Hi participen cinc persones disfressades d’esquelets humans, dos d’ells adults i els altres tres són nens. Aquests es disposen en forma de creu i ballen al ritme fúnebre d’un tabal. Un dels adults va amb una daga en senyal de la mort i l’altre porta una bandera amb la inscripció llatina ‘Nemini Parco’ que traduït significa ‘No perdono a ningú’.
Dos dels petits duen uns platets amb cendra; un element que vol fer referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida: “ets pols i en pols et convertiràs”. Per últim, el tercer infant, ensenya “un rellotge sense broques, que ve a dir que la mort ens pot venir a buscar a qualsevol hora”, ha afirmat Casabó. Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase ‘Lo temps és breu’, en català antic.
El punt de sortida és a la Plaça Major de Verges i es recorren alguns dels carrers més propers del nucli antic del municipi fins tornar a la mateixa plaça. La durada és d’unes dues hores i per això, cada any s’acaba entre les dues i les tres de la matinada.
La Dansa de la Mort té els seus orígens a l’Edat Mitjana. És una representació de quan la pesta afectava als nuclis urbans a causa de la manca d’higiene que hi havia a les cases d’aleshores. De fet, aquesta dansa es reproduïa en d’altres punts de Catalunya, però amb la desaparició de la malaltia, es va perdre la tradició. El municipi baixempordanès va decidir recuperar-la el segle XVII i s’ha mantingut com una tradició més fins a dia d’avui.
La Dansa de la Mort arrenca després de la Passió de Crist. És una de les moltes representacions que es poden veure en els municipis de Catalunya durant la Setmana Santa. En ella, es recreen alguns dels moments de la vida de Jesús, com ara l’últim sopar, tot i que es posa especial èmfasi en la crucificació.
El poble es bolca amb la processó
A causa de la singularitat d’aquesta dansa, cada any s’hi apleguen uns 5.000 espectadors, que representa gairebé cinc vegades el nombre d’habitants que hi ha en el poble (actualment hi ha censades 1.189 persones). N’hi ha 1.600 “que compren una entrada” per veure la Passió, i la resta es reparteix entre els carrers per on passa la processó.
A més, tots els veïns es bolquen amb l’organització d’aquest acte. La major part d’ells, entre 400 i 450, són figurants que o bé participen en la representació o bé desfilen en la processó. Però més enllà d’aquestes persones hi ha molta més gent que hi col·laboren durant tot l’any portant a terme diverses tasques.
L’any passat va ser la primera vegada que dues nenes van disfressar-se d’esquelets. Fins en aquell moment, aquest paper es reservava a homes i nens. De tota manera, l’Associació de la Processó de Verges va dir que no estava escrit “enlloc” que aquest paper estigués reservat al gènere masculí i per això l’únic requisit que es demana a partir del 2018 és “que la disfressa vagi a mida”.
