Un problema que des de la Generalitat reconeixen i que “treballen” per poder arreglar. I és que, tal i com reconeix la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Agnès Russiñol, per a un infant és molt millor estar en un entorn familiar que no pas en un centre, a banda que el cost és menor.
Per això, des del Departament d’Afers Socials i Família promouen l’acollida, i en especial la d’Urgència i Diagnòstic, que sol està vinculada a nadons acabats de néixer. “Ens calen més famílies a les comarques de Girona i a Catalunya en general. Fa temps que estem fent plans d’actuació i, malgrat que els resultats no es veuen d’un dia per l’altre, hem reduït en un 26% el nombre de nens que han d’estar en centres”, explica.
Un quart de segle fent acolliment
La petita que cuiden des de fa quinze mesos l’Àngels i l’Agustí no és el primer, ni probablement serà l’últim infant que acullen. Fins ara per la seva casa pairal de Navata (Alt Empordà) n’han passat setze. La legislació marca que només podrien estar mig any abans de trobar un altre recurs, però l’Agustí reconeix que “poques vegades passa” i s’estan més temps amb la criatura.
Per a ells és un “servei” i deixen clar que no ho fan per diners, ja que l’ajuda que dona la Generalitat “tampoc és gran cosa”, i a més, els obliga a estar disponible per acollir un infant d’un dia per l’altre. “Nosaltres ho fem perquè ens omple, i si ningú se’n pot fer càrrec inicialment, nosaltres estem allà”, assenyala l’Àngels.
Els dos fills de la parella – que tenen més de 30 anys – han conviscut sempre amb aquesta realitat. Quan fa 26 anys va acollir el primer nadó va ser “una mica estrany” però de seguida s’ho van prendre “com un joc”, explica l’Agustí, que ironitza dient que “fa que et sentis sempre jove encara que no ho siguis”.
Una “bona relació” per a tota la vida
Aquests pares d’acollida expliquen que per a ells l’experiència és “gratificant” i més quan es mantenen els llaços afectius amb el petit un cop s’ha fet gran. “Si els pares que l’agafen volen queda una relació agraïda, com uns padrins o uns tiets que els hem cuidat durant un temps”, explica l’Àngels.
Un bon exemple és una jove que actualment té 26 anys i que la parella alt-empordanesa va adoptar fa més d’un quart de segle. Aleshores van cuidar-la durant uns mesos abans que passés a una família d’acollida definitiva a Granada. “Encara és ara que ens ve a veure de tant en tant”, explica l’Agustí emocionat.
