat?

Recordaran que he sigut la primera dona alcaldessa de Tremp. Malauradament, també queda marcat per la pandèmia de la covid. Si em recorden com una persona que ha fet el millor possible de la ciutat i una bona persona, em dono per satisfeta