Barcelona redactarà un pla de prevenció i emergència per a tots els cementiris

    79 difunts dels 144 nínxols afectats per l'esfondrament ja han estat identificats i inhumats a d'altres sepultures

    temps lectura-Temps de lectura: 2 minuts
    L’Ajuntament de Barcelona redactarà un Pla de Prevenció i Emergència per a tots els cementiris que estableixi la prevenció de qualsevol incident, establint un protocol d’actuació. També s’incrementarà la partida destinada al manteniment del cementiri de Montjuïc el 2018 en mig milió d’euros. Aquests són dos dels acords que ha pres el consell d’administració de Cementiris després de l’esfondrament del passat 15 de setembre en el bloc de nínxols Sant Antoni Abat/Sant Joaquim Abat, que va afectar 144 sepultures. 79 difunts ja han estat identificats i inhumats a d’altres nínxols. El consell també ha aprovat elaborar un nou pla director del cementiri. Aquest punt i el de l’increment de recursos han estat acordats amb el Grup Demòcrata.
    La inversió en rehabilitació i millora dels cementiris de la ciutat des de l’any 2007 ha estat de 24,5 MEUR, 10,2 per al de Montjuïc. Ara aquesta partida s’incrementarà en mig milió d’euros més.

    A més d’un Pla de Prevenció i Emergència per a tots els cementiris, s’elaborarà un nou pla director en el cas del de Montjuïc que inclogui un protocol de seguiment visual de l’estat de conservació de les edificacions. ES prestarà atenció especial als murs de tancament de tombes o nínxols superiors. També hi haurà un pla d’observació de l’interior dels nínxols de la primera planta per detectar possibles esquerdes no observables des de l’exterior. Es farà un control exhaustiu de la xarxa de distribució d’aigua i de clavegueram, així com del subsòl.

    Aquestes mesures es prenen després que dos informes independents encarregats a arquitectes determinessin que l’esfondrament era imprevisible. L’edifici afectat està en una zona crítica entre diferents estructures del terreny, amb una major inestabilitat que altres zones del recinte. Això es pot veure agreujat per pluges continuades i intenses com les dels dies abans de l’esfondrament. Segons els informes, l’afectació rau en un problema estructural que només es podria detectar amb precisió amb una observació directa de l’interior i com que són sepultures, és fàcil entendre que les lesions derivades al llarg dels anys, per tant, no puguin ser visibles.

    Dels 144 nínxols afectats, 68 es van esfondrar completament (4 dels quals estaven buits), 24 es desconeix a hores d’ara la seva afectació, 24 no es van arribar a enfonsar i 28 es van enderrocar per motius de seguretat.

    Les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts s’està realitzant amb la col·laboració d’un equip d’antropòlegs que determinarà si és necessari i viable fer proves d’ADN o d’altres. Actualment, 79 difunts ja han estat identificats i inhumats a d’altres nínxols. Quedarà a criteri de les famílies afectades si volen tornar, un cop reconstruït el bloc, al seu nínxols d’origen o quedar-se amb els provisionals.

    En un comunicat, la portaveu adjunta del Grup Demòcrata, Sònia Recasens, ha celebrat els dos acords però també ha aprofitat per considerar que el nou pla de prevenció i emergència suposa “el reconeixement que no tot es va fer bé”. Recasens ha criticat el “silenci i insensibilitat” de l’alcaldessa, Ada Colau, quan ja fa dues setmanes de l’ensorrament dels nínxols.