La secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, i el vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Biscarri, inauguraran demà dijous 29 de novembre a les 17:00 hores el Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, que celebrarà la seva XX edició durant dos dies a la UdL. La trobada –que tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social- comptarà amb la participació d’un centenar d’assistents, entre investigadors, professionals de joventut, representants de l’àmbit social, econòmic i polític.
Amb el títol 20 anys d’estudis i polítiques de joventut: del passat al futur, el fòrum organitzat per l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) analitzarà des de diferents perspectives acadèmiques l’evolució de la investigació en joventut a Catalunya en les darreres dues dècades, així com la transferència d’aquestes recerques cap als programes i estratègies que han endegat les administracions a l’hora d’afrontar les problemàtiques juvenils (educació, treball, habitatge, família, salut, participació o oci, entre d’altres).
En aquesta retrospectiva, la trobada establirà un paral·lelisme entre els reptes i problemàtiques de la joventut de fa 20 anys i els d’ara. Així, el I Fòrum celebrat el 1998 es va centrar en el moment de canvi que va significar l’inici del descens de l’atur juvenil després d’una dura crisi econòmica. Aquest context va promoure una reformulació de les polítiques de joventut en clau d’integralitat per tal de donar resposta al conjunt de les problemàtiques dels joves, procés que va culminar l’any 2000 amb l’aprovació del I Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat). Aquell any, també es va fer la 3a Enquesta a la Joventut de Catalunya (EJC). Ara, vint anys més tard, la nova crisi econòmica també comença a superar-se i s’apropa el moment de renovar el II PNJCat. Així mateix, s’acaba de presentar la setena EJC i s’ha publicat una segona enquesta sobre les polítiques de joventut que desenvolupen els ens locals (municipis i comarques).
Entre els resultats d’aquests darrers estudis hi ha la recuperació d’alguns indicadors que la crisi econòmica havia castigat molt intensament, com és l’atur juvenil, i que darrerament ha experimentat un descens significatiu tot i l’augment de la temporalitat. A la vegada, però, les recerques també reflecteixen un enquistament de la situació de vulnerabilitat dels joves, com és la consolidació de les desigualtats dins el col·lectiu jove, el retard en l’emancipació, el fenomen de l’emigració juvenil (tractat en exclusiva en el XIX Fòrum), l’allargament de la joventut fins més enllà dels 30 anys o les desigualtats segons el gènere, de classe social d’origen o del lloc de naixement.
Justament, l’impacte del territori sobre les oportunitats dels joves serà objecte d’una ponència de la geògrafa Aina Gomà, que analitzarà el capítol de la nova EJC centrat en aquesta qüestió. En concret, el capítol estableix diferents graus de vulnerabilitat dels joves catalans en relació al context on resideixen, com són les distintes realitats dels àmbits territorials de Catalunya, la grandària del municipi, la intensitat en la urbanització o la segregació existent en barris i localitats.
Amb l’objectiu d’afrontar aquestes problemàtiques, el programa del XX Fòrum reflexionarà sobre la necessitat de reforçar les polítiques públiques adreçades a les persones joves, prioritzar encara més la qüestió juvenil en l’agenda pública i seguir adaptant els instruments per abordar-ne les necessitats. Concretament, s’incidirà en la necessitat d’afrontar la problemàtica des del món local, en ser el nivell administratiu amb més proximitat a les demandes dels joves i on agafen més força les diferents dificultats.
En aquesta línia, la trobada inclourà taules rodones, ponències i tallers per tal d’analitzar i assolir consensos sobre aquelles recerques i polítiques públiques de joventut que al llarg d’aquests vint anys han resultat exitoses, així com per identificar els reptes que encara hi ha en matèria d’investigació i gestió de les polítiques de joventut.
Històric del Fòrum de Joventut a Lleida
Més de 1.300 persones han participat en les dinous edicions anteriors del Fòrum, en les quals s’han analitzat diferents aspectes que afecten la vida de les persones joves des de diferents perspectives d’anàlisi. Alguns dels ponents més destacats han estat: Anna Cabré, Saskia Sassen, Manuel Castells, Manuel Delgado, Lynne Chisholm, Michel Maffessoli, Enrique Gil Calvo, Gerard Quintana, Francesc Pi de la Serra, Angel Castiñeira, Domenech Comas, René Bendit, Jaume Funes, Sergio Balardini, Isaac González, Josep Maria Esquirol, Vicent Partal o Jaime Izquierdo, entre d’altres.
La iniciativa d’organitzar el Fòrum va sorgir de l’impuls d’un grup de treball format per membres de la coordinació territorial de Joventut a Lleida i per professors de la UdL de diverses disciplines. D’aquest grup de treball també van néixer el Postgrau en Estudis sobre Joventut i, posteriorment, el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat, així com el grup de recerca Centre d’Estudis sobre Joventut i Societat, de la UdL.
