Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de la paeria de Balaguer, tenia com a projecte de ciutat una transformació sostenible, pilar fonamental per ell al des del 2019. Venia de governar en el mandat anterior en coalició amb el PSC, fins que el 2017 va expulsar els paers socialistes pel seu posicionament sobre el Procés. Les urnes van refrendar la decisió, i Vidal va obtenir la majoria absoluta, la primera a Balaguer des del 1979. ERC ha governat en solitari, tot i que Vidal va tenir el suport de l’únic paer d’Ara Sí-En Comú, Joan Pla, al ple d’investidura. Ara, el paer en cap es presenta a la reelecció, ens ho explica en aquesta entrevista a la Ciutat.
Quin balanç fa de la legislatura?
El balanç és prou positiu tot i que la legislatura amb la covid ha coartat molt el que podríem haver fet. Se’ns ha fet curta i moltes coses previstes que s’estan fent ara, o d’altres que s’hauran de fer en la següent legislatura perquè els terminis administratius no han arribat a temps. Tots els interlocutors, Paeria, Diputació, Generalitat… tots han tingut període de parada.
De quins projectes està més orgullós?
Sobretot els que són globals, que és canviar la mirada sobre la ciutat. Poder fer plans estratègics, directors, començar-nos a relacionar amb altres municipis… Aquesta manera diferent de percebre la política, el fet de començar a treballar amb energies renovables, poder tenir uns serveis d’ocupació que permeti a les empreses a buscar personal. Haver creat un parc d’habitatge també ha estat molt important. Hem obert molts àmbits de treball diversos i intentar avançar en tots els aspectes. La ciutat està en un procés general de canvi que ara cal consolidar-lo i poder acabar-ho.
Hi ha alguna cosa que hagués fet i no ha pogut per falta de temps?
M’hauria agradat tenir enllestida la pista del Secà, poder tenir l’alberg obert… Són coses que passaran per al pròxim any que en certa manera serien com un temps de pròrroga de la legislatura anterior. Realment són projectes que en condicions normals haguessin avançat a prou ritme, però no ha pogut ser.
Com està el govern a Balaguer, hi ha hagut moviments als partits de cara les eleccions?
El govern com que estem a esquerra i vam tenir la confiança per part de la ciutadania amb majoria absoluta, doncs estem tranquils. Sí que és cert els grups ara comencen a moure moltes coses, hi ha molt postureig de buscar potser feines que tenien quatre anys per fer i ara intenten fer a correcuita. Et trobes en el fet que ara hi ha una certa pressió amb alguns temes que es descobreixen ara quan fa anys que és així. Et trobes amb aquesta acceleració que tenen alguns que es fiquen les piles ara que hi ha eleccions.
La gran obra planificada d’aquest mandat ha estat l’ampliació de l’escola Mont-roig, amb barracons des de fa 14 anys, està enllestit això?
Sí, de fet ara ja està el projecte encarregat, és un concurs de projectes. Li falten 5 mesos per tenir el projecte definitiu i poder licitar l’obra. Tot podria haver anat molt més ràpid, però no ha pogut ser. És una de les obres que veurem aviat, tot i que el començament de l’obra començarà amb una altra legislatura.
Van aprovar el traspàs del carrer Urgell
Sí, vam fer una negociació pel retorn del carrer Urgell i del pont. Els terminis de negociació han costat, quedarà aprovat però pendent. Hi ha diverses coses que veient els terminis estem a prop d’arribar al final, però no podrà ser.
Un dels punts forts del seu mandat ha estat l’habitatge social
Nosaltres en els quasi 8 anys que portem, quan vam arribar només hi havia un habitatge públic. El que hem fet ha sigut gestionar molts més, som molt ambiciosos. També hem agafat compromisos amb altres que els gestionem directament com si fossin nostres i fer-ne adquisicions i arranjaments. Hem anat comprant pisos, hem anat arreglant i arranjant, estem a prop dels 50 propis. Hi ha problema d’habitatge a tot el país, i tenim la sort d’haver pogut treballar amb el jutjat.
