DROGUES AL CARRER | Imatges de Ciutat Vella que recorden els anys 80

Darrerament i gràcies a la proliferació de dispositius mòbils que cada cop permeten captar imatges de més qualitat, s’han multiplicat les publicacions de denúncia sobre la situació del districte barceloní de Ciutat Vella.

Pobresa, delinqüència, marginalitat, narcopisos, violència… paraules que ens remeten a un barri degradat i molt marginal com ja ho va ser la dècada dels 80 del segle passat en la qual l’heroïna es va convertir en un problema epidèmic.

La darrera imatge publicada al compte d’Instagram @rescatembarcelona, és especialment punyent. Si veuen dos toxicòmans en un campament improvisat al mig del carrer on un li injecta al braç a l’altre una dosi de droga. No podem precisar-ne l’edat, però es veuen realment consumits.

En la segona de les imatges es repeteix l’escena dels dos toxicòmans mentre un home, aliè al drama, extreu el penis de la bragueta i es posa a orinar enmig del carrer.

Cartrons, mantes, brutícia, degradació i xeringues… un còctel letal propi de quaranta anys enrere.

ACCIÓ POLICIAL INSUFICIENT

Els veïns denuncien la proliferació de narcopisos i assenyalen a les forces policials les localitzacions. Fa uns dies van indicar un pis del carrer d’En Roig on presumptament traficava el ‘boss‘ del barri, de nom Rachid.

També fa poc, en una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van identificar el ‘Chaca’, un altre ‘capo’ del qual tothom parlava i que es passejava pel barri amb patinet, precedit per dos escortes, tot obrint nous narcopisos per a fer-hi negoci.

Aquesta darrera operació va aconseguir desmantellar sis narcopisos i dos magatzems i practicar una desena de detencions, entre elles la del Chaca.

Malgrat tot, els traficants lloguen nous pisos cada dia i és gairebé impossible seguir-los la petjada.

DROGA I MARGINALITAT

La droga, al Raval, es ven en minses dosis de 5 euros i qualsevol persona, per marginal que sigui, hi té accés. Heroïna, cocaïna i crac són els productes estrella, i la degradació dels seus consumidors és ben palesa, oferint imatges no gaire diferents de les dels anys 80, en plena efervescència de l’heroïna.

Si be a partir dels jocs olímpics i de diverses intervencions urbanístiques dels diferents ajuntaments, el barri va experimentar una notable millora i va atreure noves famílies que volien viure en un lloc tan cèntric i amb tanta història, el cert és que en la darrera dècada s’ha tornat a degradar.

Pisos turístics i gentrificació, immigració massiva, fugida de famílies que s’ho podien permetre i arrelament de noves bandes de la droga sembla que, per a desesperació dels veïns de tota la vida, han condemnat de nou a Ciutat Vella a la marginalitat.