La Ciutat del Baix Camp

Un estudi de la URV indica què fer amb la central nuclear de Vandellòs I

Els tres reactors nuclears operatius a Catalunya —Vandellòs II, Ascó I i Ascó II— tenen una vida limitada.

Si bé estava previst aturar la seva activitat a mitjans d’aquesta dècada, el Consell de Seguretat Nuclear va aprovar prolongar-ne la vida útil fins al 2030 en el cas d’Ascó I, fins al 2031 per Ascó II i fins al 2034 per Vandellòs II.

En aquest context, la central nuclear Vandellòs I, operativa des de 1972 —i inactiva des de 1989— està en procés de desmantellament.

Es preveu que a partir del 2028 en comenci la darrera etapa i que les estructures de la primera central nuclear construïda a Catalunya quedin descontaminades.

Decidir el futur d’aquests espais un cop alliberats de radiació pot suposar un repte per al territori, que involucra el teixit social, empresarial, administratiu i cultural del seu entorn.

Carlos Gonzalvo, doctor en Arquitectura per la URV, estudia aquestes instal·lacions per valorar el seu potencial per a futures aplicacions.

Potencial per a altres usos

“On hi ha un problema sol haver-hi una oportunitat”, afirma Gonzalvo. I és que aquest mes de juny passat va defensar la tesi doctoral —La arquitectura de las centrales nucleares de primera generación en España (1963-1972)—, en què reivindica la necessitat d’estudiar i conèixer les centrals nuclears des d’un punt de vista més complex al purament tècnic, incloent-hi el seu valor arquitectònic, paisatgístic i patrimonial.

Per Gonzalvo, aquesta feina és imprescindible per a desestigmatitzar aquests espais, que sovint el públic percep com a perillosos, encara després del procés de descontaminació.

L’estigma és generat, en part, pel “passat bèl·lic” d’aquesta font d’energia, per “l’hermetisme” de les empreses que els gestionen i pels “problemes derivats del tractament dels residus que generen, però és necessari combatre’l per prendre decisions objectives sobre el seu futur”.

Gonzalvo estudia des del 2014 les oportunitats derivades de la reutilització d’aquestes construccions, especialment Vandellós I.

D’entre els possibles usos que ha plantejat hi ha un centre de protonterapia —tractament contra el càncer que utilitza protons, minimitzant el dany als teixits sans—, aprofitant les característiques de la central, dissenyada per contenir elements radioactius.

No obstant això, el temps i l’experiència l’han empès a no proposar-ne un ús concret: “Hem d’obrir la ment i conèixer les necessitats de la població per veure les possibilitats que ofereix, entenent les característiques de l’espai i el seu entorn social i geogràfic”.

En aquest sentit, l’investigador suggereix usos que explotin els avantatges que aquestes construccions ofereixen: grans volums d’aire coberts i superfície útil, parets de formigó de fins a set metres de gruix, soterranis protegits de la radiació, etc.

Per Gonzalvo, els exemples i les propostes són gairebé infinits: “Un centre mèdic, una incubadora d’empreses, un polígon industrial, una planta d’hidrogen verd, un campus universitari, etc.”

A banda de les característiques constructives i des del punt de vista arquitectònic, el disseny d’aquests espais no va ser fortuït: “Com que són centrals nuclears, ningú s’ha adonat que va haver-hi polítics, arquitectes i artistes que van preocupar-se per la imatge d’aquests llocs”, explica.

Així, el valor artístic, cultural i històric d’aquestes enormes construccions fa necessari documentar-les, per elevar-les a patrimoni abans que es perdin, com ha succeït recentment amb la central de Zorita, a Guadalajara.

A banda del vessant pràctic, que implica aprofitar equipaments ja existents en temps de crisi, es tracta de deixar constància d’una tradició estètica, d’una construcció cultural al voltant de l’energia nuclear, iniciada durant la guerra freda.

Segons la legislació actual, està previst que aquestes instal·lacions siguin enderrocades en les pròximes dues dècades.

Mendo

Missatges recents

La Paeria de Lleida cedeix un terreny per a la construcció d’11 pisos per a joves al Centre Històric

La Paeria de Lleida, encapçalada per l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el president del consell rector de TAU Catalunya…

8 minuts fa

El Camp de Tarragona i l’Ebre realitzen sense imprevistos el simulacre de risc químic

Les 55 sirenes de risc químic de la demarcació de Tarragona s'han activat correctament aquest dijous en la prova feta…

19 minuts fa

Tarragona analitza i planteja mesures per fer front al sensellarisme ocult

Avui s’ha celebrat la primera jornada de Sensellerisme Ocult a Tarragona. El sensellarisme ocult engloba aquelles situacions on es disposa…

26 minuts fa

El barri barceloní del Fort Pienc construirà 64 pisos de lloguer i un nou CAP

L'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ha publicat la licitació per construir una promoció d'habitatge públic de…

31 minuts fa

Canvis al rebut d’escombraries per alguns propietaris d’immobles de Mollet

Aquest 2025, excepcionalment, aquells propietaris que no estaven pagant la taxa pel servei de gestió de residus municipal al seu…

38 minuts fa

Els veïns del Grup Centcelles comuniquen a l’Ajuntament de Constantí les problemàtiques als edificis

Aquest dimarts 27 de maig s'ha realitzat a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Constantí una nova reunió de…

42 minuts fa

Esta web utiliza cookies.