La vida post coronavirus ha deixat impensable, almenys de moment, el contacte físic entre les persones. És per això que dos creixellencs han creat “LA FINESTRA DE LES ABRAÇADES”, l’invent casolà que fa possible abraçar a la persona estimada sense tenir contacte físic.
Evitar l’abraçada en el retrobament amb familiars i amics o amb aquestes persones a les que es cuiden i necessiten afecte, és una de les peculiaritats col·laterals de la pandèmia a la qual toca acostumar-se. Però els humans som una espècie social i ens cal l’afecte i aquest contacte físic que de vegades es converteix en la millor medicina, tot i que la salutació amb el colze segueixi guanyant adeptes en la vida social. Així, la idea sorgeix de la necessitat de la residència de gent gran L’Ermita de Creixell, de titularitat privada i amb places concertades, de construïr aquest enginyós artefacte per tal de poder abraçar als seus usuaris, complint amb totes les mesures de seguretat.
Com ja s’havia vist fa uns dies en algun programa televisiu, era qüestió de crear un enginy que permetés, en aquests temps de coronavirus, una forma segura de sentir l’escalf d’una abraçada però sense contacte directe, sobretot pel que fa a persones de risc com la gent gran i sobretot els avis i àvies que viuen a les residències de gent gran.
L’Andrés Alarcón i el Jordi Golderos, dos veïns de Creixell, no s’ho van pensar dues vegades quan van rebre la proposta de la gerent del centre, Belén Martínez, i de manera altruista, s’han encarregat de realitzar aquest enginy. Es dona el cas que, l’Andrés té la seva mare ingressada a la Residència L’Ermita i des de finals del passat mes de febrer que no l’ha pogut veure ni abraçar.
Per part de la residència L’Ermita s’ha proporcionat el material adequat; l’empresa Industrial Sedó de la Riera de Gaià ha proporcionat de manera altruista i gratuïta els plàstics adients i els dos creixellencs s’han encarregat de la resta. Es dona la circumstància emotiva, també, que un d’ells té la mare ingressada a aquesta residència i ara la podrà tornar a abraçar.
Unes fustes, un plàstic transparent i unes mànigues també de plàstic enganxades a banda i banda i amb orificis situats a diferents alçades (una superior a l’altra) fan possible el miracle amb una mica de coordinació entre els que el fan servir. “No et toques però sents veritablement l’abraçada. Avui ho estrenarem amb la mare de l’Andrés i també entre els treballadors de la casa. A partir de demà serà el torn dels familiars dels residents, als quals ja els anem convocant amb cita prèvia. Creiem que La Finestra de les Abraçades tindrà molt molt bona acollida”, explica Belén Martínez, la directora d’aquest centre de gent gran a Creixell.
Ha sigut un moment molt emotiu quan l’Andrés i la seva mare s’han pogut abraçar per primera vegada en molt de temps.
La directora de L’Ermita, Belén Martínez vol expressar molt sincerament la tasca voluntària dels dos creixellencs que han realitzat aquest artilugi i també agraeix la col·laboració altruista de l’empresa Industrial Sedó de la Riera de Gaià.
