Reus Horitzó 32 presenta la diagnosi estratègica participada

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; i la vicealcaldessa Noemí Llauradó, ha presentat aquest dilluns, 14 de febrer en roda de premsa la diagnosi estratègica del pla estratègic Reus Horitzó 32, el document fruit de la participació de la ciutadania, que identifica les fortaleses, les necessitats i les oportunitats de la ciutat, i que serà una eina bàsica per engegar la propera fase del procés: la definició de la ciutat a 10 anys vista.

La diagnosi estratègica participada compta amb les aportacions dels integrants del Fòrum Ciutadà, repartits en la Taula Transversal i la Taula Sectorial, així com dels representants d’altres administracions de l’entorn recollides en el Fòrum Territorial. També recull les aportacions dels grups municipals i del cos tècnic de l’Ajuntament de Reus.

Aquestes aportacions configuren els continguts qualitatius del la diagnosi, que se sumen als continguts quantitatius, que s’hi han incorporat a partir de dades, estudis, estadístiques d’altres plans sectorials i estratègics que disposa l’Ajuntament de Reus o altres institucions com l’IDESCAT.

Aquesta tasca quantitativa i qualitativa ha permès identificar les fortaleses, les oportunitats, les amenaces i les febleses que té la ciutat i que s’ha de treballar, en alguns casos, per potenciar-les i, en d’altres, per resoldre-les.

La diagnosi estratègica participada, publicada al web de Reus Horitzó 32, estructura els continguts d’acord als eixos del pla estratègic.

Durant la roda de prensa s’han citat citaré alguns exemples de les temàtiques que s’han detectat a cada un dels eixos.

Així, en l’àmbit Ciutat amb qualitat de vida (estat de salut i serveis sanitaris, hàbits saludables, salut mental, necessitats bàsiques, violències i agressions, habitatge, i medi ambient) destaquen temes com:

• La importància de tenir present l’emergència climàtica en àmbits com la salut, sobretot, en relació amb la contaminació acústica i l’atmosfèrica.

• La necessitat de definir el model econòmic i de consum de la ciutat del futur.

• També es considera prioritari treballar per assolir una ciutat diversa i multicultural, amb una millor convivència i més cohesionada

En l’àmbit de Ciutat d’Oportunitats (emprenedoria i oportunitats empresarials, ocupació, inserció laboral, i tasques de cura) destaquen temàtiques com:

• La necessitat del servei de cures, que es considera una de les problemàtiques importants a abordar a causa de l’envelliment de la població.

• Es considera el sector de la innovació un àmbit estratègic pel qual cal treballar en la detecció d’agents i/o actors privats que podrien implantar-se i tenir seu a Reus, per tal d’esdevenir una ciutat del coneixement que faciliti el creixement d’economies digitals

• I l’ocupació, molt vinculada a la inserció laboral, ja que es considera prioritari resoldre la dificultat d’encaixar l’oferta formativa i les demandes del mercat

A Ciutat per gaudir (relacions socials i comunitàries, espais públics i de trobada, mobilitat, esport, accés a la cultura, i projecció de ciutat) s’ha ressaltat la necessitat de:

• Disposar de més zones verdes i blaves. En aquest cas, les zones blaves són zones adaptades amb espais humits, d’aigua, a determinats punts del municipi per combatre la més que possible pujada de les temperatures.

• Fer servir la Cultura i l’Esport com a elements cohesionadors de la població i de la promoció de la salut.

• I també es dona molta importància a la mobilitat des d’un enfocament que doni prioritat a les persones i protegeixi a les més vulnerabilitzades, de manera que la mobilitat a peu sigui prioritària i, a la vegada, potenciar el transport públic davant el transport privat.

A l’eix Ciutat amb talent (instrucció i alfabetització, educació formal, educació no formal, talent local, producció cultural i patrimoni) es planteja:

• Potenciar el talent des de l’educació primària i treballar, des de la transversalitat, l’orientació a joves a través de les escoles i els centres d’ocupació.

• En l’àmbit cultural s’exposa la importància de generar sinèrgies que permetin l’atracció cap a Reus de professionals i amateurs. Es considera que caldran espais d’assaig, residències i localitzacions específiques perquè el talent local pugui treballar i desenvolupar-se.

• Possibilitat de disposar d’un observatori de ciutat que permeti detectar les necessitats de la ciutadania i també recollir indicadors que mostrin l’evolució de la ciutat en tots els àmbits

Inici de la fase prospectiva
La diagnosi participada és el punt de partida imprescindible per iniciar la següent fase de Reus Horitzó 32, la definició de la ciutat de Reus a 10 anys vista.

La fase prospectiva es preveu iniciar al mes de març amb les properes reunions del Fòrum Ciutadà, que a partir d’ara dividirà les taules de treball a partir dels quatre eixos estratègics. També està prevista ja una nova trobada de la taula de tècnics de l’Ajuntament a l’abril.

Aquesta feina de prospecció, que es farà durant el primer trimestre de l’any, permetrà dibuixar el procés participatiu obert al conjunt de la ciutadania de Reus, que es farà durant els mesos de maig i juny. – La previsió és que sigui un procés participatiu intens que ens permeti recollir el màxim de propostes de manera telemàtica i també presencial.