El monument a Antoni de Gimbernat de Cambrils torna a lluir amb tota seva esplendor

El monument a Antoni de Gimbernat ubicat al passeig Vidal i Barraquer de Cambrils torna a lluir amb tota la seva esplendor, després de la restauració impulsada pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.  

Els treballs han anat a càrrec de la foneria Ginfer de Reus i han consistit en la substitució de les peces de ferro rovellades i malmeses, situades sota el bloc de pedra calcària, per una rèplica de les mateixes figures en bronze, que és un material molt més resistent a les inclemències del temps.  

Aquesta setmana s’han col·locat les noves peces, que l’escultor Lluís Maria Saumell va dissenyar fa més de mig segle per representar la malaltia i la lluita diària del cirurgià, en contrast amb la llum i la flama de la part superior del monument, que simbolitzen una intel·ligència al servei d’una vocació. 

L’obra es va construir el 1968, arran d’un acte acadèmic amb motiu del 150è aniversari de la mort del cirurgià. La flama de forma geomètrica es recolza damunt d’un bloc de pedra dura calcària d’una sola peça provinent d’Ulldecona, que a la part frontal conté el bust d’Antoni de Gimbernat, tallat endins del bloc, per identificar millor la geometria amb el rigor científic del metge.  

La idea de l’escultor era trobar un motiu central que tingués prou força artística i la virtut d’expressar de forma moderna la vida professional de l’eminent cirurgià Gimbernat, la seva saviesa i la lluita contra les malalties i contra la mort. Així, volia aconseguir expressar sense paraules una vida exemplar, apropar-se a la sensibilitat de l’època i fer un elogi del metge i de la medicina.  

Per tot això, Saumell va pensar en utilitzar la llum com a símbol etern de la vida i la intel·ligència i se li va ocórrer projectar una flama fent ús del vitrall emplomat. Exposar a la més amplia avinguda de Cambrils del moment una creació tan expressiva i al mateix temps tan fràgil era una decisió arriscada. Però d’altra banda era gairebé segur que amb aquest element aconseguiria  que el monument no perdés interès i la memòria del fill il·lustre de Cambrils es convertís en una presència i exemple tant de dia com de nit, contribuint també amb la seva llum i colors a embellir el millor passeig de Cambrils d’aquella època. 

L’artista volia plasmar millor la idea general d’aquest monument. Per això va decidir introduir uns elements de ferro sota el bloc, al pol oposat de la llum, que es troba a la part més alta. D’aquesta manera, a la part inferior hi ha la malaltia i tot allò que pugna per destruir la vida humana; a la part superior, la tasca tenaç del metge i cirurgià. 

L’escultura de ferro es va situar damunt una base de granit procedent de Suècia, que per la seva duresa assegurava una perfecta conservació, i per les seves tonalitats verdoses i nacarades compaginava perfectament amb el ferro. Per decidir a quina alçada se situaria el monument es va consultar a l’arquitecte municipal, i es va decidir per una base encofrada de 1’5 x 1’5 metres de formigó d’un metre d’alçada. 

Antoni de Gimbernat 

Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816), cirurgià i oftalmòleg reconegut mundialment, és un dels cambrilencs més il·lustres de la història. Fill d’una família de pagesos benestants, va estudiar a Cervera i després a Cadis, on va aprendre cirurgia de la mà d’en Pere Virgili.  

Va ser un metge avançat en el seu temps, en les tècniques de cirurgia i oftalmologia, i va ser l’inventor d’una sèrie d’estris i avenços mèdics, destinats a les operacions quirúrgiques i oculars, la qual cosa li va valer el reconeixement mundial. Va ser cirurgià de cambra de tres reis d’Espanya, com ara Carles III. Va dirigir el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i va fundar el Reial Col•legi de Sant Carles.