Els últims anys, la població de trenca a la península ha disminuït dràsticament. És el vertebrat més escàs d’aquesta àrea, es troba protegit, i actualment està catalogat com ”en perill crític” sota els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El nombre de parelles nidificants ha passat d’entre 35 i 40 a començaments dels anys 80 del segle XX a tant sols una a tot l’Estat el 2011, 2012 i 2013, situada a la comarca del Segrià. Les causes de la seva disminució a gran part d’Europa radiquen en la intensificació agrícola, que comporta la pèrdua d’hàbitats de nidificació; l’ús excessiu de plaguicides; una elevada taxa de predació sobre els ous i polls per part de la garsa (Pica pica); i un possible retrocés degut al canvi climàtic.
Tot i que el nombre de parelles continua sent molt baix, és superior als nivells detectats entre 2010 i 2013, període en què només es va detectar una parella. El projecte de recuperació d’aquesta au és una iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració continuada de l’associació Trenca. A través del centre de Fauna de Vallcalent, i la col·laboració del Zoo de Barcelona, es duu a terme el programa de cria en captivitat. El seguiment dels individus i de les parelles a camp i l’alliberament dels exemplars nascuts en captivitat els realitza Trenca, que també dóna suport puntual a la cria en el centre.
