Més de sis anys al capdavant del Consell Comarcal del Baix Camp. Quin balanç fa?
Un balanç positiu. Els inicis, al 2011, van ser molt durs amb dificultats de tresoreria, sobretot. Però crec que ho hem gestionat molt bé; vam reduir molta despesa en molts àmbits i vam aconseguir equilibrar tant el que és el Consell Comarcal com la societat en si. En l’actualitat estem en una situació òptima i positiva, però al principi el record és d’una complexitat molt elevada.
Els últims anys, a més, han estat molt convulsos a causa de la situació política del país. Com ha afectat al seu mandat al Consell?
Històricament, al Consell sempre hi ha hagut un govern d’unitat dels partits polítics històrics que teníem al país. El plantejament sempre havia estat que el Consell és un ens per donar serveis als diferents ajuntaments de la comarca en diferents àmbits i independentment del color polític que hi hagués en aquests. Però, el gran canvi es produeix en les últimes eleccions amb l’entrada de Ciutadans i la CUP, que provoca que es trenqui aquest govern d’unitat. D’altra banda, en el que ha afectat més directament aquestes últimes setmanes és en la sortida del PP del govern del Consell. En tot cas, no és una sortida massa traumàtica; el PP tenia només dos consellers, no tenien presència ni en societats ni en àmbits importants del CCBC, però formava part d’aquest.
Quin va ser el punt d’inflexió per prendre aquesta decisió?
Vista la situació política actual i l’actitud del PP a Madrid es va creure oportú que sortissin del govern.
El CCBC feia públic un comunicat on s’informava que vostè havia signat un decret per apartar el PP del govern. D’altra banda, el PP, en un altre comunicat, notificava l’abandonament del govern per una “advertència d’expulsió”. Qui va prendre la decisió, definitivament?
Realment, si ells diuen que han marxat del govern tenen raó. Abans de signar el decret, òbviament, va haver-hi una comunicació prèvia als consellers amb la qual els informava que serien apartats del govern. Després de notificar-los, i abans que nosaltres signéssim el decret, ells ja van anunciar que marxaven del govern. És a dir, ells es van avançar, per qüestions que devien tenir clares, però en tot cas els fets són aquests. Crec que era oportú fer la meva trucada per comunicar la decisió abans de fer el decret i és en aquest moment quan ells fan el comunicat.
És més difícil, en aquests moments, compaginar un govern amb tantes ideologies diverses?
És complicat. En aquest govern intervenen molts partits: ERC, PDeCAT, el PSC, el qual actualment també està generant dubtes en altres institucions… Sempre hem intentat protegir la institució de tot el xivarri exterior que hi pugui haver, però avui dia és pràcticament impensable que ens aïllem del que està passant.
Des del Consell s’ha plantejat fer algun tipus d’advertència o, fins i tot, arribar a apartar també al PSC del govern?
El plantejament com a institució és diferent del d’un ajuntament. El Consell està format per 28 municipis, en el qual hi ha alcaldes de diferents partits. Si hi ha alcaldes del PSC, doncs, significa que als seus municipis la gent ha cregut convenient que aquestes persones siguin els seus alcaldes i el Consell està per donar servei als diferents municipis i les seves societats. Evidentment, el PSC té un posicionament polític que no lliga absolutament amb les idees de l’equip de govern del Consell, però, és cert que en l’últim consell d’alcaldes, on vam fer un petit manifest en contra de la violència de l’1-O i l’aplicació de l’article 155, els alcaldes socialistes s’hi van afegir. Aquest posicionament dels tres alcaldes socialistes que hi ha a la comarca va significar un pas endavant.
Tot i que ara ressona aquest tema, el treball del Consell és molt més ampli. Considera que la població coneix les competències de la institució?
Cal fer dues diferenciacions. La gent dels pobles són molt conscients dels serveis que es donen en molts àmbits. D’altra banda, a la capital i la costa la dificultat és més elevada, però considero que a nivell de comarca la nostra institució és prou coneguda, sobretot amb el servei de brosses i de l’aigua.
Quines són algunes d’aquestes competències?
El que ens diferencia molt és el nostre treball en l’àmbit de Serveis Socials, d’Habitatge, etc. Tot i que, la nostra variant és en l’àmbit de societats, amb l’empresa de recollida i tractament de brosses, en què som pioners, i que engloba els 28 municipis de la comarca i una sèrie d’ajuntaments externs als quals donem un servei important. També tenim una empresa d’aigües molt important formada per 8 municipis de la comarca, i que treballa, a més, en 17 municipis més als quals fa el tractament de la depuració d’aigües. Aquest és un extra que tenim i la resta de comarques no tenen. Actualment, estem intentant engegar un Banc de Terres.
En què consistiria el Banc de Terres?
S’ha advertit que a alguns municipis de la comarca les terres ja no es cultiven com es cultivaven fa uns anys enrere. Per això s’està fent un catàleg de finques al Baix Camp, treballant conjuntament amb la Unió de Pagesos i el Departament d’Agricultura, que es podrien fer servir per cultivar. D’aquesta manera el propietari sap que la terra continua sent seva però amb l’avantatge que està conreada i ben cuidada, creant riquesa i productivitat.
Quin creu que és l’àmbit d’actuació més sensible del Consell?
L’àrea de Serveis Socials és un àmbit molt potent. Al Consell Comarcal, unes 80 persones treballen en aquest aspecte. I no només al Baix Camp, sinó que en molts àmbits socials estem donant cobertura a comarques veïnes i, per tant, és una eina de treball molt important i que s’està gestionant molt bé. En aquest camp som un referent a Catalunya.
Sempre cal fer una mica d’autocrítica. En què hauria de millorar l’actuació del Consell?
A nivell de la Generalitat s’hauria de clarificar un finançament prou raonable per les tasques que duen a terme els consells comarcals. També seria important disposar de parcel3les de poder a través de les quals poder decidir alguna cosa més. En molts àmbits seria interessant que el Govern apostés una mica més per la visió i el treball dels consells comarcals, ja que són les institucions més properes al territori. Pel que fa a les empreses, potser cal una major professionalització en aspectes interiors però, en general, estan funcionant força bé.
