Reus comença el procés per implementar la seva pròpia moneda local

El projecte de moneda local per a Reus comença el procés de definició del seu propi model amb la presentació ahir 24 d’octubre, al Castell del Cambrer, de l’avantprojecte que ha estat elaborat per l’Observatori de la Moneda Complementària.

El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària presentat recentment per la Regidoria d’Empresa i Ocupació i està impulsat conjuntament amb la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona).

Principals aspectes de la futura moneda local

Al llarg de l’exposició d’ahir, que ha de servir per obrir el debat amb els agents cívics i econòmics de la ciutat i per avançar cap a la definició del model de moneda reusenc, es va presentar la definició dels principals aspectes de la futura moneda local:

El propòsit és la localització de les transaccions econòmiques al municipi de Reus, tot evitant les fuites de diners fora d’aquest. Més enllà d’aquest propòsit principal, indirectament es persegueix també la cohesió social i l’empoderament ciutadà.
La concepció es basa en una moneda d’àmbit territorial, que circuli únicament dins del municipi de Reus.
El procés d’emissió es basa en diners de curs oficial que recolzin la moneda local i ofereixin garanties als diferents agents participants.
La convertibilitat es basa en el fet que la moneda local pot convertir-se en diners de curs oficial oferint així garanties de liquiditat als diferents agents participants.
Els agents participants en la fase de planificació i implementació són les empreses, les entitats i l’Ajuntament, mentre que s’incorpora a la ciutadania en la fase de consolidació.
La proposta i la gestió es plantegen com a híbrides, havent-hi l’impuls inicial de l’Ajuntament, la Bresca i Coopcamp.
El format serà preferentment digital per tal de donar seguretat a tot el sistema, si bé es contempla la possibilitat futura d’un format físic per tal d’evitar la bretxa digital.
El principal impulsor del projecte serà l’Ajuntament, juntament i de la mà de la base formada pel teixit cooperatiu del municipi de Reus.
La vehiculació pública es faria inicialment a través de subvencions, si bé es contempla la possibilitat futura d’una vehiculació també a través d’altres tipus de despesa pública.

Full de ruta a seguir

Un cop definides les bases del projecte es van exposar les diferents fases del full de ruta per a la implantació de la moneda local, que comencen amb l’etapa de planificació en la qual es troba ara el projecte.

Aquesta etapa inclou el disseny de la moneda, l’empara legal, la tecnologia i clourà amb el pressupost, quan s’hagi determinat el cost que pot representar la implementació i consolidació de la moneda.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Reus està portant a terme un estudi que permeti analitzar la viabilitat de la moneda local i avaluar de forma objectiva les opcions d’implementació.

Aquest treball té per objecte identificar la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i avaluar-ne la capacitat de retenció d’aquests diners a l’interior del municipi.

El procés continuarà amb l’etapa d’implementació que inclouria una prova pilot i la construcció de la xarxa de consolidació per acabar amb l’etapa de consolidació que inclou l’entrada al circuit de la ciutadania; el seguiment i monitoratge de la moneda i el seu govern.

Les monedes locals o complementàries són una eina emergent per reforçar l’economia social i solidària, l’economia local i especialment el teixit comercial de proximitat, per això es va veure una oportunitat per part del sector de l’economia social i solidària reusenc en aquesta iniciativa que s’ha canalitzat a través del Pla de l’Economia Social i Solidària.

Aquest pla, impulsat per la Regidoria d’Empresa i Ocupació en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació, recull, ordena i estableix un calendari de totes les accions i actors que, amb relació a l’economia social i cooperativa, es porten a terme a la ciutat tant des de l’àmbit municipal com privat-comunitari.

Mendo