L’Ajuntament de Lleida ha presentat a la Junta Electoral Provincial de Lleida un recurs contra la resolució de la Junta Electoral de Zona (JEZ) de Lleida notificada aquest dimarts al migdia, que l’obligava a retirar els llaços grocs i la pancarta en suport als presos polítics, perquè es puguin resoldre els defectes d’indefensió i presentar al·legacions. També es demana que s’anul·li la resolució, fins que es tinguin en compte o es desestimin aquestes al·legacions. El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde i portaveu Jordina Freixanet, ha explicat que la resolució, presentada en el termini de 24 hores que s’havia fixat per retirar les pancartes, no inclou cap referència a la possibilitat de la Paeria de recórrer, el que provoca una situació d’indefensió, atès que s’ha pres la decisió “inaudita parte” i sense indicació dels recursos possibles.
A banda de la forma, hi ha motius de fons pels quals s’ha procedit a tramitar el recurs. Segons la tinent d’alcalde s’ha fet una interpretació restrictiva del concepte ‘partidista’. Freixanet ha comentat que la pancarta que oneja al balcó de la Paeria expressa una reclamació sobre drets fonaments i, que no representa la voluntat d’un partit, sinó d’una àmplia majoria de ciutadans, entitats i partits. En aquest punt, s’ha volgut diferenciar el conflicte de les estelades al fet de penjar llaços grocs o pancartes reclamant la llibertat dels presos polítics. Per això, ha reclamat que es replantegi la interpretació que se’n fa d’aquests símbols.
El paer en cap ha indicat que la defensa de la llibertat dels presos polítics és la manifestació d’un posicionament social -que no de partit- com ho poden ser altres manifestacions contra la violència de gènere, per l’actual situació dels refugiats o els drets LGTBI. Ha especificat que es tracta de manifestacions presents en molts espais públics que, en aquests casos, no es qüestiona la seva neutralitat institucional pel fet de no ser compartides unànimement per la població.
Un altre aspecte exposat és la legitimitat que hi ha darrere la decisió de l’equip de govern, a l’hora de penjar les pancartes, donada per la lliure expressió a les urnes de les persones que van exercir el seu dret a vot. L’alcalde encara ha afegit que el recurs s’ha presentat en un context en què s’han convocat 4 campanyes electorals en 4 anys i en què és imminent la sentència del “procés” del Tribunal Suprem.
Per tot plegat, Freixanet ha conclòs que no s’ha de confondre l’àmbit de l’especulació amb l’àmbit jurídic o de la justícia i que allò que es demana és “seguretat jurídica”, per poder al·legar amb el posicionament de l’ajuntament i que, en els terminis que marqui la mateixa normativa electoral, se’ls escolti abans de prendre la resolució definitiva.
