Pirotècnia Tomàs va donar el tret de sortida al 28è Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona 2018. El seu espectacle va obrir quatre dies de colors que van tenyir el cel de Tarragona. Aquests colors és el que, finalment, veu i gaudeix la ciutadania, però què hi ha darrere de tot això? Jose Antonio Gregori, gerent de Pirotècnia Tomàs, ens desvetlla els entrellats d’un espectacle pirotècnic.
Pirotècnia Tomás va ser la primera companyia a actuar al concurs internacional Ciutat de Tarragona 2018. Com es dissenya un espectacle pirotècnic?
A partir de la ubicació i l’entorn on es farà l’espectacle, s’escullen una sèrie de productes perquè, combinant-los amb l’entorn, siguin el més agradable possible a la vista. L’espectacle es pot dissenyar a través d’un programa informàtic però en aquest cas, en un lloc com Tarragona, que el dissenyador sap perfectament tots els productes que té a la seva disposició, l’únic que ha de fer és tancar els ulls, imaginar-ho, plasmar-ho en un paper i a la nit veure el resultat. Sense ànim de ser pedant, cerc que el nostre castell va sortir perfecte.
Com us assegureu que l’espectacle sortirà bé, tenint en compte que no es pot assajar?
No podem assegurar-nos al 100%, perquè depèn d’uns programes informàtics, però per a això l’equip es porta per duplicat o triplicat el material. Per tant, seria una gran casualitat que fallessin els tres sistemes. Minuciosament es van donant ordres perquè en cada moment surti el que s’ha programat que és la combinació resultant.
Tenint en compte els factors meteorològics, com , influeixen aquests a l’hora de configurar un espectacle?
L’espectacle està tot pensant, no es pot canviar ni improvisar sobre la marxa. L’únic que potser es té una mica en compte a l’hora de fer el disseny és que quan estàs cremant una secció que per la densitat que té o per la gran quantitat de massa que es crema produeix molt de fum, s’intenta continuar amb coets a una altra alçada o en una altra zona per evitar disparar en la mateixa zona de fum. Després de cada gran remat de cada conjunt, per exemple, es comença a una alçada més baixa perquè el fum encara estarà a dalt i a poc a poc es va pujant el foc i es van combinant les tres o quatre alçades que vam utilitzar nosaltres.
Com s’aconsegueixen les formes i els colors en els focs?
Les diferents direccions s’aconsegueixen amb els cànons des dels quals es dispara. Les figures s’aconsegueixen mitjançant una combinació de boles de colors que es munten sobre una plantilla, i s’introdueixen dins de la carcassa. Després la tècnica està a saber obrir aquesta carcassa sense donar-li cops perquè no es desordeni les boles de colors. Les papallones van sortir perfectes, com són figures planes quan puja i la carcassa s’obre es poden veure de front i de costat. Per això, ningú les veu al 100% perquè estan preparades perquè s’obrin en distintes cares perquè tothom pugui veure la figura.
Quina importància té l’espectacle auditiu, més enllà del visual?
En alguns llocs –Tarragona és un d’aquests- té molta importància, ja que els agrada els espectacles que tanquen amb una sèrie amb trons. És el que es va poder veure en el nostre espectacle i la gent va aplaudir totes les sèries.
Com es prepara l’espai des d’on es dispararà, prèviament a l’espectacle?
L’espai ja es té mesurat per endavant i anem amb el nostre propi pla de distribució. En cada zona es descarrega un tipus d’eina que és el que després es carrega amb la pirotècnia i com està tot predestinat, la ubicació i la distribució ja es coneix. És relativament fàcil, el més complicat és que no falli cap màquina i surti tot bé, tal com s’ha dissenyat.
I com es dispara?
Cada efecte que es va poder veure és una ordre programada que va al producte seleccionat, el qual té un inflamador elèctric, que s’activa. A partir d’aquí, s’inicia l’encesa del tir, es fa pujar la carcassa que alhora té un retard que quan es consum és quan s’obre.
Quin tipus de producte pirotècnic sol agradar més al públic?
Depèn de la zona on disparem. El que agrada a la gent és que disparem productes que no han vist mai, que siguin vistosos, amb un bon ritme, que sigui un foc atapeït, que no es vegin espais sense foc, que es pugui obrir en pantalles molt amples. Nosaltres vam disparar des de 7 espais diferents, per tant cobríem tota la zona del Fortí. Penso que el públic, a més, valora molt la varietat i, sobretot, l’atreviment. És molt fàcil començar disparant cap a dalt amb diferents colors –verd. Vermell, lila… – i és molt arriscat atrevir-se afer una combinació estètica barrejant colors. Cal saber combinar i dissenyar. També valoren molt la continuïtat i que es vagi trencant amb el temps i saber rematar els conjunts, així com també que quan arribi al final es noti aquest acabament. Nosaltres vam fer un final molt llarg, amb un creixement molt marcat i vam arriscar acompanyant la traca final –on sol prioritzar el soroll- d’altres focs amb colors. Tècnicament és un detall complicat, ja que seguia una línia d’esquerra a dreta.
I, més concretament, que és el que més agrada al públic de Tarragona?
Penso que la varietat i la contundència i que s’aposti per un producte de qualitat.
Quines novetats es van disparar durant la seva participació en el Concurs de Tarragona?
En pirotècnia gairebé està tot inventant. El que no està inventant és la imaginació que pugui arribar a tenir cada dissenyador en la seva combinació. Durant la nostra participació, per exemple, no vam disparar una sola carcassa en cap moment, sinó que totes portaven un o més acompanyaments a diferents alçades. Hi havia molt productes nous també: les papallones, meduses, combinacions de Sakures…
Què significa per uns professionals en pirotècnia participar en aquest concurs de Tarragona?
És un concurs al qual li tenim moltes ganes. Hem participat tres vegades en 25 anys però mai l’hem aconseguit guanyar. És un concurs important que, a més, ens queda a prop.
