Lleida ha presentat el Pla Estratègic de la ciutat que enfortirà la capitalitat de la ciutat i el seu potencial creatiu. El paer en cap, Àngel Ros, acompanyat de la tinent d’alcalde Montse Parra i el director de l’ICC Consultors Culturals, Xavier Fina, ha desglossat el contingut del document en l’acte organitzat a la Regidoria de Cultura amb els agents culturals de la ciutat. L’alcalde ha afirmat que el Pla Estratègic ha estat molt participatiu, amb unes 200 persones d’entitats culturals i tècnics del sector, que s’ha treballat conjuntament en diferents sessions amb l’objectiu de situar la cultura en la centralitat de la ciutat i generar cohesió social.
L’alcalde ha indicat que és el segon Pla Estratègic, després que a l’inici dels 80, amb el primer ajuntament democràtic, el tinent d’alcalde Jaume Magre impulsés un procés de planificació estratègica de cultura que es va tirar endavant. Ros ha destacat que Lleida ha estat reconeguda per la Comissió Europea com a model de Ciutat Cultural i Creativa, una distinció que a Catalunya només té Barcelona i Lleida.
El Pla defineix l’estat actual de la ciutat i la situa com a referent i capital cultural forta, sense cap altra capital propera; que compta amb infraestructures culturals rellevants; que té els recursos públics en la línia de ciutats similars (el pressupost municipal hi destina un 4,6 %, uns 7 milions d’euros, prop del 5% al què hauria d’estar l’acció cultural), i finalment, que és capital i cruïlla i centre de coneixement. L’alcalde ha exposat els tres gran eixos en què es basa el document, que són l’administració de la cultura, la seva comunicació i la governança.
Això es concreta en 7 eixos operatius que són:
1. Cultura de proximitat: amb un Pla de Biblioteques, una programació cultural específica als Centres Cívics dels diferents barris de la ciutat, continuar amb el suport a la cultura popular i apostar per la cultura i l’educació, ja que per desenvolupar acció cultural cal el procés educatiu.
2. Projecció i connectivitat: amb l’aprofitament dels equipaments com a eines de capitalitat i desenvolupant el concepte de Ciutat de Festivals, com a visualització i transmissor de cultura, donat que Lleida té avui 4 festivals cinematogràfics, el de titelles, diversos de música, etc.
3. Indústries culturals: d’una banda, crear un clúster de Teatre Infantil, i de l’altra, desenvolupar un clúster d’indústries del sector audiovisual, amb el Magical i el CECAAC (Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya). A més, s’han d’impulsar la resta de les indústries culturals amb un clúster global.
4. Públic cultural: amb el binomi joves i cultura, per incidir específicament en el públic jove, que ja és consumidor i també ho serà en el futur, i amb la creació d’estratègies de promoció de públics.
5. Formació artística: en primer lloc, es vol impulsar la formació artística superior. S’ha de recordar que fa uns anys es va començar amb les tres grans escoles d’ensenyament artístic: música, arts plàstiques i arts escenifiques. Lleida ha aconseguit titulacions oficials en els tres casos, en l’àmbit de cicles formatius. El Pla apunta a passar a l’ensenyament superior. L’alcalde ha dibuixat gràficament amb què l’Aula Municipal de Teatre ha d’acabar sent com un Institut de Teatre de Barcelona; el Conservatori, entitat que ha celebrat el centenari, en un Escola Superior de Música, i l’Escola Municipal d’Art, en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
6. Memòria i patrimoni: Passa per un pla de museus, que s’ha d’actualitzar i continuar treballant, amb el nou Museu d’Art de Lleida que començarà al setembre.
7. Creació artística. Prenent el reconeixement europeu de Lleida, com a model de Ciutat Cultural i Creativa -un element que reforça l’autoestima de la ciutat- s’ha de potenciar la creació local emergent i les residències artístiques, donant facilitats i impulsant aquests espais per a joves creadors.
Des de l’empresa consultora que ha desenvolupat el Pla, Xavier Fina, ha explicat que es crearà un Consell de la Cultura, per fer-ne el seguiment i que el desig és que la ciutat es faci seu aquest pla, no només la Paeria, sinó amb la coresponsabilitat dels agents i de les altres administracions. Precisament, la tinent d’alcalde Montse Parra ha insistit en la voluntat que el pla es converteixi amb la ciutadania i les entitats culturals de la ciutat perquè “tots ens fem coresponsables”.
La presentació del Pla Estratègic de cultura s’ha fet aquest dijous a la sala Alfred Perenya, a la Regidoria de Cultura, amb l’assistència dels representants de diferents entitats i associacions culturals de la ciutat i tècnics culturals de diferents administracions.
