Daniela Mansilla, secretària d’Atzavara-arrels: “Hem de mirar-nos tots com a persones, sense estereotips ni etiquetes”

Avatar photo

D’on ve el nom de l’associació?
Atzavara van crear-la un grup de persones de Tortosa amb l’objectiu d’acompanyar les famílies que arribaven a la ciutat per treballar, estudiar i canviar la seva vida. L’atzavara, que creix abundantment al litoral, és una imatge simbòlica de les persones, que anem escampant les nostres arrels per diferents territoris: hi arribem amb les arrels que ja tenim, però a cada nou indret en posem d’altres.

Què i qui hi ha al darrere d’Atzavara-arrels?
Des del seu naixement, l’entitat va estar inspirada per un desig d’inclusió absoluta: qualsevol persona, en qualsevol circumstància, pot participar-hi. Avui dia, aspirem concretament a millorar la vida de persones que resideixen a Tortosa des de fa molt, especialment dones i joves. Sempre hem cregut en la igualtat i en defensa dels drets humans.

Tota entitat té al darrere una junta, un equip tècnic, que a Atzavara té un funcionament horitzontal. Aquesta junta gestiona les activitats que es duran a terme durant el curs. Ara bé, les portes de l’entitat s’obren perquè hi ha un voluntariat, que és el nostre puntal.

Amb quants voluntaris treballeu i quines són les seves característiques?
Aquest curs hi han col·laborat entre 35 i 40 persones. La xifra oscil·la, atesa la flexibilitat del voluntariat: hi ha qui col·labora amb Atzavara un parell de mesos, per aprofitar una temporada d’atur o de baixa, per exemple. Tot i aquest moviment, disposem d’un equip estable, d’aproximadament una desena de persones, el que jo anomeno “el voluntariat històric”.

El voluntariat és molt divers. Hi ha qui va començar a acudir a l’associació quan era petit, que ara vol retornar d’alguna manera tot el que ha rebut de l’associació, i se’n fa voluntari. Tothom pot ser voluntari i alhora receptor dels serveis d’Atzavara. És un lloc per a tothom. L’associació també és un mitjà per donar a conèixer el món del voluntariat i obrir camins a altres associacions.

Quines activitats dueu a terme?
Destaquen els tallers de conversa amb dones, al matí al vespre, i les tardes en què els voluntaris ajuden els infants a fer els deures i després hi fan activitats d’esplai. A la Biblioteca Marcel·lí Domingo organitzem, entre d’altres, un taller de mandales, al qual poden participar tant infants com adults.

A l’espai “Contem contes al Murray”, la canalla practica la comprensió lectora, llegint llibres en veu alta, en companyia de gossos d’assistència.

Amb els joves, tenim en marxa un projecte interessant, Tamunt, d’empoderament emocional, adreçat a tortosins d’entre 14 i 25 anys en risc d’exclusió social.

El mes de juliol l’estem dedicant als horts urbans. Disposem d’una parcel·la a Ferreries, a l’Espai Polivalent Martí Gauxachs, on organitzem tallers, que estan tenint molt d’èxit. Volem que aquests tallers tinguin continuïtat i siguin un espai de trobada de la ciutadania.

Un dels col·lectius amb què treballeu són les dones.
Organitzem tallers de conversa i d’empoderament emocional adreçats a les dones, als quals poden assistir amb els fills. Mentre elles aprenen i comparteixen experiències, els petits estan al càrrec de voluntaris. Totes les dones ens podem arribar a trobar en aquesta situació: no podem participar en activitats perquè hem d’estar per la canalla i no disposem de família ni cap altra persona propera que se’n pugui encarregar.

La població nouvinguda genera recel entre alguns sectors de la ciutadania. Què els diríeu als tortosins que desconfien dels immigrants?
Cal entendre que el món es mou i que no hi ha res homogeni. La canalla ha de tenir clar que avui pot estar a Tortosa i demà anar a viure a un altre país. Hem de mirar-nos tots com a persones, com a ciutadans.

L’any 2017 ha estat marcat pel drama dels refugiats sirians. Heu participat en alguna de les campanyes de suport a aquestes persones?

Sí, ens hem implicat en les campanyes “Casa nostra, casa vostra” i “Veniu ja”. Així mateix, tenim un acord amb SOS racisme.

Com us sosteniu? En quina mesura us han afectat les retallades en despesa social dels anys de la crisi?
Des dels seus inicis, Atzavara ha presentat projectes a diverses administracions i entitats privades, per poder dur a terme les seves activitats. Depenem molt dels diners públics, de l’obtenció de premis, de la col·laboració de fundacions i empreses. Cada curs hi ha una certa incertesa quant al personal tècnic de què podrem disposar.

Hi ha hagut moments difícils i ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies. Recordo que hi va haver un any en què els recursos econòmics només ens permetien disposar d’un tècnic.Som gent comunitària, i la nostra política no ens ha permès tancar per manca de diners. Sempre hem buscat alternatives i el voluntariat és el nostre principal capital.

Qualsevol persona que vulgui col·laborar amb Atzavara i no disposi de temps pot fer-nos un donatiu anònim. Hi ha famílies que, quan arriba Nadal, decideixen fer-nos una aportació.

Atzavara va néixer amb el nou mil·lenni. Quina valoració feu del camí recorregut en aquests 17 anys?
L’any 2010, en què l’entitat complia la seva primera dècada de vida, va ser un punt d’inflexió. Fins aleshores, les activitats relacionades amb el col·lectiu immigrat eren bàsicament de caire informatiu, per donar a conèixer a la població local qui eren els nouvinguts. Després d’un temps de reflexió, vam encetar una nova etapa, en què sempre parlem de persones, independentment del seu origen. Sense estereotips ni etiquetes.

Entre altres actes, vam celebrar l’aniversari amb un concert solidari de Gerard Quintana a l’Auditori.Aquesta actuació ens va permetre arribar a un públic al qual no havíem accedit i que es va animar a participar a l’entitat. Vam transmetre la idea del que era Atzavara i del que seria a partir d’aquell moment: la cançó “Camins” era una bona mostra del que preteníem.

Quins projectes de futur té l’associació?
Els nostres eixos de treball seran els jovesi els horts urbans. Pel setembre inaugurarem una nova activitat, consistent en l’organització de berenars saludables per a la canalla.

MARTA MILIAN ARIÑO

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El «Conviu l’Estiu» de Reus presenta les activitats del programa

Notícia següent

Comença avui la prova pilot de parades de bus a la zona de Llevant

Notícies relacionades