Pel que fa als pactes postelectorals, els seus objectius passen per reeditar un acord entre els independentistes, però en funció de la correlació de forces al Parlament, contemplen també la possibilitat d’arribar a algun tipus d’acord colateral amb els comuns. De fet, darrerament els republicans han posat l’accent en ampliar la majoria independentista mirant cap a l’espai dels comuns.
El president destituït, Carles Puigdemont, lidera la llista de Junts per Catalunya (JxCat), després de fracassar l’intent per formar una candidatura unitària del sobiranisme. Des de Brussel·les, el cap del Govern ha format una llista amb un 65% d’independents (86 candidats) amb poc pes del PDeCAT. Es tracta, doncs, d’una candidatura “excepcional”, segons fonts de JxCat, que barreja la continuïtat “legítima” de Puigdemont al capdavant, amb la novetat d’independents com ara l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, número dos per Barcelona. De fet, plantegen el 21-D com l’oportunitat de restituir Puigdemont com a president i rebutgen que les eleccions serveixin per investir algú altre com a president. En aquest sentit, rebutgen la fórmula d’ERC d’un Govern executiu amb l’argument que només hi pot haver un sol Govern amb Puigdemont al capdavant i Junqueras com a vicepresident.
JxCat es marca l’objectiu de guanyar les eleccions per, després, prioritzar la via del diàleg amb l’Estat sense “descartar res categòricament”, tampoc la unilateralitat. Pel que fa als pactes postelectorals la candidatura es limita a apuntar que el primer objectiu és guanyar els comicis, sense concretar si buscaria acords amb l’anterior soci de Govern, ERC, o no. Al seu torn d’altres formacions com Catalunya en Comú i la CUP ja han deixat clar que no volen pactar amb JxCat. En una entrevista a l’ACN, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal -que no va a les llistes- va subratllar que no veu JxCat donant suport ni buscant acords amb partits que hagin estat “còmplices” del 155.
Ciutadans (Cs) presenta una candidatura pràcticament idèntica a la del 2015, amb els mateixos quatre caps de llista amb Inés Arrimadas al capdavant. És una llita totalment continuista respecte a les de fa dos anys, si bé el periodista Nacho Martín Blanco s’incorpora com a independent, en el sisè lloc per Barcelona. Cs es presenta al 21-D amb l’objectiu de ser la primera força constitucionalista, després que el 2015 ja s’erigís com el segon partit al Parlament, amb Arrimadas exercint de cap de l’oposició. Fa dos anys la formació taronja va obtenir 25 diputats (16 més que el 2012). L’aspiració de Cs és liderar un govern “de canvi” i “alternatiu” a l’independentisme. En aquest sentit demana a PSC i PPC que acceptin negociar un executiu conjunt, amb Arrimadas de presidenta en cas que sigui la candidata més votada d’entre aquests tres partits. La líder de la formació taronja acceptaria renunciar a la presidència de la Generalitat si Cs no és el partit constitucionalista més votat.
En una campanya molt bipolar en dos blocs, els comuns busquen presentar-se com la via del mig que es resumeix amb la frase repetida ‘ni 155 ni DUI’ i tenen l’objectiu de ser una força decisiva després de les eleccions. Amb la intenció de deixar enrere la barreja de sigles i les tensions internes de CSQP, els comuns es presenten aquest 21-D emmirallant-se en les candidatures que els van donar la victòria a les dues últimes eleccions al Congrés. Ho van aconseguir amb Xavier Domènech al cap davant, que liderarà ara la seva tercera campanya com a cap de llista. Tot i que han evitat per ara fer pronòstics electorals, el 27-S van obtenir 11 escons, els comuns ja han posat sobre la taula un gran pacte nacional i social que serveixi per ampliar majories, també sobre el dret a decidir: del PSC a la CUP. Pel que fa a pactes postelectorals, rebutgen acords amb Cs, PPC i JxCat. I miren cap a ERC i el PSC posant-los condicions, demanen als republicans que abandonin la via unilateral i als socialistes, que apostin per un referèndum pactat.
El PSC va donar suport al 155 però vol marcar perfil propi per diferenciar-se de Cs i PPC. Afronta les eleccions del 21-D amb una campanya de to presidencialista i amb la voluntat de proposar la investidura del seu candidat, Miquel Iceta, per liderar un govern que representi el “catalanisme pragmàtic” i un “canvi de rumb” respecte al projecte independentista. Iceta ha expressat en precampanya que pactarà amb qui el faci president i ha tancat la porta a investir un president independentista però també de Cs. Els socialistes repeteixen amb Iceta com a cap de cartell, qui el 27-S del 2015 va aconseguir 16 diputats i va ser la tercera força més votada. Una de les sorpreses és l’aliança amb Units per Avançar, per la qual el número tres de la llista per Barcelona l’ocuparà l’exconseller i membre de l’antiga Unió, Ramón Espadaler. De manera simbòlica, la llista la tanca l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i incorpora també representants de Societat Civil Catalana, Tercera Via i Federalistes d’Esquerres.
El PPC també repeteix candidat amb Xavier García Albiol, qui el 27 de setembre del 2015 va obtenir 11 diputats, esdevenint cinquena força. Els populars concorren als comicis buscant l'”aval” a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i assegurant que després del 21-D caldrà un acord de les formacions “constitucionalistes” per evitar un nou govern independentista. Per això, han fet crides a Cs i PSC a entendre’s, tot i que no amaguen la seva desconfiança cap a que aquests dos partits puguin pactar amb altres forces per aconseguir la investidura. La llista amb la qual es presenten és de continuïtat, amb Levy repetint com a número dos, seguida del fins ara portaveu adjunt al Parlament Santi Rodríguez i la també diputada Esperanza García. Torna però a la candidatura l’exalcalde de Castelldefels i antic diputat, Manuel Reyes.
La CUP va superar totes les expectatives en passar d’uns incipients 3 diputats als 10 del 27-S, uns resultats que van donar a l’esquerra anticapitalista la clau per a tots els passos de l’independentisme al Parlament. Dos anys després, la majoria d’enquestes els pronostiquen un resultat a la baixa -els cupaires han esquivat parlar de xifres- per a una candidatura que, per la brevetat de la legislatura, permet que alguns dels fins ara diputats repeteixin com a candidats el 21-D. És el cas del cap de llista per Barcelona, Carles Riera, i de la número 1 per Lleida, Mireia Boya. A l’espera que el Consell Polític d’aquest cap de setmana aprovi el programa electoral dels cupaires, fins ara només han descartat per “tebi” l’esborrany de punts comuns al programa que van plantejar Junts per Catalunya i ERC: es mantenen en la via unilateral i defensen que ara s’ha d’implementar la república catalana.
