Agramunt (Urgell) ha estrenat aquest dissabtes als actes de commemoració del centenari del naixement de l’escriptor i poeta visual Guillem Vidalot (Agramunt 2022 – Barcelona 1999). A l’acte inaugural hi ha participat, entre altres, la consellera de Cultura, Natàlia Garrigua, així com el president de la Fundació Viladot i nebot de l’artista, Jordi Viladot, que ha dit que el centenari ha de servir per donar “l’empenta definitiva” per difondre el llegat de l’artista. La jornada ha continuat amb la presentació del llibre inèdit ‘Cantates i fugues i colls de la baralla’ i amb la inauguració de l’exposició ‘Ruth. Cossos als llimbs’. Durant el 2022 es faran una quarantena d’actes arreu del país per donar a conèixer l’obra de l’artista agramuntí.
El Teatre Casal Agramuntí ha acollit l’acte inaugural de l’Any Viladot. La jornada ha estat presidida per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha posat en valor l’obra de l’artista i també ha mostrat el compromís del Departament per difondre aquest llegat en els propesr anys a través de la Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal.
En el seu discurs, el president de la Fundació Viladot, Jordi Viladot, ha destacat la importància del centenari i ha afirmat que ha de suposar “l’empenta definitiva” perquè l’obra de l’artista sigui coneguda arreu del territori. En el mateix sentit s’ha expressat el director de la fundació i comissari de l’Any Viladot, Pau Minguet, que ha assegurat que la commemoració és “fonamental per poder consolidar la feina” que realitzen a la fundació perquè l’espai esdevingui “un punt de referència de la cultura contemporània a les terres de Ponent”.
D’altra banda, Minguet ha qualificat Guillem Viladot de “personatge fonamental dins la història de la cultura catalana”, així com “difícil de classificar i indisciplinat”, que al llarg dels anys va saber experimentar amb diversos llenguatges des d’una “visió especial”.
Una quarantena d’activitats
El programa de commemoració del naixement de Guillem Viladot inclou una quarantena d’actes arreu del país, i en especial a Agramunt, entre exposicions, presentacions de llibres, taules-rodones i representacions teatrals, entres altres.
Un dels actes destacats és el que tindrà lloc el 26 d’abril, coincidint amb el dia de l’aniversari de Viladot, amb la inauguració de l’exposició ‘Guillem Viladot i els creadors de Ponent’ a la sala d’exposicions temporals de la Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal. La mostra, produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, posarà de relleu les connexions que va tenir l’artista d’Agramunt amb altres referents del món de l’art i la cultura a les comarques lleidatanes, evidenciant el teixit i l’ebullició cultural que hi va haver a la Lleida de postguerra. La mostra serà itinerant i posteriorment també passarà per diferents museus de Ponent i del Pirineu.
Encara durant el mes d’abril, la delegació lleidatana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya se sumarà a la commemoració del centenari amb una instal·lació que l’arquitecte Jaume Farreny ha concebut a partir del ‘Poema de l’home’ de Guillem Viladot (1972). L’obra s’exposarà a la Seu Vella i, posteriorment, s’instal·larà de manera permanent a la Vinya dels artistes de la Pobla de Cérvoles.
Polèmica inicial
L’any del centenari de Viladot va començar amb polèmica ja qu t, que és que se’n parlés no des de la oficialitat, sinó des del seu territori.”, ha expressat.e el Govern va deixar fora l’Any Viladot de les commemoracions oficials per aquest 2022. Aquesta decisió, que en un inici va generar decepció a Agramunt i entre el món cultural, finalment ha provocat que Cultura s’hagi abocat amb els actes del centenari i que també s’hagi compromès a nivell econòmic a difondre el llegat de l’artista.
En aquest sentit, l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, ha dit que l’exclusió de les commemoracions oficials del Govern ha aconseguit que es parli “molt més” de l’artista. “No sentim a parlar gaire de les altres commemoracions i, en canvi, sí sentim parlar d’aquesta. Hem aconseguit el que ell hauria volgut”, ha expressat.
Cultura se suma a l’Any Viladot
Així doncs, el Departament de Cultura s’ha sumat a la celebració del centenari del naixement del poeta agramuntí Guillem Viladot amb un seguit d’actuacions, fruit d’un acord de col·laboració entre el Departament, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i la Fundació Viladot.
Així, ha nomenat com a comissari de l’Any a Pau Minguet, director de la Fundació Viladot, i hi ha destinat un pressupost de 30.000 euros. Les accions que la Institució de les Lletres Catalanes durà a terme en el marc daquest any, són: la creació d’un logo per a l’Any Viladot; una pàgina web; un compte de Twitter; la celebració d’un acte a Barcelona; la producció d’una exposició que viatjarà per les biblioteques del país per donar a conèixer l’obra i la biografia del singular creador, o espectacles de petit format que també es podrà veure a diverses biblioteques.
Així mateix, també donarà suport a diferents projectes editorials i a un simposi acadèmic, organitzat per la Càtedra Màrius Torres en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc els dies 27 i 28 d’octubre a Lleida i Agramunt, respectivament.
L’autor
Guillem Viladot (Agramunt 1922 – Barcelona 1999) no només va ser un escriptor prolífic sinó, també, un creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic o el plàstic, entre altres. Va ser el primer editor d’un llibre de poesia experimental a l’Estat espanyol, primer en publicar una antologia de poesia concreta, va participar en la primera exposició de poesia Concreta celebrada a Catalunya i, a finals dels anys noranta, va finalitzar les obres de la primera Casa de la Poesia Visual del món.
Paral·lelament a les seves creacions de poesia experimental, mai va deixar d’escriure novel·les, llibres de poesia discursiva, narrativa juvenil i articles d’opinió a diversos mitjans. Tots els llenguatges artístics i culturals també els va compaginar, sempre, amb la seva professió de farmacèutic. Aquesta simultaneïtat de veus que tenia Viladot el converteixen en un home que, empès per la curiositat i la desbordant creativitat, defugia els encasellaments, les tendències i les modes, convertint la seva obra en un testimoni singularíssim d’una ment sensible, inquieta i arrelada ben fons, allà on sempre hi ha saó.
