La seva Associació va néixer per combatre la situació d’abandonament que patia el Turó per part de les institucions
Va néixer l’any 1972, creada per 50 lleidatans que es van reunir a la Seu Vella per reparar l’oblit en el què havia caigut la catedral. L’any següent es va constituir la Junta, convertint-se formalment en una Associació sense ànim de lucre que, des de la societat civil, creu que val la pena traslladar aquesta consciència a la ciutadania. Sempre he dit que les associacions d’amics de monuments sorgeixen quan la societat detecta una necessitat que no està coberta per part de l’Administració. Als inicis, la nostra missió principal era la de posar portes i vidres a les finestres allí on calia, aportar normalitat estructural al monument per tal que es pogués visitar i fer-ne difusió. Parlem d’un monument nascut en època medieval, que es va convertir en caserna militar al 1707 i, quan van marxar els militars al 1948, aquest quedava definitivament en mans de la societat civil. La creació del Consorci del Turó de la Seu Vella al 2009 va comportar la coordinació entre la Paeria i la Generalitat de Catalunya, les dues administracions propietàries del monument. Podríem dir que les necessitats bàsiques estan cobertes i que ara cal centrar-nos en potenciar la divulgació i la relació del conjunt monumental amb el teixit social de la ciutat.
Per tant, ja no cal preocupar-se tant per aquesta faceta de restauració i poden centrar-se més en la tasca de milloradel coneixement científic i la difusió de la singularitat del conjunt monumental?
Podríem dir que sí, que a partir del 1981 ens vam relaxar més respecte les intervencions directes al monument gràcies a la coordinació entre Generalitat i Paeria va permetre, per començar, posar-hi serveis d’atenció al públic, horari i activitats pròpies. Al 1986 vam instaurar el Dia de la Seu Vella, la festa per la qual volem que la gent de Lleida s’apropi al monument, el coneguin millor i difondre el coneixement científic.
Tenen als socis com a epicentre de l’entitat
L’Associació és d’Amics i, per tant, com més socis siguem, millor. Treballem per al monument i som molt transversals, perquè precisament creiem que la Seu Vella ha de ser l’aglutinant ideològic i que tothom la faci seva pensi el que pensi.
Com valora que durant aquest 2018, la Seu Vella hagi rebut un 11% més de visitants?
El fet d’anar creixent any rere any en nombre de visitant denota que moltes coses s’estan fent bé. Hi ha moltes entitats que s’estan implicant i organitzant activitats de caire turístic, familiar i de divulgació del monument. Com a exemple, el “Posa’t la gorra!” de l’AFANOC suposa l’acte que més gent concentra al Turó de la Seu Vella.
Quina és la línia de treball per seguir incrementant aquestes xifres?
Això ja depèn més del Consorci, però és evident que hem de vendre més el producte de cara al foraster, de cara a qui ve a descobrir el territori. Hi ha dos tòpics al voltant del monument: el casolà, el de pensar “ja sóc a casa” quan vas arribant a Lleida i veus de lluny el monument; i el de sorprendre’s al entrar al Claustre per primera vegada, descobrint que el monument no només consta del seu exterior. Alguns es queden només amb la façana, creuen que el monument està buit i es queden meravellats quan entren a visitar-la a fons.
Com va sorgir la candidatura del Turó de la Seu Vella per ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO?
La idea de la candidatura va sorgir al 2001 per iniciativa de l’Associació, perquè bé s’ho mereix el conjunt monumental. Els dos monuments més representatius de Ponent són Sant Climent de Taüll i el Turó de la Seu Vella. El primer va ser declarat Patrimoni Mundial l’any 2000, i vam pensar que el Turó també mereixia aquest reconeixement, però no va ser fins al 2004 quan el Patronat va acceptar la proposta de candidatura i es va començar a treballar al respecte.
El Consorci va assumir la coordinació de la candidatura des que fou constituït al 2006, tot i que es van perdre uns anys de feina en aquest camp perquè llavors hi havia altres prioritats. A partir del 2012 es començar a posar fil a l’agulla, definint la candidatura com a conjunt monumental. Hi ha moltes catedrals declarades Patrimoni de la Humanitat i, tot i la pròpia catedral del Turó també ho mereixi, la candidatura s’estén a tot el Turó, no només a la catedral Vella. Aquesta es troba enmig d’una fortalesa que substitueix al barri medieval que estava al seu voltant, la qual va acabar convertint-se amb una caserna militar. Trobo que el canvi d’usos, de funcions i d’estructura tipològica és l’element fort de la candidatura.
Creu que la tasca de l’Administració, tant local com nacional, està a l’alçada del monument?
Considero que s’ha treballat insuficientment, per exemple, tenint en compte que el Pla Director del Turó de la Seu Vella hauria d’estar tancat des de fa deu anys i a dia d’avui no és així. Des que es va restaurar la part de les capelles, la Generalitat no ha invertit més durant quasi cinc anys. Sí que s’inverteix a través del Consorci, una figura essencial que aporta una quantitat fixa a l’any, però aquesta es destina al funcionament del conjunt. No vull semblar victimista, però la implicació sempre costa i la inversió és insuficient. Trobo que el més important que s’ha fet en els últims anys és la creació del Consorci, perquè aglutina les dues administracions propietàries del monument, com són Paeria i Generalitat, i les fa treballar conjuntament en benefici del monument. No obstant, crec que falta inèrcia per part de les administracions per tal que hi destinin partides anualment.
Traslladant la qüestió a la ciutadania, creu que la societat lleidatana és conscient i coneix realment l’espectacularitat i la singularitat història que hi pot trobar aquí al Turó?
En absolut, i aquí cal apuntar diversos aspectes. Per una banda estaria el teixit empresarial, que en general és molt reticent i li costa patrocinar o organitzar activitats al principal monument de la ciutat, quan aquesta promoció els beneficiaria força. Veiem com a Lleida es produeix un fenomen curiós, i és que moltes empreses tenen la foto o el logo de la Seu Vella al seu despatx o que moltes famílies amb quadres o referències al monument a casa seva. Al voltant d’aquest fet hi ha una mena de contradicció que et diu que la gent té present i s’estima la Seu Vella, però que no fan un pas més enllà per conèixer-la, per gaudir-la, per participar en els actes que acull o sense arribar a conèixer-la en profunditat. Te’n adones que encara hi ha gent que no sap que es pot pujar al campanar, i es pot des de l’any 1996, o que el Turó acull moltíssimes activitats de diverses entitats al llarg de l’any. Això demostra cert desconeixement i manca d’autoestima per reivindicar un monument tant singular com els que tenim a Lleida. Cal rebutjar aquesta infravaloració que sovint apliquem a la nostra ciutat, perquè aquí té moltíssim patrimoni, tot i la duresa històrica patida.
