De moment, l’explotació de l’equipament la continuarà fent l’Ajuntament de Girona. La previsió és que la nova estació sigui més cara de gestionar i, per això, consistori i Generalitat han deixat per escrit en un conveni com s’afrontaran aquestes pèrdues. Es calcula que, com a mínim, el dèficit serà de 300.000 euros anuals. El conveni reflecteix que els assumirà íntegrament la Generalitat i que, en cas de ser més alts, també els pagarà l’executiu català.
Fins ara, l’estació situada a la plaça d’Espanya gairebé cobria els costos d’explotació amb les aportacions que hi feien les companyies d’autobusos per poder-hi operar. Aquestes empreses hi posaven 200.000 euros anuals i l’ajuntament hi aportava uns 40.000 euros per acabar de cobrir les despeses. En el nou conveni, que s’ha aprovat per unanimitat, aquestes quantitats en mantenen.
Una estació més cara de mantenir
Ara, en canvi, els càlculs de les administracions ja preveuen que els costos d’explotació seran més alts. Aquest increment ve donat perquè és una estació més gran, necessita de major manteniment i ventilació (ja que està sota terra), i també s’ha contractat més gent. Davant d’aquesta situació, el Govern ha decidit assumir aquestes pèrdues. “Ningú ha de patir, aquesta diferència l’assumirà la Generalitat i ha quedat degudament documentat”, ha afirmat el regidor d’Urbanisme, Joan Alcalà.
Aquest conveni té un caràcter transitori i determina que l’ajuntament es farà càrrec de la prestació del servei com a màxim fins al 31 de desembre de 2018. Abans d’aquesta data, el Departament de Territori i Sostenibilitat o bé assumirà directament el servei o bé el traurà a licitació. El regidor d’Urbanisme ha dit que ja hi ha concessionàries interessades en presentar-se al concurs un cop es convoqui.
Les obres del Parc Central, a bon ritme
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també ha explicat durant el ple que les obres de la llosa del Parc Central s’han reprès i que avancen a bon ritme. Segons la informació dels tècnics que fan seguiment dels treballs, sembla que tot avança a bon ritme i sobre calendaris. Així doncs, l’alcaldessa ha afirmat que la zona nord (la que anava més avançada i que no necessita modificar el projecte) estaria acabada al juliol i la zona sud, al desembre. Adif va haver d’aturar els treballs en aquesta zona sud perquè l’Ajuntament de Girona va detectar mancances en el projecte, que s’ha hagut de refer.
Serveis funeraris liberalitzats
El ple també ha aprovat definitivament la nova ordenança que regeix els serveis funeraris a la ciutat. Amb l’entrada en vigor del nou text –que n’actualitza un del 1998- es liberalitzen aquests serveis i s’acaba amb el monopoli que fins ara tenia l’empresa Memora. Des del 2006, la UE estableix que en casos com els dels serveis funeraris hi ha d’haver lliure concurrència d’empreses disposades a oferir aquests serveis. La Generalitat va fer seva aquesta normativa el 2010.
Ara, el consistori de la capital gironina es posa al dia i permet que d’altres empreses operin a la ciutat. El vicealcalde, Eduard Berloso, ha recordat que com a requisits només es demana que tinguin un cotxe d’enterrament i que tinguin permís municipal (de qualsevol ajuntament de l’Estat) o bé tramitar-lo per primer cop a l’Ajuntament de Girona.
Des que es va anunciar que Girona modificava aquesta ordenança, l’empresa Àltima –que ja opera a Figueres i Ripoll amb tanatoris propis- va iniciar els tràmits per prestar els serveis i construir un tanatori a una parcel·la del polígon industrial de Mas Xirgu.
L’aprovació definitiva ha comptat amb el suport de tots els grups a excepció d’ERC (abstenció) i la CUP (en contra) que han criticat al govern municipal per “poca ambició” i han lamentat que no s’hagin atès totes les al·legacions presentades.
“Creiem que només s’han limitat a complir la normativa europea però no han aprofitat per garantir uns preus justos i uns serveis dignes”, ha lamentat la portaveu de la CUP, Laia Pèlach, una formació que aposta per la municipalització d’aquests serveis. Des d’ERC, el regidor Martí Terés també ha acusat el govern de “no posar les facilitats suficients” per garantir la “competència real”.
