Aquesta matinada es recupera, com cada any, l’horari d’hivern. A les tres, tornaran a ser les dues i guanyarem una hora. I l’any vinent, al març, a la Unió Europea es tornaran a avançar els rellotges una hora i es tornaran a retardar una hora a l’octubre.
I això passarà tot i que el 2019 el Parlament Europeu va votar per acabar amb aquesta mesura el 2021. Per què, doncs, s’allarga? I s’allarga un any més o s’allarga fins no se sap quan?
La qüestió és tan complexa i inestable que el 27 d’octubre del 2018 al 324.cat explicàvem que el canvi a l’horari d’hivern podria ser l’últim i dos dies després informàvem que no estava tan clar, perquè els països de la UE demanaven més temps per coordinar-se.
El debat no és només europeu. Als Estats Units, Hawaii i Arizona no canvien l’horari a la primavera i mantenen el mateix tot l’any. Per contra, diversos senadors, republicans i demòcrates, s’han unit per dur endavant l’anomenada Sunshine Protection Act 2021, que proposa mantenir tot l’any l’horari d’estiu. Si bé sunshine significa llum del Sol, s’utilitza normalment amb connotacions positives d’escalfor, de benestar –Florida s’anomena sovint the Sunshine State.
Per tant, els senadors proposen no canviar més l’hora però mantenint l’horari d’estiu, perquè consideren que aportaria diversos beneficis, segons explicava al març una nota de premsa de l’oficina del senador republicà per Florida Marco Rubio. Es reduirien, afirma, els accidents de trànsit, els robatoris i els accidents cardiovasculars, entre altres coses, s’estalviaria energia i fins i tot disminuiria l’obesitat infantil i promouria l’exercici físic, perquè es guanyaria una hora de claror a la tarda.
Engranatges burocràtics complicats
En general, del canvi d’hora se’n destaquen sobretot els aspectes negatius. I si bé quan es proposa mantenir el mateix horari tot l’any molta gent es decanta pel d’estiu, a certs llocs, com Catalunya, comportaria un gran impacte, perquè, per exemple, bona part de l’hivern no es faria clar fins a les nou del matí o més tard.
Acabar amb el canvi d’hora a la Unió Europea no és tan fàcil, tot i que el Parlament Europeu ho aprovés. Els mecanismes són complexos i assolir consensos no és senzill. De fet, la votació implicava que cada estat decidís si el 2021 recuperava l’horari d’hivern o mantenia el d’estiu. Però això comportaria problemes per la interrelació que existeix entre els estats.
El Brexit encara ho complica més. El Regne Unit també canvia l’horari aquesta matinada i el 2022 ho tornarà a fer. Si la UE decidís no fer-ho, en el futur hi podria haver un desajust horari entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda.
Una opció per evitar-ho seria que Irlanda del Nord mantingués tot l’any el mateix horari que la resta de l’illa i no el canviés com a Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Però això probablement molestaria molts unionistes, que veurien, encara que fos només en el rellotge, la unió d’Irlanda del Nord amb la resta de l’illa i la seva diferenciació de la Gran Bretanya.
Horaris i hàbits
Aquest any també s’hi afegeix el problema de l’elevat preu de l’electricitat. Segons alguns informes, tornar a l’horari d’hivern farà que es gasti més llum en hores en què la tarifa és més alta –a la tarda es farà fosc abans–. Però també s’ha explicat que el canvi d’horari té cada vegada menys sentit per estalviar electricitat, perquè influeix bàsicament en l’enllumenat i les bombetes ara són molt més eficients que abans.
Els canvis d’horari no són l’única opció a debatre. A Islàndia, on l’hora no es canvia des de 1968, es va impulsar un fòrum perquè els ciutadans opinessin sobre tres opcions: mantenir el rellotge igual, endarrerir-lo una hora per tenir sempre horari d’estiu i, finalment, no tocar el rellotge però sí canviar els horaris de l’escola o de la feina.
Un canvi d’hàbits i uns horaris que considera més racionals i que aporten més salut i més benestar és el que proposa a Catalunya el Pacte per la Reforma Horària.
I encara hi ha el debat de si caldria tornar a l’horari que correspon per la situació geogràfica, que és el marcat pel meridià de Greenwich i faria endarrerir el rellotge una hora més. Va ser el 1940, als inicis de la dictadura, quan el general Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi, que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits i que era una hora avançada respecte a Greenwich.
Però tot això és un debat més ampli, que depassa si cal canviar o no l’hora dos cops l’any. De moment, es pot assegurar, tret de grans sorpreses, que aquesta tampoc no haurà estat l’última vegada que s’han de moure les agulles dels rellotges.
