fbpx

Anar a comprar al mercat, una pràctica amb molta història

Avatar photo

Prop de les 11 del matí, el mercat del Clot ja porta més de tres hores d’activitat. Preparar els aparadors per tal de fer lluir els productes i atraure l’atenció dels clients és la primera tasca dels venedors. Costa veure gent jove. La gran majoria són persones que sobrepassen els 40 anys i, principalment, jubilats i jubilades. Peixateries, carnisseries, verduleries i, cada cop amb més freqüència, menjar preparat. Això es el que prima en els 30 punts de venda, aproximadament, en el mercat del Clot. Fa anys, però, era molt diferent tot.

Aquest mercat va néixer a mitjans del segle XIX i ho va fer al carrer, on els pagesos dels municipis propers venien allà els seus productes. Amb l’evolució del temps l’activitat es va traslladar a l’interior de l’edifici. A principis del segle XX hi havia aproximadament 300 punts de venda. Ara, aquesta xifra no supera els 40. Cada cop hi ha menys parades i els mercaders tenen la resposta.

Manca de relleu

El relleu generacional està deixant d’existir. A més, cada cop és més car tot i costa tirar endavant algunes iniciatives”. La Cristina és la cinquena generació d’una família que ven al mercat del Clot des de 1889. I, segons explica, l’última. Juntament amb el seu marit proveeixen peix fresc a tothom qui s’apropa a la seva parada.

Després de fer tres remodelacions i invertir esforços i diners, la Cristina considera que des de l’Institut Municipal de Mercats es podrien facilitar més les coses. “De vegades no et deixen fer segons què. Si vull vendre algun producte que no és peix, has de pagar més o senzillament no pots fer-ho. Hi ha gent que està molt interessada en fer una cosa, però troben traves”, explica.

No és el cas del Clot, però a Barcelona hi ha mercats que compten amb algunes parades que estan buides. Segons les dades que va il·lustrar Betevé de l’Institut Municipal de Mercats, en els 43 que hi ha a la ciutat són 112 les parades tancades susceptibles de poder obrir. Un problema que afecta, per exemple, al mercat d’Hostafrancs, que encara s’està reactivant després de dur a terme les transformacions pertinents.

Cal més preparació

El Vicens Balaguer ven fruits secs i menjar preparat al mercat del Clot des de fa 25 anys. Abans, però, ja ho feia amb una altra parada. Part del problema creu que es troba en la falta de preparació. “Aquestes parades tancades podrien ser rentables, però no hi ha gent que les agafi. Potser és perquè, si no t’ho ensenyen els pares, hi ha joves que no es veuen amb la iniciativa per engegar un negoci d’aquest tipus”, explica.

Precisament per aquest motiu demana més ajuda per part de les administracions, amb l’objectiu de reactivar una activitat que atrau molt de públic. De fet, durant el 2022, els mercats a Barcelona van rebre més de 63 milions de visites, segons dades de l’Institut Municipal de Mercats. I, cada cop més, la cuina sostenible i el producte de proximitat és quelcom que genera més inquietud en els compradors.

És el cas de la Roser. Està jubilada, va al mercat del Clot quasi cada dia i ho fa per una senzilla raó: la qualitat del producte. “Vinc sempre a la peixateria de la Cristina. El producte m’agrada més i ja tinc la meva rutina per anar a comprar“, expressa. Pocs metres més enllà, una altra compradora declara el mateix, i afegeix el seu punt de vista sobre l’evolució dels mercats. “Abans venia molta més gent. Crec que cal conscienciar més sobre aquests llocs, que no necessàriament són més cars. Espero que la tradició de venir a comprar aquí continuï existint”, declara la dona.

 

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Festa d’encesa a Cornellà per il·luminar el Nadal amb 400.000 punts de llum

Notícia següent

El Restaurant En Boca guanya el concurs Parets D·Tapes 2023

Notícies relacionades