Després dels seus estudis al Conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l’any 1955 interpretant Serpina de l’òpera ‘La serva padrona’ en dues actuacions a l’estiu d’aquell any a València, Reus i Figueres. L’any següent ingressava a al Teatre Municipal de Basilea. La seva estrena al Liceu no arribaria fins el 1962, quan va interpretar ‘Arabella’ de Richard Strauss, després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on en questa darrera ciutat va triomfar com a Donna Elvira de ‘Don Giovanni’. El seu reconeixement ja era un fet a nivell internacional i la seva consolidació va arribar el 1965 Carnegie Hall de Nova York, quan després de substituir Marilyn Horn a ‘Lucrezia Borgia’, una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n’acabaria interpretant un ampli ventall d’òperes, junt amb altres de Giuseppe Verdi.
També al 1965, va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite en el Faust del compositor francès Charles Gounod. Ja a la dècada dels 70, va tornar a creuar l’Atlàntic per estrenar-se a L’Scala de Milà amb ‘Norma de Bellini’ i representar Violetta a ‘La Traviata’ al Convent Garden de Londres.
Al llarg de la seva trajectòria, Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d’Astúries (1991), junt amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre d’altres. A més, el seu retorn al Gran Teatre del Liceu el 2003 –després d’uns anys apartada dels escenaris per problemes de salut- amb l’òpera Enric VIII la va fer mereixedora del Premi Nacional de Música, i també va ser investida doctora Honoris Causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament.
A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar junt amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema ‘Barcelona’, que posteriorment s’acabaria convertint en l’himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s’admiraven mútuament i van arribar a treure un àlbum junts, no van poder cantar junts aquest tema en la inauguració dels Jocs, ja que el cantant britànic va morir l’any abans com a conseqüència del SIDA.
A l’octubre 2012, la soprano va patir un ictus lleu mentre es trobava a l’estranger que no li va afectar la mobilitat ni la parla, tot i que una conseqüència va ser la fractura d’húmer que va patir, de la qual se li va fer un tractament conservador i va evitar, així, passar pel quiròfan. Aquest contratemps li va obligar a suspendre un concert a l’Auditori de Girona.
Caballé havia limitat molt les seves aparicions públiques. Una d’elles va ser l’homenatge que va rebre al Teatro Real de Madrid el 9 de desembre del 2014, on diverses soprano, entre elles la seva filla, van interpretar diverses peces i van recordar la trajectòria de l’artista, especialment a les dècades dels 60, 70 i 80, quan Montserrat Caballé va arribar al cim de la seva carrera.
Anteriorment, a l’abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda, amb l’objectiu de buscar una reducció de la possible pena que se li pogués imposar per suposat frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, se li van sumar 75.000 euros en concepte d’interessos.
En la seva declaració davant del jutge, que es va celebrar a casa la soprano per motius de salut, va negar que defraudés a Hisenda durant el 2010. Segons va explicar, aquell any va residir a Andorra i només s’acostava a Barcelona per anar al metge agafar un avió, mentre que la Fiscalia sostenia que la soprano va residir a la capital catalana.