La reusenca Moderna de Pueblo defensa el poder del feminisme en una novel·la gràfica

L’autora de còmic Raquel Córcoles (Reus, 1986), alter ego de Moderna de Pueblo, recull al seu la seva novel·la gràfica ‘Coñodramas’ (Zenith) els reptes femenins d’un grup d’amigues a la trentena, i concentra a les seves pàgines aquells que l’han “preocupat i acomplexat” i que havia tingut por d’abordar en les anteriors obres, segons ha explicat en una entrevista a l’ACN. Córcoles ha defensat que el feminisme, que travessa tota la seva obra, “és el que et dona la força per no fer sacrificis de més i quedar com la tonta del cuento”, i ha remarcat la necessitat de “consens” en temes com la maternitat i el fet de casar-se.

“Si jo no hagués descobert el feminisme hagués acabat en una relació que m’hagués tallat molt les ales”, ha considerat l’autora, que afirma que fins i tot el feminisme l’ha fet lluitar contra elements que “no eren ni enemics”. Sobre el títol, ha explicat que ha volgut ser clara perquè ja no espera “captar l’interès ni el respecte de ningú”, i perquè durant molts anys l’han acusat d’escriure sobre problemes de dones, als quals ha batejat ella mateixa com a ‘Coñodramas’.

La il·lustradora situa a les planes de la seva novel·la les tres amigues Zorry, Gordi i Pescada amb nous problemes amb els quals lidiar. A través d’aquests episodis desmunten mites i injustícies sobre la feina, l’amor, el sexe, la maternitat, el feminisme, les relacions romàntiques i les d’amistat, però també sobre el significat de ser dona.

“Menys por”

Córcoles ha confessat que hi havia coses de la seva carrera de les quals sempre havia volgut parlar, cosa que ara pot fer perquè té “menys por”. “Quan estàs fent alguna cosa nova sempre tens dubtes si l’estàs cagant”, ha dit. De fet, Córcoles ha assegurat que es va va adonar que tenia “molt de síndrome de la impostora” perquè, per molt d’èxit que hagués tingut, sempre li treia importància als fruits de la seva feina. “Em va costar molt respectar-me”, ha afegit.

L’autora ha dit que a més hi havia una part d’ella que se sentia “quasi malament de promoure el feminisme i fer vinyetes empoderadores” i alhora tenir una relació convencional i estar enamorada. Després va decidir publicar un post demanant matrimoni a la seva parella, i ha explicat que ho va fer perquè de vegades sentia que ho amagava fins que va voler “trencar l’estigma” sobre ella mateixa i acabar amb la pressió de ser una icona feminista i l’exemple perfecte d’una dona empoderada. Segons defensa, la seva vocació és narrar “històries universals des de les històries personals”, i explicar la generació que viu d’acord amb el “despertar feminista”.

La seva obra més ambiciosa

Sobre el perfil de l’obra, ha assegurat que és el seu llibre “més ambiciós” perquè inclou molts estils i més gèneres, “fins i tot ciència-ficció”, a part d’haver estat una feinada “impressionant” el guió.

Pel que fa a la pandèmia ha considerat que “et treu complexes” perquè ha posat tothom en la mateixa situació, i ha dit que el llibre és previ a la pandèmia, però que li fa mandra dibuixar tothom amb mascareta, i “al final la fantasia de la ficció és que la gent a la pantalla no tingui pandèmia i a la realitat si”.