Alba Pijuan: “Dediquem un 13% del pressupost a la cultura”

Tàrrega és una ciutat marcada per la cultura, que representa un 13% del seu pressupost municipal. L’Embarrat, el festival de música de Ponent o la Fira són algunes de les dates assenyalades en el seu intens curs cultural. D’altra banda, també es tracta de la segona ciutat de la província de Lleida amb més ucraïnesos. Un fet que ha comportat que la guerra al país els toqui de ben a prop. La seva alcaldessa, Alba Pijuan, en parla en aquesta entrevista per a La Ciutat.

El mandat ha estat marcat per la covid. Com ha sigut aquest inici tan estrany al capdavant de Tàrrega?

Hem fet una bona gestió a escala municipal. Gran part ha sigut gràcies a la col·laboració del teixit associatiu de la ciutat. És a dir, ens vam trobar abocats a una situació mai viscuda i ningú sabia com afrontar-ho. Aleshores, el que vam intentar va ser gestionar el dia a dia, necessitat a necessitat i sempre amb la col·laboració de la ciutadania.

A Tàrrega hi ha un teixit associatiu molt important i va ser increïble el treball conjunt. El dia abans que ens tanquessin ja vam fer una reunió amb alguns caps d’associacions destacades per gestionar una borsa de voluntaris per poder anar a comprar per la gent gran, sola o amb discapacitat. També es va muntar un grup de cosidores, 150 senyores que es dedicaven a cosir mascaretes. La gent donava roba i una empresa tèxtil de Tàrrega també ens en va donar. La policia local va fer una feinada d’informació per com utilitzar les mascaretes.

Després ha sigut un any d’incertesa total. Vam haver de cancel·lar la Fira de Tàrrega l’any del 40è aniversari. Va ser una decisió dura, però crec que vam encertar. La vam prendre a principis de maig quan no sabíem quan sortiríem. Després de donar-hi tombs es va decidir cancel·lar-ho i organitzar activitats alternatives. Ara, és el primer any que visc un mes d’abril i maig amb totes les activitats. Abans cada vegada que sortia a dir alguna cosa era per cancel·lar una activitat. No ha passat tot, però ja veus el final del túnel. Aquest positivisme de 2022 ens ajudarà a afrontar aquest final de legislatura que ha estat complicat. Això sí, gestionar la incertesa és un dels aprenentatges que hem tret. Tenir un pla A, B i C.

L’aturada ha portat molt patiment econòmic. Com es planteja aquesta reactivació econòmica des de l’Ajuntament?

Des del 2020 ens vam posar les piles. El primer any vam suspendre el pagament de la taxa d’ocupació pública a tots nivells i pel 2021 també. Vam afavorir que tots els bars i restaurants poguessin ampliar les seves terrasses, ja que van passar molts mesos que només podien treballar els que tenien terrasses. Aquest 2022 això no ho hem fet, però si en qualsevol moment convingués, es tornaria a activar.

En l’àmbit de la restauració vam fer una campanya. Es van ajuntar tots els restaurants de Tàrrega perquè poguessin demanar menjar i Promoció econòmica els va donar suport. La gent per solidaritat ho va fer funcionar. Quan vam poder tornar a obrir, vam fer una campanya que es deia “Tornem a taula”. De cara a les ajudes, vam oferir 300.000 euros en ajudes als establiments que van patir pèrdues. No és molt, però tota ajuda és benvinguda. Ara mateix tenim oberta una campanya de bons de 5€, que els pots utilitzar a les empreses adherides si et gastes més de 15 €. No hem parat d’ajudar i fer el màxim.

La pandèmia va aturar diverses iniciatives que estaven programades. Quins projectes plantegeu d’aquí a final de mandat?

No ens hem plantejat fer grans obres. Pensem que, més que necessitar grans equipaments, el que hem de fer és garantir els que tenim. Creiem en el dia a dia i en un benestar de la gent que passa per coses com arreglar voreres. Tenim ganes de tirar endavant projectes de cara a l’eficiència energètica i la cura del medi ambient. Inversions com l’enllumenat públic o d’edificis municipals després reverteixen en una disminució de despesa perquè estem passant un moment d’increment dels preus energètics. No estarà en portada la construcció d’unes plaques solars, però aquestes impliquen que la factura sigui molt menor i aquesta rebaixa es pot destinar a altres projectes.

La recollida de brossa porta a porta també és un tema pendent.

És un tema que tenim present i es va ajornant. S’havia de fer un estudi a escala comarcal i es va retardar. Ens hi hem de posar perquè Tàrrega és un municipi que recicla poc. No arribem al 30% quan hauríem d’arribar al 60. S’ha d’actuar i això passa pel porta a porta. Si tot va bé, a partir del mes de maig començarien les campanyes de conscienciació i pedagogia. És un canvi que hi ha de ser. En un inici, seria un porta a porta de dues fraccions: orgànica i resta. Els municipis que ho han aplicat han notat un increment molt gran de reciclatge. Quan la gent ja tingui l’hàbit, farem passos més endavant. Voldríem deixar tancat aquest inici del porta a porta abans que s’acabi el mandat.

Què és el que trobarem a Tàrrega en l’àmbit cultural?

Seria impossible d’anomenar perquè és cada cap de setmana. La part destinada a cultura ronda el 13%. Tenim al maig la Festa Major amb una nit de trobada de bestiari popular de tots els Països Catalans i és increïble. També enguany s’acaben uns murals de Josep Minguell a l’Església de Santa Maria de l’Alba. És una barreja entre una de les esglésies més importants del barroc català amb unes pintures contemporànies. Si tot va bé, s’inaugurarà pel 14 de maig. És digne de veure-ho.

Tenim també l’Embarrat, un festival d’art contemporani al Museu Trepat. A l’estiu se celebra el festival de música de ponent, que és l’únic que hi ha. Malgrat que estem passant èpoques complicades, es tornarà a fer. Portem múltiples persones d’arreu per descobrir nous grups. I finalment, la Fira del setembre que esperem fer-la amb normalitat. Tàrrega viu Fira tot l’any. Es part de la realitat de la ciutat i té una implicació els 365 dies de l’any. A la tardor tenim els premis culturals, on es premien figures rellevants del territori.

Tàrrega també manté un fort lligam amb la població ucraïnesa, oi?

A banda de la covid, se’ns ha afegit la complicació de la guerra d’Ucraïna. Tàrrega és la segona ciutat amb la comunitat ucraïnesa més gran de la província. Van arribar fa anys per motius laborals i la guerra ens ha tocat molt de prop. Va esclatar la guerra el 24 de febrer i el 28 ja teníem el primer empadronat refugiat. Des de llavors portem vora 150 empadronats, que vol dir que hi ha més, i al voltant de 70 són menors que s’han d’escolaritzar. L’Ajuntament és la primera porta on venen a trucar. Les ajudes per part de la Generalitat han estat zero i ens hem posat les piles nosaltres. Hem fet una borsa de famílies acollidores, de voluntaris lingüístics, i estem escolaritzant els nens. Les escoles de Tàrrega estan molt plenes i aquesta setmana estan començant a fer cursos de català. El que fem també és facilitar-los la tramitació dels papers organitzant busos per anar a Lleida per tenir els papers en regla. Ajudar és complicat quan estàs sol. Una cosa és parlar des d’un despatx de Barcelona i l’altra atendre’ls quan ja són aquí a la plaça.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Seu d’Urgell torna a organitzar la Jornada Jove

Notícia següent

La Setmana de la Diversitat cultural d’Andorra la Vella recupera la mostra gastronòmica i de folklore

Notícies relacionades