L’Associació d’Afectats per l’1-O creu que el referèndum ja s’ha fet i troba una “decepció” que se’n proposi un altre

Virgínia Martínez explica que encara hi ha gent que fa teràpia psicològica després de les càrregues policials d'ara fa un any

L’Associació d’Afectats per l’1-O considera que el referèndum ja s’ha fet i que, per tant, seria una “decepció” que se n’intentés fer un altre. Així ho ha explicat la presidenta de l’entitat, Virgínia Martínez, en una entrevista a l’ACN: “Em sento dolguda i decebuda si tot allò no va valdre”. Des de l’Associació d’Afectats per l’1-O també expliquen que hi ha gent que ha necessitat fins a set mesos de teràpia psicològica després de les càrregues policials del dia del referèndum del 2017 i que, de fet, encara hi ha qui la continua fent. A més, Martínez reclama unitat als partits independentistes, un any després de l’1-O: “Eixamplar la base per mi és anar junts”. La presidenta de l’Associació també defensa que es facin actes descentralitzats arreu del territori per celebrar l’aniversari del referèndum, així com un acte unitari a Barcelona. Així mateix, compara la “repressió” de l’Estat contra Catalunya amb la que hi va haver al País Basc.
Pel que fa a les seqüeles de la “repressió” del dia del referèndum de l’any passat, la presidenta de l’Associació d’Afectats per l’1-O destaca que coneix gent que ha necessitat fins a set mesos de teràpia psicològica de grup i que, gairebé un any després, alguns encara hi continuen. Tal com explica, hi ha persones que no es veuen capaces de parlar obertament de què va passar aquell dia, en referència a les accions policials, ja que encara estan “afectats”. Sobre això, Martínez recepta que aquests ciutadans en puguin anar parlant mica en mica per a “guarir-se”. Ella mateixa explica que va fer “xantatge emocional” amb la seva família per fer-los parlar.
D’altra banda, la presidenta de l’entitat també compara la “repressió” actual de l’Estat a Catalunya amb la que va exercir a Euskadi durant el conflicte basc. Martínez explica que ha fet un curs a la UB on va estudiar diversos casos: “Tenien identificats els agents que els torturaven, i molts pocs d’ells, arribant a Estrasburg, han aconseguit que allà es dictamini una sentència a favor del pres. L’Estat és el mateix, i la repressió que ens estan posant a nosaltres ja la van aplicar i l’estan aplicant al País Basc”, reflexiona.
Martínez, veïna de Dosrius, explica que en aquest municipi -on hi va haver una de les càrregues policials més contundents- hi ha hagut canvis “per a bo i per a dolent” després de l’1-O. Segons relata, s’ha creat una relació més estreta entre gent que abans no tenia gaire contacte. Tot i això, també hi ha veïns que s’han distanciat malgrat es mantingui sempre la cordialitat. Martínez també assegura que des de l’1-O els habitants de Dosrius i Canyamars -que comparteixen municipi- tenen “molta més relació” i fins i tot fan ara “més actes junts”.
“La gent després d’aguantar [durant l’1-O] s’ha unit”, detalla Martínez, que destaca que tot i passar por durant el dia del referèndum es va poder resistir. En aquest sentit, la presidenta de l’entitat comenta que l’estratègia de la policia espanyola i la Guàrdia Civil estava “estudiada”. Martínez creu que els agents creien que als municipis petits la població mostraria una “oposició mínima”, tot i que no va ser així: “La gent dels pobles és la que més va resistir, perquè no estaves amb gent desconeguda, tenies allà la família i els amics, els veïns de sempre. Por se’n va passar, però tens clar que els teus no els deixes sols. No ets violent, però els teus drets i els dels teus no els deixes sols”, ha asseverat.
Martínez comenta que l’associació -amb una vintena de membres- té l’objectiu d’exigir responsabilitats polítiques perquè les càrregues de l’1-O no quedin “impunes políticament”. Així, admet que aquests primers mesos la tasca ha sigut més de donar-se a conèixer, i que aspiren a presentar una causa col·lectiva contra els agents policials.
L’Associació d’Afectats per l’1-O aposta per actes descentralitzats que commemorin el primer aniversari del referèndum d’autodeterminació. Martínez justifica que molta gent té problemes per a desplaçar-se fins a Barcelona, i defensa que fer accions arreu del territori facilita la participació. Tot i això, també subratlla que hi hauria d’haver “algun acte unitari” perquè l’1-O va marcar “un abans i un després, políticament i socialment”, fet que ha de quedar “reflectit en la població d’alguna manera”, tal com apunta. Ara bé, si això es canalitza amb una aturada de país o una manifestació, ja ho deixa en mans de l’ANC i Òmnium.
Sobre la vigència de l’1-O, Martínez opina que els referèndums no es guanyen o perden sobre la gent que podria haver votat sinó pels vots reals: “Per tant, ja hem votat amb escreix, el referèndum el vam fer i el vam guanyar”, manté. En aquest sentit, creu que demanar un nou referèndum a l’Estat, encara que sigui pactat, seria “tirar endarrere”. “Em sento dolguda i decebuda si tot allò no va valdre”, afegeix en referència a l’1-O. “No sóc política i potser sí que és una forma intel·ligent d’encarar el problema, però com a ciutadana em sento decebuda, perquè em sento guanyadora, vam votar malgrat tot”, ha subratllat.

Martínez també ha criticat que afins a l’expresident del Govern Carles Puigdemont registressin el nou partit ‘Moviment 1 d’octubre’, a finals de maig. A la presidenta de l’Associació d’Afectats no li agrada la creació d’aquest partit perquè considera que el referèndum és “Patrimoni Nacional Català”: “No te’l pots apropiar perquè és un bé col·lectiu, una marca de la resistència de la ciutadania, no em sembla bé que ningú en pugui treure profit”. L’exdirector de l’Escola d’Administració Pública Agustí Colomines, i l’advocat i exdirigent de CDC Jordi Ferres -ambdós propers a Puigdemont- són promotors del partit M1-O, així com diversos diputats independents de JxCat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El president de l’ACUP considera que les mentides en els currículums demostren el prestigi de la universitat

Notícia següent

Lleida celebra el 52 Aplec de la Sardana a la plaça Sant Joan

Notícies relacionades