L’Equip de Govern de la Paeria ha impulsat l’elaboració d’un inventari dels camins municipals de l’Horta de Lleida amb l’objectiu, d’una banda, d’identificar les mancances i absències de l’actual guia de camins pel que fa a camins públics no inventariats i a camins amb interrupcions i, de l’altra, d’observar els camins històrics que estaven inclosos a la guia sense catalogar, entre altres. El tinent d’alcalde i regidor de l’Horta, Fèlix Larrosa, ha volgut posar de manifest que el nou inventari, més complert i ampli que l’anterior, dóna una major coherència territorial i serveix per establir, de manera definitiva, la titularitat dels camins municipals. “El nou inventari permetrà una major eficiència a l’hora de gestionar el manteniment dels camins”.
L’estudi inclou el detall -codi, nom, longitud, amplada, tipus de ferm, naturalesa del bé, registre cadastral, propietat, etcètera- de 220 camins municipals, que suposen una longitud total de 480,55 quilòmetres, mentre que la guia vigent, que datava de l’any 1995, recollia 243 camins amb una longitud total de 361,2 quilòmetres -sense carreteres ni vies de reposició.
El nou inventari de camins estableix quatre tipologies bàsiques de vies:
– Xarxa local: comprèn les antigues carreteres que l’Estat, la Generalitat o la Diputació, mitjançant convenis de cessió, han transferit a la Paeria. Suposen uns 36,64 quilòmetres.
– Xarxa veïnal: Comprèn els camins veïnals, d’ús públic des de temps immemorial, de connexió històrica entre nuclis de població, entre els quals hi ha els camins rals. Suposen un total de 176,37 quilòmetres.
– Xarxa rural: Són camins que connecten la xarxa veïnal o que tenen una funcionalitat territorial agrícola o ramadera. Suposen un total de 253,67 quilòmetres.
– Camins rurals no connectors: Comprèn camins d’interès local que accedeixen a equipaments públics i camins rurals d’ús públic sense connectivitat, generalment pavimentats i amb manteniment municipal. Suposen un total de 13,84 quilòmetres aproximadament.
El document haurà de ser aprovat, de manera definitiva, pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Lleida.
Recta final al nou catàleg de construccions en sòl no urbanitzable de Lleida
La Comissió de l’Horta també ha informat avui sobre l’expedient del nou catàleg de construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Lleida que impulsa l’equip de govern de la Paeria, després del període d’exposició pública, en què s’han presentat 11 al·legacions. El catàleg ha incorporat 4 noves edificacions.
El nou catàleg té l’objectiu d’afavorir la conservació del patrimoni edificat rural, incentivar la reactivació econòmica del sector primari i facilitar el desenvolupament del món rural. El pla inclou unes 116 construccions que, per criteris arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics i socials, podran ser destinades justificadament a diferents usos com habitatge familiar, establiment hoteler, turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris.
El regidor de l’Horta, Fèlix Larrosa, ha destacat que “aquest pla especial té com a objectiu facilitar actuacions de rehabilitació i de millora per posar en marxa, també, altres usos que tinguin la característica de complementaris a l’activitat agrària existent”. Així, el tinent d’alcalde ha afegit el tipus de construccions que s’inclouen al catàleg –han estat triades entre més de 9.000- són torres o masies, cases rurals, altres construccions anteriors a 1957 o construccions en desús que calgui corregir. En aquest sentit, les raons per incloure aquestes 115 construccions al catàleg responen a criteris arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics o socials.
El tinent d’alcalde ha posat de relleu que “el fet de pertànyer al catàleg comporta uns deures com respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, així com rehabilitar o reduir el volum de les construccions o de la part de les construccions que generen un impacte ambiental o paisatgístic negatiu, però alhora comporta també uns beneficis ja que, d’aquesta manera, es podrà reconstruir i rehabilitar les construccions catalogades, hi haurà la possibilitat d’ampliar-les justificadament entre un 10% i un 20% i les construccions es podran destinar a determinats usos com habitatge familiar, establiment hoteler o de turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris, sempre tenint en compte que aquests usos complementin les rendes agràries”.
