Aquesta intervenció aportarà a la ciutat un nou node públic de 3,6 hectàrees de verd, que suposarà un increment significatiu a les 44 hectàrees que es volen desenvolupar fins al 2019 i a les 160 compromeses pel 2030, en el marc del Compromís pel Clima i la Mesura de Govern d’impuls de infraestructura verda urbana. Aquestes 3,6 hectàrees se sumaran a les 16,9 hectàrees que ja s’han desenvolupat des de l’inici de mandat, arribant a les 20,5 en total.
Un parc públic
L’àmbit del projecte inclou els entorns del l’edifici Ravetllat-Pla i el Passatge Torrent d’en Melis. La superfície total, de 36.718 metres quadrats, està delimitada per l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, carrer Cartagena, Ronda del Guinardó i el mateix Passatge Torrent d’en Melis, al barri del Guinardó. El projecte preveu obrir aquest àmbit com a parc públic amb horari de tancament nocturn i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, promocionant la biodiversitat. La intervenció que es farà implica un grau d’urbanització mínima, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric. Els materials per als paviments seran el sauló i per a la resta d’elements d’urbanització (baranes, fanals, tanques), l’acer galvanitzat.
A més, s’insistirà especialment en treballar sobre el conjunt dels jardins, a partir de tres àmbits: la racionalització de les tanques i els accessos; la creació i adequació de camins i espais de connexió per millorar-ne l’accessibilitat; i, finalment, l’obertura de les instal·lacions al barri i la dinamització social que se’n derivarà, amb nous usos per la ciutadania.
L’actuació preveu horts urbans, espais vegetals i d’estada i, per promoure la biodiversitat, refugis per a la fauna.
El nou projecte per aquest àmbit del Guinardó ‘’ha treballat de manera coordinada amb les entitats i associacions veïnals del barri.
Un edifici històric
Els jardins conviuran amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30. Està situat al carrer Mare de Déu de Montserrat 114 i va ser construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.
Aquest palauet, de 2.500 metres quadrats, es va construir com a laboratori farmacèutic a partir dels anys 30, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta.
L’edifici també es va convertir en l’habitatge de la família Pla Montseny i amb el anys va passar a ser la residència de la Núria Pla, filla de Ramon Pla i amant del col·leccionisme que, al llarg dels anys va reunir una gran quantitat de mobles i antiguitats dels segle XVII, XVIII i XIX, fins a la seva mort, l’any 2011. L’any 2009, va donar l’arxiu de l’Institut a la Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dit arxiu conté tot el material científic i comercial generat per l’Institut durant el seu funcionament.
El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic, donant compliment a la voluntat de la testadora, Núria Pla, de dedicar l’espai a activitats culturals relacionades amb l’exposició al públic de la col•lecció de mobles i arts decoratives.
L’adquisició va donar resposta a llargues reivindicacions veïnals. Avui, ja convertida en un nou espai museístic, la Fundació Ramon Pla Armengol gestiona la mansió, que compta amb una valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria que es poden visitar gratuïtament per la ciutadania, amb inscripció prèvia a la web de la fundació.
