L’Ajuntament també considera important la feina conjunta amb les plataformes web per tal d’adequar la seva oferta a la normativa. Un dels principals fronts en què s’ha actuat és la publicitat a través d’Internet, on les plataformes han d’obligar que cada anunci contingui número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC), tal com ho estableix la llei catalana.
Així, a finals de 2018 només constaven 272 anuncis sense número de llicència obligatòria, una baixada del 95% respecte als 5.875 de finals de 2016. Els serveis municipals han seguit molt de prop l’evolució de l’oferta i les noves publicacions de pisos sense les dades corresponents per tal que s’anessin retirant. En total, s’han analitzat 17.000 domicilis anunciats en 140 webs diferents.
En quant a les sancions i evolució dels expedients, des de 2016 fins a finals de 2018, s’han obert 13.014 expedients disciplinaris i s’han imposat 6.453 sancions, cinc vegades més respecte al període 2014-2016, quan hi va haver 2.556 expedients i 1.001 sancions.
No obstant això, des de l’Ajuntament recorden que encara no hi ha una regulació en l’àmbit de lloguer d’habitacions i/o del lloguer de temporada que facilita que l’ofertant fraudulent amagui una oferta turística no evident darrera d’alguna d’aquestes modalitats.
Paral·lelament, l’Ajuntament està participant activament en un grup de pressió amb altres ciutats europees com Amsterdam, Berlín o París per reclamar a la Comissió Europea que garanteixi l’eficiència del control i la regulació del lloguer vacacional i l’enfortiment del poder de negociació amb les plataformes digitals en el marc de les actuals directives europees de competència, comerç electrònic i consum.