Lluís Soler: “La gent ha reconegut el Delta com un dels principals actius turístics”

La pandèmia va aturar l’economia mundial, però al mateix temps va potenciar el turisme de proximitat en els moments de majors restriccions. Una oferta que ha arribat per quedar-se i que ha aprofitat especialment espais com el Delta de l’Ebre. Un dels municipis que es troba en aquesta zona és Deltebre, que ho reforça amb les seves propostes culturals i gastronòmiques i enguany celebra el seu 45è aniversari. L’alcalde del municipi, Lluís Soler, explica en aquesta entrevista per La Ciutat la seva oferta de turisme sostenible en un mandat ple de transformacions.

Com afronten la crisi de l’encariment de materials per culpa de la inflació i la guerra d’Ucraïna?

El context internacional i de post crisi sanitària, amb una efervescència de l’acció pública per lligar els finals de mandat amb els compromisos, provoca una pujada de preus important i menys disponibilitat de les empreses. Tenim projectes importants com la pavimentació de carrers, que estem executant. Ara hem adjudicat les obres del contracte més gran -4 milions d’euros- de tots els que estem fent. Acabarem el mandat amb més del 80% de les vies públiques pavimentades. Deltebre és un municipi amb uns precedents estructurals amb molts dèficits. Això implica que allò que en un altre lloc és normal, aquí encara està per fer. No és fàcil la gestió econòmica juntament amb les pujades de preu, però estem duent a terme tot el que teníem previst.

Tot i el context, el pressupost d’enguany és el més alt de la història.

Quan vam entrar al 2015, partíem de pressupostos que oscil·laven els 11-12 milions d’euros i ara ens trobem amb 20 milions 680 mil euros. A més, ficant-li el romanent de tresoreria d’estalvi, podem rondar els 25 milions. És important tenir clar tres premisses: no preveu un increment de tributs, no hi ha un increment de deute -tenim menys del 60%, quan ens vam trobar més del 80%- i maximitza com mai les subvencions públiques.  Ens trobem en una transformació en inversió pública molt gran.

En quin estat es troba la reactivació de Deltebre de cara a un estiu que és ja al 100%?

La veritat és que el Delta amb la seva essència i la seva fragilitat està en un moment efervescència brutal en la seva projecció turística amb els actius del paisatge, la cultura, o la gastronomia. En aquests anys de crisi sanitària, hem après que el turisme de proximitat és possible i la gent ha reconegut el Delta com un dels principals actius turístics. Tenim unes platges de primera qualitat i un creixement en infraestructures com els carrils bici. A més, som beneficiaris d’un dels tres plans de sostenibilitat turística que la Generalitat han atorgat a Catalunya per contribuir a la primera fase del passeig del Carrilet. Ha de ser multifuncional, canalitzar un desaigüe i ha de connectar les zones turístiques.

De quina manera es pot atendre tal volum de turistes amb la situació d’emergència climàtica del Delta?

Al final, és un tema d’equilibris. La fragilitat del Delta és degut a la inacció històrica de les administracions públiques, tant espanyola com catalana. No ve perquè la gent vingui a allotjar-se al Delta, creï oportunitats al Delta, mengi Delta o es pugui deleitar al Delta. La fragilitat ve perquè les administracions han cregut poc en el seu potencial. Si no arriba a ser per la gent d’aquí, que ens hem conjurat per defensar la línia morfològica de la costa, possiblement es podria deixar morir el Delta. Seria un sentiment de resignació, que durant molts anys ha imperat. El que tenim ara és il·lusió i ganes que les administracions fiquin damunt la taula propostes clares. Almenys, es comença a parlar del Delta.

A inicis d’any es va aprovar l’agenda d’acció climàtica. Quines són les línies mestres?

L’agenda d’acció climàtica té un component del macro al micro. Les millors solucions globals són les que es treballen a escala local. A Deltebre hem volgut ser capdavanters declarant l’emergència climàtica a l’inici de mandat i també amb el concepte d’acció contundent. Ens trobem amb diferents aspectes. Per una banda, en l’àmbit de la justícia social, contribuïm al fet que pagui menys qui tingui menys. D’altra banda, incorporem elements d’eficiència energètica com carregadors elèctrics o plaques fotovoltaiques als equipaments municipals. Juntament amb la promoció de la transició energètica a les cases particulars amb bonificacions fiscals. Un altre punt és la creació d’infraestructura turística sostenible (platges o carrils bicicleta) per reduir la carbonització. L’agenda d’acció climàtica té molts eixos, no hi ha uns que siguin més importants que els altres.

Es coordinen amb els municipis propers perquè aquesta oferta de turisme sostenible sigui conjunta?

Si una cosa hem tingut poc encertada, és que no hem treballat prou coordinats. Avui estem en procés de transformació. La creació de la Taula de Consens del Delta és un actiu important per treballar conjuntament en l’emergència climàtica o altres temes que desenvolupem amb diferents municipis. Per exemple, amb Sant Jaume d’Enveja estem treballant l’oferta gastronòmica, cultural o paisatgística. D’altra banda, també amb l’Ampolla i Camarles, temes de mitjans de comunicació.

El Parc Natural i els set municipis del Delta tenim un treball constant en la línia de la visió de turisme sostenible. Possiblement, és dels aspectes que ens costa més coordinar perquè cadascun dels ajuntaments tenim una velocitat diferent. Tot i això, a poc a poc tot aquest teixit de sinergia conjunta es reforçarà.

Es compleixen 45 anys de la creació de Deltebre. Què ofereix el municipi aquest 2022?

Més enllà de tenir una situació geogràfica privilegiada, Deltebre té una oferta cultural i turística que ens permet tenir un punt de servei complementari. Per exemple, al mes de febrer tenim un carnaval que supera les mil persones. Al mes d’abril, ens trobem el triatló amb més de 1200 participant. A setmana santa és un lloc de relax. Al maig tenim la Mescla, la millor fira de Terres de l’Ebre de fa tres anys i que enguany la vam fer per primera vegada vora el riu. Entre juny i setembre, combina el sector primari amb activitats com les Festes de la Sega, que ha passat a una explosió d’assistents brutal. Deltebre té una oferta turística i cultural de primera línia que ens omple d’orgull.

Aquest mandat és un abans i un després per aquesta oferta?

És un punt d’inflexió pel futur de Deltebre. A més, l’aprovació del pla d’ordenació urbana ens permetrà dibuixar, amb la normativa clara, el Deltebre dels pròxims anys. Tot això ho hem fet quan ens queda menys d’un any per acabar el mandat i hem perdut pràcticament un any i mig per adaptar-nos a la situació de la covid.

Quines coses quedaran pendents per tancar el mandat? 

N’hi ha moltes. Com la ciutadania veu que avancem molt ràpidament, ens en reclama encara més coses. Però el que hem de complir és el pla de mandat. M’agradaria acabar-lo fent plausible la transformació potent en l’àmbit estructural i altres qüestions de què no es veurà el resultat al final del mandat, però marcaran el Deltebre del futur. Alguns exemples són el Pla Especial de l’ampliació del Port, el POUM o la implementació de l’agenda d’acció climàtica. Finalment, també m’agradaria acabar el mandat amb una situació en què els veïns i veïnes poguessin dir que senten orgull de ser deltebrencs i deltebrenques.