Els grans reptes de futur són el tramvia urbà d’FGC i la connexió de la C-13 amb Lleida
Sí, de fet la tramviaritizació és d’aquests temes que haguéssim pogut fer un conveni com es va fer al seu moment, sense tindre massa problemes. Està molt més lligat que mai, però també enteníem que no es tractava de vendre fum. Està molt avançat i fent-se el projecte i, per tant, això acabarà sent una realitat i un gran benefici per la ciutat. És una frontera que hem de vèncer, al seu moment era el riu, es van fer ponts, passarel·les… ara és el tren que té un únic pas, per tant, si podem permeabilitzar el tren amb els canvis que ha d’haver-hi en l’àmbit urbanístic serà molt important. Tema comunicacions sempre demanem millores en les carreteres que ens permeti reforçar l’activitat econòmica de la ciutat.
S’havia fixat l’objectiu d’avançar en una economia verda, ho ha aconseguit?
Menys del que voldríem, perquè hem hagut de tirar de fons propis. En comptes de presentar-nos a subvencions europees perquè no arribàvem hem tirat dels nostres. Actualment, tenim un projecte que està adjudicat pendent de fer la construcció, que és la primera fase de plaques solars al sostre d’Inpacsa. Tenim l’estudi de la coberta del Primer d’octubre i el projecte per al museu i a l’arxiu. El que hem fet ha sigut col·laborar amb la universitat, per tant, tenim l’Energy Hublab amb la Diputació. És on se centralitzen tots els canvis que hi poden haver a ponent. Vam ser capaços de fer el primer congrés de biogàs de Catalunya amb més de 150 empreses i enginyeries. La setmana passada també van començar les obres de la planta pilot de la bio refineria. Està tot encaminat perquè en els propers anys es pugui veure un salt qualitatiu i puguem tindre des d’autoconsum compartit, fins a la bio refineria en marxa, i arribar a tenir un finançament europeu per a estudiar temes d’emmagatzematge tant d’energia elèctric com tèrmica en habitatges.
Balaguer és la capital de la demarcació de Lleida amb una taxa d’atur més alta, un 14%, com creu que es pot canviar això?
Sí, això és un tema bastant enquistat. Sempre, fins i tot en l’època de “vaques grasses”, sempre havíem tingut entre dos i tres punts més d’atur respecte al qual tindrien altres capitals. Apostem molt per les polítiques actives d’ocupació, l’any passat es va ser capaç de col·locar fins a 153 persones amb diverses empreses. Des de l’Ajuntament també vam contractar gent, que estan aconseguint millorar l’ocupabilitat de les persones que tens, i, per altra banda, cobrir les expectatives de les empreses que necessiten personal. Estem treballant en temes de formació, hem aconseguit també que hi pogués haver una FP que feia molts anys que no hi havia.
El mandat acaba amb les obres de remodelació del carrer Barcelona, una de les avingudes principals de la ciutat, i la reforma del Molí de l’Esquerrà per fer-hi un alberg.
Sí, en aquest cas el carrer Barcelona ha quedat molt bé. La ciutat ha de ser per a les persones, tenim una mida de ciutat on es pot fer tot caminant, excepte alguns barris. Necessitem tenir una ciutat més amable on es pugui viure millor i afavorir al comerç. La gent jove també s’ha d’acostumar a anar-hi. Hem d’afavorir la ciutat d’intercanvi fent aquest tipus d’urbanisme més amable.
Quina il·lusió té a escala personal i de partit de cara les eleccions?
La il·lusió la tenim tots, si tens un bon equip humà i tens un projecte que creus que és engrescador, no perquè hi estem nosaltres, sinó que seria el que votaríem. Nosaltres creiem que el bagatge que portem ja indica que s’han marcat molts canvis a nivell de la ciutat, s’ha millorat amb molt àmbits diferents. No han sigut unes legislatures, que per temes econòmics hem agafat i hem disminuït els deutes del 100 al 30. No ha sigut un moment de despesa excessiva, però sí que hem pogut treure prou rendiment dels recursos públics, de tal manera que s’han fet molts canvis i moltes vies de treball diferent. El futur l’encarem amb molta il·lusió, transformar la ciutat perquè sigui un punt de referència, i s’hi pugui viure i treballar. Hem de tenir totes les condicions i serveis d’una ciutat mitjana.
