L’escenari postelectoral: quan i què pot passar al Parlament?

La victòria del PSC amb 42 escons és el titular que ens deixa la intensa jornada electoral que es va celebrar ahir a Catalunya. El triomf de Salvador Illa i el fracàs de l’independentisme plantegen un nou escenari al Parlament més complex i difícil del que alguns haguessin imaginat. De moment, està clar que el líder socialista presentarà la seva candidatura per ser investit com a nou President de la Generalitat. Així ho va anunciar ahir un cop finalitzat l’escrutini, i així ho volen des del partit. El PSC prioritza un govern d’esquerres, i la suma amb Comuns-Sumar (6) i ERC (20), ho permetria. No obstant això, no està clar que aquest pacte pugui arribar a algun lloc.

Aquesta seria l’escenari més ‘viable’ – malgrat les seves dificultats – per tal d’evitar un bloqueig a la cambra. Avui la portaveu del PSC, Núria Parlón, ha parlat sobre l’anunci d’unes hores abans de Carles Puigdemont, anunciant que també es presentaria a la investidura. “No donarem suport a la seva investidura”, ha fixat la socialista. Per tant, aquest escenari amb els independentistes al capdavant tampoc s’intueix que pogués sortir endavant. Bàsicament, per la manca de majoria absoluta. No obstant això, el líder de Junts també ha afirmat aquest matí que ‘podrien agrupar una majoria més àmplia que la del PSC’. I de fet, les trucades cap a ERC ja han començat per fer-ho possible.

Finalment, un altre possible escenari seria que els socialistes governessin en minoria. Un cop assolida la investidura amb el suport d’algun dels grups – teòricament els Comuns i ERC – , Salvador Illa faria front a una presidència en solitari amb la qual hauria d’anar pactant totes les propostes i polítiques que surtin des de Palau. És una possibilitat més, però s’allunyaria de la intenció que tenen des del PSC de construir un govern fort i estable.

Amb el calendari a la mà

De moment, el que està clar és que els partits tenen molta feina per davant durant els pròxims 20 dies a les eleccions. És la data límit marcada perquè es constitueixi el Parlament; és a dir, tots els diputats i diputades, així com la presidència de la Cambra, que tindrà els deu dies següents per dur a terme una ronda de consultes amb tots els grups i proposar el candidat per la investidura. A partir d’aquí, el termini per celebrar el debat d’investidura es situaria a finals de juny.

El candidat hauria d’aconseguir la majoria absoluta – 68 diputats – , i, si no ho fes, comptaria amb una segona votació que consistiria en majoria simple (més sí que no). Si la investidura fracassés, s’obriria un nou termini de dos mesos per poder presentar la candidatura d’un altre líder polític. I si això no passés, el Parlament es disoldria automàticament i es tornarien a convocar eleccions, que es celebarien al mes d’octubre.