La Virgueria va guanyar el passat any el 10è premi Quim Masó a la producció teatral amb el projecte ‘Medusa’. Un premi que ha permès a la companyia convertir el projecte en un muntatge teatral que s’estrenarà a primers de desembre al Temporada Alta 2017 i es representarà a la Sala Tallers del TNC del 20 al 23 de desembre.
Els actors Isis Martín, Patrícia Bargalló, Pepo Blasco i Sergi Torrecilla, sota la direcció d’Aleix Fauró, han realitzat ja els primers assajos de l’obra, que parteix d’una adaptació de Pablo Ley de la novel·la homònima de Ricardo Menéndez Salmón. El protagonista és el cineasta, fotògraf i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska, qui va conèixer de primera mà moltes de les atrocitats realitzades durant el segle anterior. Fauró ha destacat que l’obra és “una immersió en la malvestat del segle XX a través d’un artista, que defensa que no té ideologia”.
‘Medusa’ és la història de Prohaska, protagonista del llibre de Ricardo Menéndez Salmón, un artista que neix el 1914 i amb els anys es converteix en fotògraf, pintor i cineasta del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial, va viatjar a la postguerra espanyola, va conèixer les dictadures llatinoamericanes i va acabar el recorregut “per la maldat del segle XX” a Hiroshima, 20 anys després de l’explosió de la bomba on hi retrata les seves conseqüències a través de varies persones.
Fauró ha destacat que l’obra és “una immersió en la malvestat del segle XX a través d’un artista, que defensa que no té ideologia” i “si Alemanya hagués estat comunista, hauria estat fotògraf del Partit Comunista. Ell era allà durant el nazisme i es va convertir en el seu fotògraf des d’un punt de vista extern a la maquinària nazi”. El director del muntatge ha apuntat que aquest fet és “una excusa perfecte” per la companyia per investigar sobre la figura, en general, de l’artista en les catàstrofes de la història i fer un repàs d’uns fets històrics que “tenen moltes similituds del que ha passat en la mal anomenada crisi del 2007 i 2008”.
Ha insistit en la idea d’aprofitar la figura de Prohaska, per mostrar que “l’Alemanya prèvia als nazis pateix un tipus de crisi i d’humiliació per part de la resta de països occidentals i europeus que no és molt diferent a coses que passen aquí des que va començar la crisi”. Fauró ha remarcat que l’ésser humà “té tendència a l’oblit i és important no repetir els mateixos errors. Hem de lluitar perquè la història serveixi per aprendre i perquè com a espècie puguem créixer i trobar altres formes de relacionar-nos”.
L’actor Pepo Blasco és l’encarregat de posar-se a la pell de Prohaska, mentre que Sergi Torrecilla és el millor amic de Prohaska; Patricia Bargalló, la dona de l’artista i Isis Martín, ‘una investigadora que és amb qui arranca l’espectacle explicant com descobreix l’artista. De fet, Martín ha destacat que la història parteix de la imaginació de la investigadora que interpreta. “Ella és com si tingués un somni en el qual hi apareixen tots els personatges de la vida de Prohaska”. Ha aclarit que ‘Medusa’ no és una obra convencional. No hi ha diàlegs, sinó que “és un poema a quatre veus” en el qual els actors s’han d’inventar tot el viatge emocional dels personatges. “Ens hem d’inventar escenes i accions i el que fem és jugar amb els objectes i construir tot l’univers de Prohaska des del seu naixement fins l’actualitat”.
L’actriu i ajudant de direcció es va llegir la novel·la de Ricardo Menéndez Salmón i li va semblar “meravellosa”, una bona “excusa per repassar els horrors del segle XX i preguntar-nos com espècie humana què passa i quina relació tenim entre nosaltres, com ens cuidem i la relació de l’art en tot això”. De fet, ha assenyalat que un dels temes principals de l’obra és “si es pot viure sense ideologia”.
Pel que fa la posada en escena, La Virgueria vol aprofitar el fet que Prohaska sigui fotògraf, cineasta i pintor per “jugar molt plàsticament” i ajudar-se de projeccions i la llum “com un element no merament pràctic d’il·luminar cares, sinó com element dramatúrgic”, ha indicat Fauró. L’escenografia anirà mutant al llarg de l’espectacle i el seu director l’ha comparat amb una espècie de “mecanisme de rellotge que mai s’atura”.
Assajos i representacions
La Virgueria estrena a principis de desembre al Temporada Alta. Tot i això, la companyia ha volgut realitzar ja quatre setmanes d’assajos al mes de maig a la seva seu, molts separats de les sis set setmanes que els queden abans de l’estrena. El motiu: “Aquest text és un repte per nosaltres i necessita d’investigar i provar sense la pressió d’una estrena. Després ens aturem, reflexionem amb l’equip de direcció i a l’octubre arrencarem de nou havent distingit quin és el camí que volem seguir i investigar-lo”, ha recalcat. A més del Temporada Alta i el TNC, tenen ja representacions tancades com a l’Atrium de Viladecans i al Teatre Alegria de Terrassa, així com l’estrena en castellà al Teatre Jovellanos de Gijón, tot i que encara no hi ha data concreta.
Història de La Virgueria
La Virgueria va formar-se el 2009 a Barcelona i aquell mateix any van estrenar la primera producció: ‘Si avui és diumenge demà és dijous’. A partir d’aquí, el col·lectiu ha anat desenvolupant un llenguatge propi, buscant noves fórmules per arribar a l’espectador. Des de llavors han presentat sis muntatges més, sempre establint un debat artístic i social amb el públic. La Virgueria està formada per Aleix Fauró, Isis Martín, Marina Fita, Oscar Llobet i Patrícia Bargalló, i tots comparteixen una mateixa visió: un teatre compromès, amb la societat, la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.
