“El 95% de les reserves del Siurana se les emporta Riudecanyes”, ha insistit Santi Borràs, portaveu del GEPEC. L’entitat està intentant que, més enllà dels més afectats directament aigües avall de la presa de Siurana –Torroja del Priorat, Poboleda i Gratallops, principalment-, els municipis del Priorat prenguin partit i exigeixin la reversió total d’un transvasament gestat durant el segle XIX i que es va materialitzar a finals dels anys 40 del segle XX amb la posada en marxa del túnel de deu quilòmetres que comunica amb l’embassament de Riudecanyes –promogut per l’Ajuntament de Reus davant els problemes crònics d’abastament que plantejava l’expansió de la ciutat i gestionat de forma privada per la pròpia Comunitat de Regants-. Avisen que, d’agreujar-se la sequera, tota la comarca podria patir de forma encara més intensa els “problemes” derivats del que qualifiquen d'”espoli” dels seus recursos hídrics i que ja s’han manifestat en forma de restriccions a l’estiu. Un escenari que posaria traves a la voluntat àmpliament majoritària del actors socials i econòmics de la comarca d’apostar per l’economia del vi i el turisme de forma sostenible.
A l’altra banda, creuen que la gestió dels regants dels recursos del pantà de Riudecanyes no està prou fiscalitzada. Més i tot, creuen que no ha quedat acreditat de forma prou rigorosa que l’ús principal de l’aigua sigui el regadiu a la zona del Baix Camp, teòricament 3.800hectàrees, per les 80 que només pot assumir el Priorat amb el repartiment de l’aigua actual –que asseguren, ha deixat a la zona cedent només 20 litres per segon per als seus usos històrics, després d’haver estat rebaixada des dels 200-. Per això, reclamen un pacte a múltiples bandes –incloent regants d’aquesta zona i la mateixa ACA- que permeti revertir la situació, assumint les necessitats reals per a regadiu a la zona del Camp, davant la precària situació i les magres expectatives de futur del sector de l’avellana. “Haurien de buscar alternatives al tema del regadiu”, apunta el portaveu dels ecologistes.
El GEPEC, a més, reclama també als ajuntaments de Reus i Riudoms, que s’abasteixen també parcialment des de Riudecanyes, que renunciïn a la seva aigua quan ja disposen de connexió amb el minitransvasament de l’Ebre. Especialment flagrant, denuncia Borràs, és el cas de l’Ajuntament de Reus i l’increment d’espais públics urbans amb gespa plantada que requereixen un regadiu intensiu. “És ridícul que un país amb problemes d’aigua regui la gespa. Amb el minitransvasament de l’Ebre al Baix Camp està més que solucionat. La mateixa aigua del Siurana acaba a l’Ebre i, amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, cap al Baix Camp i el Tarragonès. És un gran embolic que aconsegueix deixar el Priorat sec: ja no és imprescindible que Reus i Riudoms espoliïn l’aigua perquè hi ha altres recursos i formes de fer les coses”, ha tancat Borràs.
