Cecília Bofarull: “A la vida has de fer el que t’agrada i et fa feliç, això t’ensenya el càncer”

De què tracta “Me quiero vivir”?

El llibre és un diari i un viatge d’emocions, sentiments i de tot el que m’ha passat al llarg del càncer des de juny del 2015, quan ja estava en el segon any de malaltia, fins al passat mes de gener quan va fer els sis anys. És un recull de textos i taques fetes amb aquarel·les que van nàixer de l’atzar.

La primera que vaig fer, de casualitat, era una taca rosa amb una taca al mig en tinta xina negre. Em va recordar el càncer que estava vivint i un avortament que havia tingut anys abans i em va fer reflexionar sobre com el cos fa horrors, però també fa coses maques. Això ho vaig publicar a les xarxes socials i, depenent si estava trista o contenta, vaig anar fent taques amb textos que podien ser una frase, un paràgraf o tres pàgines. Per exemple vaig fer una carta al càncer donant-li les gràcies per tot el que havia après, encara que hagués preferit que no tenir-lo.

Són tot experiències personals publicades a les xarxes que han acabat al llibre?

Sí, és com un diari que he anat publicant a les xarxes socials i amb l’editorial Acantilado vam decidir recollir-ho en un llibre. Aleshores, com que a les publicacions sempre posava el hagshtag #mequierovivir vam decidir publicar-lo amb aquest nom i que els 10 euros que costa el llibre anessin destinats a la Fundació FERO.

A què es dedica aquesta fundació?

La Fundació FERO recull diners per investigar sobre el càncer. La va crear el doctor Baselga, que és qui ha fet el pròleg del llibre. Ells no investiguen, sinó que donen beques cada any. Per exemple, l’últim projecte que han escollit per destinar diners és la investigació de la biòpsia líquida. A més, aquesta fundació privada també ajuda econòmicament si falta algun equipament en hospitals públics o en llocs d’investigació. Però l’únic que fan és destinar els diners a la investigació oncològica, no com altres fundacions que, a més, també ajuden psicològicament.

El llibre podria ser una crida a viure la malaltia amb optimisme?

No vull ser exemple de res i dir com ha de viure la malaltia cadascú, Jo l’he viscut així perquè tinc un fill i no vull que visqui un drama. Crec que l’actitud és molt important, però també entenc que hi ha gent que no ho afronti així i li agafi una depressió, no és culpa seva. És normal que passi, jo també he estat deprimida, enfadada amb el món i sense poder sortir del llit. Però crec que si t’ho prens amb bon humor i ganes, com a mínim el teu entorn ho viu més fàcil. Però no vull dir com ho ha de fer la resta, el llibre és més una manera d’expressar el que jo he viscut i estarà bé si li serveix d’ajuda a alguna persona.

El càncer, però, no ha marxat. Com està la malaltia?

Fa 6 anys i mig que estic malalta, quan no és una cosa és una altra. Quan em van detectar el càncer al pit, em van tractar amb quimioteràpia i radioteràpia i tres mesos després semblava que ja estava neta, però em va sortir metàstasis als ossos i em van tornar a operar. Fa aproximadament un any també vaig començar a tenir-ne al fetge i ara està creixent.

El fet de tenir càncer canvia molt la manera d’entendre la vida?

Sí, perquè vius al moment.i si et trobes bé, ho aprofites. Per exemple, estic a punt de començar una nova quimioteràpia i segurament estaré més fotuda, així que fins que no comenci el tractament intentaré aprofitar el màxim. Hi ha vegades que ens n’oblidem, però això et recorda a cada moment que la vida és de pas i que això es pot acabar. És una llàstima haver d’arribar a aquest punt per viure la vida així.

Crec que al final a la vida has de fer el que t’agrada i et fa feliç, això és el que t’ensenya el càncer. En realitat ho sabem tots i no cal tenir-lo per saber-ho, però t’ho recorda. Tinc molta sort que s’ha pogut investigar, perquè una altra persona en el meu cas fa uns anys no estaria com estic jo ara. La ciència ha evolucionat i no sé com estaré d’aquí a 10 anys. Espero que trobin la solució, que per ara no la tenen.

Quin consell donaries a una persona en la mateixa situació?

Viu el moment el millor que puguis, aprofita quan estiguis bé i tingues molta paciència. S’ha de ser feliç. Encara que tingui aquesta malaltia, jo soc feliç. Em fot tenir càncer, però has de ser feliç amb el que t’arriba perquè al final també pots tenir un accident i s’ha acabat. Si tens càncer, has d’intentar acceptar-ho i viure-ho amb calma i creure que te’n sortiràs. Jo estic convençuda que me’n sortiré, potser m’equivoco, però ho he de pensar perquè si no m’enfonso. Tenim molta sort d’estar aquí i tenir els millors hospitals del món i estar en un lloc punter en investigació.